Emil Liebling
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 abril 1851 Pszczyna |
| Mort | 20 gener 1914 (62 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Germans | Georg Liebling, Sally Liebling i Max Liebling (en)  |
Signatura  | |
  | |
Emil Liebling (Pless, Silèsia, 12 d'abril de 1851 – 20 de gener de 1914) fou un pianista i compositor alemany nacionalitzat estatunidenc.[1]
Va estudiar música i el piano amb Ehrlich, Dorn, i Kullak a Berlín, i amb Dachs a Viena. En 1867 va marxar als Estats Units, on es va establir com a professor de música, ensenyant a Kentucky fins a 1871. Després d'una visita posterior a Europa, va estudiar amb Franz Liszt a Weimar. Després de 1872 es va identificar amb la vida musical de Chicago. El 1896 junt al músic nord-americà William Mathews va publicar Pronoveing Dictionary of Musical terms.
Les seves composicions inclouen peces per a piano i cançons. Liebling es va exercir com a director convidat de piano a l'Acadèmia Frances Shimer a Mount Carroll, Illinois, des de 1904 fins a 1913. La seva posició el tenia involucrat a visitar l'escola, diverses vegades a l'any per dur a terme un concert i inspeccionar el progrés dels estudiants. També va mantenir una posició similar a Milwaukee-Downer College a Wisconsin.
Referències[modifica]
- ↑ Bomberger, E. Douglas (ed.). «Liebling, Emil». A: Brainard's Biographies of American Musicians. Greenwood Publishing Group, 1999, p. 168–169. ISBN 978-0-313-30782-9 [Consulta: 26 octubre 2019].