Emmaús de Sant Lluc

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Emmaús fou una ciutat de Judea propera a Jerusalem (60 estadis). Sant Lluc l'esmenta com a escenari de la trobada entre Jesús, ja ressuscitat, i Cleofàs, però ho fa usant no un nom concret de ciutat sinó la paraula hebrea "emmaús" que vol dir "aigües termals" així que el mateix nom era portat per més que d'una ciutat i alguns llocs es disputen ser la ciutat esmentada per Sant Lluc.

Flavius Josefus esmenta dues ciutats amb el nom Emmaús, i una d'elles podria ser la de la trobada, a la que Josefus anomena Ammaous, la situa a 30 estadis, i diu que Vespasià hi va establir una colònia de 800 veterans. Tenia aigües termals i a una de les fonts se li atribuïen virtuts miraculoses fins al punt que Julià l'Apòstata va voler tancar-la. La colònia militar va esdevenir important i el seu nom va romandre fins al segle xx amb la forma àrab Qoloniyeh (avui porta el nom hebreu Moza o Motza). Per la distància però, és dubtós que fos la mateixa, ja que estaria a mitjan camí de la que diu Sant Lluc.

La ciutat que més probablement seria aquesta Emmaús, correspondria a la ciutat de Kuriat al-Anub o Abu Gosh, a la carretera entre Jerusalem i Jafa, al turó on hi ha el lloc de Quiriat-Jearim. La ciutat fou traslladada a la vall per la Legió X que era estacionada al lloc, i se sap que tenia aigües termals. Al temps dels croats es va identificar el llogaret de Siryat al-Enab (Kuriat al-Anub) com el lloc de la ciutat esmentada per Sant Lluc i s'hi va construir una església. Al segle xiii va perdre importància al traslladar-se al nord la ruta més freqüent. Al segle xix el xeic local àrab Abu Gosh li va donar el seu nom i va percebre taxes per visitar la ciutat.

Quan Kuriat al-Anub va perdre importància, un altre lloc, Qubeiba, fou identificat com l'Emmaús de Sant Lluc, a una via una mica al nord, al llogaret Parva Mahomèria, on hi havia una església, un castell i una estació per viatgers. Es va començar a venerar el lloc vers el segle XV, quan portava el nom musulmà de Qubeiba.