Emma de Normandia
  | |
| Nom original | (fr) Emma de Normandie |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 985 (Gregorià) Normandia |
| Mort | 6 març 1052 (Gregorià) (66/67 anys) Winchester |
| Sepultura | catedral de Winchester |
| Princesa consort | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | regent |
| Altres | |
| Títol | Reina consort Princesa Queen Consort of England (en)  |
| Família | Casa de Wessex i House of Knýtlinga (en) |
| Cònjuge | Etelred l'Indecís (1002 (Gregorià)–) Canut II de Dinamarca (1017 (Gregorià)–) |
| Fills | Eduard el Confessor (  Etelred l'Indecís)Hardecanut ( Canut II de Dinamarca)Gunilda de Dinamarca ( Canut II de Dinamarca)Alfred Aetheling ( Etelred l'Indecís)Goda d'Anglaterra ( Etelred l'Indecís)unknown daughter (?) (en) ( Canut II de Dinamarca) |
| Pares | Ricard I de Normandia i Gunnora |
| Germans | Havoisa de Normandia, Maud de Normandia, Godofred d'Eu, Guillem d'Eu, Ricard II de Normandia, Robert d'Évreux i Mauger de Corbeil |
 | |
Emma de Normandia (Normandia, 987 - Winchester, 1052), fou reina consort d'Anglaterra i, després, de Dinamarca. Era anomenada "La Rosa de Normandia" per la seva bellesa. Fou un dels 11 fills de Ricard I de Normandia, duc de Normandia, i de la seva segona esposa Gunnora de Crepon.
Reina d'Anglaterra[modifica]
Als 15 anys es va casar a la Catedral de Winchester, el dia 5 d'abril de l'any 1002, amb el rei Etelred l'Indecís d'Anglaterra, de 34 anys i que s'havia quedat vidu 2 mesos abans. Els nobles normands que la van acompanyar a Anglaterra aviat es van fer impopulars, incubant-se des de llavors l'odi entre les dues nacions.[1]
Al tenir lloc la conquesta danesa, sota el comandament del rei Sven Tveskaeg l'any 1013, Emma, el seu marit i els seus 3 fills es van refugiar a Normandia, sota la protecció del seu germà, el duc Ricard II de Normandia.
Mort el rei Svend I, Etelred II va tornar a Anglaterra i va ser reposat al seu tron. Emma i els seus fills van romandre a Normandia, amoïnats per la inseguretat del regne.
Reina de Dinamarca[modifica]
Després de la mort d'Etelred II (23 d'abril de 1016), Emma va tornar a Anglaterra i, a l'any següent, es va casar amb el conqueridor del regne, Canut II de Dinamarca, príncep danès fill del difunt rei Svend I.[2] Els fills d'Emma i Etelred van romandre exiliats a Normandia durant els següents 30 anys, fent la seva mare poc o res per ells -és ben conegut el poc afecte que Emma sentia pels fills que havia tingut amb Etelred II.
En morir el rei Canut (1035), Emma i el comte Godwin de Wessex van donar suport com a nou rei a Hardecanut -un dels 2 fills que Emma va tenir amb Canut-, però com aquest es trobava a Dinamarca en morir el seu pare, els nobles saxons van preferir com a rei a Harold Harefoot, el fill "natural" de Canut II de Dinamarca i de Aelfgifu Aelfhelmsdotter, veient-se obligada a cercar refugi a Flandes. No obstant, el regnat de Harold va ser curt, morint el 18 de març de l'any 1040.
Regència[modifica]
La mort de Harold va permetre a Hardecanut aconseguir la corona d'Anglaterra, però demostrant poc interès pel seu regne, va deixar la regència d'aquest en mans de la seva mare Emma i del comte Godwin. Tot i això, el triomf va durar poc: el 8 de juny de l'any 1042, Hardecanut mor repentinament. Un any abans aquest havia fet cridar al seu germanastre, Eduard el Confessor, per a fer-lo hereu i deixant-lo com a únic rei després de la seva mort.[3]
La restauració de la casa reial de Wessex a la persona d'Eduard, va significar la fi política d'Emma, doncs el seu fill mai va oblidar la seva indiferència i la seva falta d'estima. El nou monarca va despullar a Emma de totes les seves propietats i la va tancar en un convent. Ella, com a vincle entre la casa de Normandia i la de Wessex i promotora dels interessos normands a Anglaterra, va aplanar el camí a Guillem I d'Anglaterra.[4]
Emma va morir a Winchester, el 14 de març de 1052, als 65 anys, sent sebollida a la Catedral de Winchester.
Descendència[modifica]
Del seu primer matrimoni amb Etelred l'Indecís, Emma va tenir tres fills:
- Eduard el Confessor, rei d'Anglaterra.
- Godgifu d'Anglaterra (1004 - 1047):[5] es va casar primer amb Drogo de Mantes, comte de Vexin, probablement el 7 d'abril de 1024,[6] amb el que va tenir tres fills (amb el seu segon marit, Eustaqui II de Bolonya no va tenir fills):
- Raül "El Vergonyós", comte de Hereford.
- Gualter III de Vexin (m. 1063), comte de Vexin.
- Fulc (1068).
- Alfred Atheling.
Del seu segon matrimoni amb Canut II de Dinamarca van néixer dos fills més:
- Hardecanut, rei de Dinamarca i d'Anglaterra.
- Gunhilda de Dinamarca, emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic, com a esposa de l'emperador Enric III.
| Predecessora | Reina Consort d'Anglaterra | Successora |
|---|---|---|
| Èlgiva de York | 1002 - 1013 | Sigrid l'Altiva |
| Edith de Northumbria | 1016 - 1035 | Edith de Wessex |
| Desconeguda | Reina Consort de Dinamarca
1016 - 1035 |
Gyda de Suècia |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emma de Normandia |
- ↑ Fryde, EB «Handbook of British Chronology». Royal Historical Society guides and handbooks, 1986.
- ↑ Stenton, Frank. Anglo-Saxon England (en anglès). Oxford University Press, 1971, p. 386-393.
- ↑ Barlow, F. Edward The Confessor (en anglès). Berkeley: University of California Press, 1970.
- ↑ Douglas, DC «William the Conqueror: the Norman Impact Upon England». University of California Press, 1964.
- ↑ Heather, J. Eustace (II), count of Boulogne (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2004.
- ↑ van Houts, E. Edward the Confessor: The Man and the Legend (en anglès). The Boydell Press, 2009.