Emma de Normandia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmma de Normandia
British.Library.MS.Add.33241.jpg
modifica
Biografia
Naixement985 (Gregorià) modifica
Normandia modifica
Mort6 març 1052 (Gregorià) modifica (66/67 anys)
Winchester modifica
Lloc d'enterramentcatedral de Winchester modifica
Princesa consort
modifica
Dades personals
Grup ètnicNormands modifica
ReligióCristianisme modifica
Activitat
OcupacióRegent modifica
Altres
TítolReina consort
Princesa modifica
FamíliaCasa de Wessex i House of Knýtlinga (en) Tradueix modifica
CònjugeEtelred l'Indecís
Canut II de Dinamarca modifica
FillsEduard el Confessor
Gunilda de Dinamarca
unknown daughter (?) (en) Tradueix
Hardecanut
Hardecanut
Goda d'Anglaterra
Alfred Aetheling
Gunilda de Dinamarca modifica
ParesRicard I de Normandia modificaGunnora modifica
GermansHavoisa de Normandia, Maud de Normandia, Godofred d'Eu, Guillem d'Eu, Ricard II de Normandia, Robert d'Évreux i Mauger de Corbeil modifica

Find a Grave: 8723 Modifica els identificadors a Wikidata

Emma de Normandia (Normandia, 987 - Winchester, 1052), fou reina consort d'Anglaterra i, després, de Dinamarca. Era anomenada "La Rosa de Normandia" per la seva bellesa. Fou un dels 11 fills de Ricard I de Normandia, duc de Normandia, i de la seva segona esposa Gunnora de Crepon.

Reina d'Anglaterra[modifica]

Als 15 anys es va casar a la Catedral de Winchester, el dia 5 d'abril de l'any 1002, amb el rei Etelred l'Indecís d'Anglaterra, de 34 anys i que s'havia quedat vidu 2 mesos abans. Els nobles normands que la van acompanyar a Anglaterra aviat es van fer impopulars, incubant-se des de llavors l'odi entre les dues nacions.[1]

Al tenir lloc la conquesta danesa, sota el comandament del rei Sven Tveskaeg l'any 1013, Emma, el seu marit i els seus 3 fills es van refugiar a Normandia, sota la protecció del seu germà, el duc Ricard II de Normandia.

Mort el rei Svend I, Etelred II va tornar a Anglaterra i va ser reposat al seu tron. Emma i els seus fills van romandre a Normandia, amoïnats per la inseguretat del regne.

Reina de Dinamarca[modifica]

Després de la mort d'Etelred II (23 d'abril de 1016), Emma va tornar a Anglaterra i, a l'any següent, es va casar amb el conqueridor del regne, Canut II de Dinamarca, príncep danès fill del difunt rei Svend I. Els fills d'Emma i Etelred van romandre exiliats a Normandia durant els següents 30 anys, fent la seva mare poc o res per ells -és ben conegut el poc afecte que Emma sentia pels fills que havia tingut amb Etelred II.

En morir el rei Canut (1035), Emma i el comte Godwin de Wessex van donar suport com a nou rei a Hardecanut -un dels 2 fills que Emma va tenir amb Canut-, però com aquest es trobava a Dinamarca en morir el seu pare, els nobles saxons van preferir com a rei a Harold Harefoot, el fill "natural" de Canut II de Dinamarca i de Aelfgifu Aelfhelmsdotter, veient-se obligada a cercar refugi a Flandes. No obstant, el regnat de Harold va ser curt, morint el 18 de març de l'any 1040.

Regència[modifica]

La mort de Harold va permetre a Hardecanut aconseguir la corona d'Anglaterra, però demostrant poc interès pel seu regne, va deixar la regència d'aquest en mans de la seva mare Emma i del comte Godwin. Tot i això, el triomf va durar poc: el 8 de juny de l'any 1042, Hardecanut mor repentinament. Un any abans aquest havia fet cridar al seu germanastre, Eduard el Confessor, per a fer-lo hereu i deixant-lo com a únic rei després de la seva mort.[2]

La restauració de la casa reial de Wessex a la persona d'Eduard, va significar la fi política d'Emma, doncs el seu fill mai va oblidar la seva indiferència i la seva falta d'estima. El nou monarca va despullar a Emma de totes les seves propietats i la va tancar en un convent. Ella, com a vincle entre la casa de Normandia i la de Wessex i promotora dels interessos normands a Anglaterra, va aplanar el camí a Guillem I d'Anglaterra.[3]

Emma va morir a Winchester, el 14 de març de 1052, als 65 anys d'edat, sent sebollida a la Catedral de Winchester.

Descendència[modifica]

Del seu primer matrimoni amb Etelred l'Indecís, Emma va tenir tres fills:

Del seu segon matrimoni amb Canut II de Dinamarca van néixer dos fills més:

Predecessora Reina Consort d'Anglaterra Successora
Èlgiva de York 1002 - 1013 Sigrid l'Altiva
Edith de Northumbria 1016 - 1035 Edith de Wessex
Desconeguda Reina Consort de Dinamarca

1016 - 1035

Gyda de Suècia

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emma de Normandia
  1. Fryde, EB «Handbook of British Chronology». Royal Historical Society guides and handbooks, 1986.
  2. Barlow, F. Edward The Confessor (en anglès). Berkeley: University of California Press, 1970. 
  3. Douglas, DC «William the Conqueror: the Norman Impact Upon England». University of California Press, 1964.
  4. Heather, J. Eustace (II), count of Boulogne (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2004. 
  5. van Houts, E. Edward the Confessor: The Man and the Legend (en anglès). The Boydell Press, 2009.