Vés al contingut

En Planiol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEn Planiol
Biografia
Naixementdècada del 1600 Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióglosador Modifica el valor a Wikidata

En Planiol (Esporles, Mallorca, segle xvii ?) va ser un glosador mallorquí.

Antoni Maria Alcover a les Rondalles Mallorquines[1] diu que era d'Esporles "trempat ferm per glosar i conegut de tota Mallorca". De fet, a la rondalla "En Planiol, es glosador" diu que la hi va contar un rebesnet del glosador. d'Esporles, Mestre Antoni Planiol. "manxador de l'orgue, trempat ferm". Josep Togores i Sanglada, comte d'Aiamans i baró de Lloseta, l'esmenta a una de les seves poesies: "En Tià "Misser" digué, com me sentí glosar aviat: ell tenim un Planiol (antic glosador bo mallorquí)"[2]

«

Si jo fos en Planiol,
segons diu nòstron "Misser",
faria glosar aquest mè,
set ruques i un mussol.

»
— Josep de Togores

Joan Mas i Vives a l'edició de les "Poesies" de Josep Togores diu que en Planiol és un dels glosadors més mítics de Mallorca. Per un altre costat, Joaquim Maria Bover es refereix a un Bartomeu Sastre "Planiol", de Llucmajor, que fou frare llec cartoixà a partir de 1763, professant el 1797, però diu que la seva obra era de caràcter ascètic.[3] Si Josep Togores (1767-1831) el qualifica com "antic glosador bo mallorquí" cal pensar que en Planiol probablement va viure en el segle xvii o començaments del xviii i descartar la seva identificació amb el llec cartoixà Bartomeu Sastre.

En Planiol i l'inquisidor[modifica]

Els inquisidors enviaren a demanar en Planiol.[1] En ser davant ells, acompanyat de la seva dona, els digué:

«

-Part a la nit, vénc de dia,
que la serena mal és.
Què volen vosses mercès?
Que vol vossa senyoria?

»

Els inquisidors li demanaren:

-Vos que sou en Planiol?

«

-Ja m'ho diuen de vegades.
Som vengut, feines deixades,
a veure de mi que vol.

»

- I això que és sa vostra dona?

«

-Això és es meu diamant
ambe qui em colg cada vespre,
dona ben trempada i llesta:
no en veuran de més honesta
a la Seu dia de festa.
per bé que estiguen mirant.

»
— en Planiol

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 ALCOVER, Antoni Maria "En Jordi des Racó". Rondaies mallorquines Tom. 24. Palma: Editorial Moll, 1980 (tercera edició), p. 113-115. ISBN 84-273-0209-6. 
  2. Togores i Sanglada, Josep. Poesies. Edició a cura de Joan Mas i Vives. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995. 
  3. BOVER, Joaquim Maria. Biblioteca de escritores baleares Tom. 2.. Palma: Imprenta de P.J. Gelabert, 1868.