Vés al contingut

Enduro 2

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Enduro 2
AcrònimE2
CategoriaEnduro
ÀmbitInternacional
EntitatFIM
Precedents250 cc 2T / 400 cc 4T (1998-2003)
1a Temporada2004
Campió (2023)UK Steve Holcombe
Web oficialwww.endurogp.com
Darrera revisió: 27/02/2024

Enduro 2, abreujat E2, és una de les tres principals categories (o classes) en què es disputa el Campionat del Món d'enduro. Juntament amb les altres dues principals (E1 i E3), fou introduïda el 2004 i venia a substituir la històrica categoria dels 250 cc 2T i la dels 400 cc 4T.[1] Des del 2016, el millor absolut de la temporada considerant els resultats conjunts de les tres categories (E1, E2 i E3) és proclamat campió del món d'EnduroGP.[2]

Reglament

[modifica]
Nicolas Paganon a la categoria E2 durant el mundial del 2008

La categoria ha anat variant lleugerament les seves especificacions tècniques al llarg dels anys i els límits dels motors s'han adaptat a l'evolució tècnica dels de quatre temps (4T), de manera que si inicialment els de dos temps (2T) tenien un límit de cilindrada inferior per a compensar la manca de potència, després de la temporada 2017 en què el límit fou idèntic a tots dos tipus de motor (ja que ambdós ofereixen ara el mateix rendiment), el 2018 s'optà per restringir la categoria a les motocicletes de 4T.[3] Pel que fa al color de les plaques porta-números de la motocicleta, han de ser vermelles amb números blancs.

L'evolució de les reglamentacions ha estat la següent:

Període Motor Cilindrada
De A
2004-2016 2T 175 cc 250 cc
4T 275 cc 450 cc
2017 2T Fins a 250 cc
4T
2018-Actualitat 4T 255 cc 450 cc

Llista de campions del món

[modifica]
A 6 de desembre de 2023
  Campions absoluts (des del 2016, EnduroGP)
Any Campió Motocicleta
2004 Finlàndia Juha Salminen KTM
2005 Finlàndia Samuli Aro KTM
2006 Finlàndia Samuli Aro KTM
2007 Finlàndia Mika Ahola Honda
2008 França Johnny Aubert Yamaha
2009 França Johnny Aubert KTM
2010 Finlàndia Mika Ahola Honda
2011 França Antoine Méo Husqvarna
2012 França Pierre Renet Husaberg
2013 Itàlia Alex Salvini Honda
2014 França Pierre Renet Husqvarna
2015 França Antoine Méo KTM
2016 AUS Matthew Phillips Sherco
2017 CAT Josep Garcia KTM
2018 FIN Eero Remes TM
2019 FRA Loïc Larrieu TM
2020 GBR Steve Holcombe Beta
2021 CAT Josep Garcia KTM
2022 AUS Wil Ruprecht TM
2023 GBR Steve Holcombe Beta

Estadístiques

[modifica]

Campions múltiples

[modifica]
Pilot Títols
FIN Mika Ahola 2
FIN Samuli Aro
FRA Antoine Méo
FRA Johnny Aubert
FRA Pierre Renet
CAT Josep Garcia
GBR Steve Holcombe

Títols per nacionalitat

[modifica]
País Total
França França 7
Finlàndia Finlàndia 6
Catalunya Catalunya 2
Austràlia Austràlia
Regne Unit Regne Unit
Itàlia Itàlia 1
Total 20

Títols per marca

[modifica]
Marca[m 1] Títols
AUT KTM 7
JAP Honda 3
ITA TM
SWE Husqvarna 2
ITA Beta
SWE Husaberg 1
JAP Yamaha
FRA Sherco
Total 20
  1. S'ha comptabilitzat la marca de la motocicleta amb què el campió del món guanyà el títol aquell any.

Referències

[modifica]
  1. «Regulations for the E1, E2, E3 and EJ FIM Enduro World Championships» (PDF) (en anglès). fim-live.com. FIM, 18-02-2016. [Consulta: 20 desembre 2017].
  2. «2022 FIM Enduro World Championship Regulations» (PDF) (en anglès). fim-moto.com. FIM, 20-12-2021. [Consulta: 2 gener 2022].
  3. Torrecillas, Jorge. «Cambios repentinos en las categorías del Mundial de Enduro 2018» (en castellà). moto1pro.com, 06-03-2018. [Consulta: 7 gener 2022].

Enllaços externs

[modifica]
  • Lloc Web oficial (anglès)
  • El mundial d'enduro al Web de la FIM (anglès)