Mika Ahola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMika Ahola

Amb l'Honda al GP d'Itàlia del 2008 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 desembre 1974 Modifica el valor a Wikidata
Hämeenlinna (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 gener 2012 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident de motocicleta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot d'enduro Modifica el valor a Wikidata
Facebook: MikaAhola20 Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatFinlàndia Finlàndia
Temporades1993 - 2012
EquipsHusqvarna, TM, VOR, Honda
Palmarès en enduro
C. Món E12 (2008, 2009)
C. Món E22 (2007, 2010)
C. Món E31 (2011)
Total: 5 Campionats del Món
C. d'Itàlia2 (2010-2011)
La Valli1 (2010)
Novemberkåsan2 (1993, 1998)
Päijänteen6 (1993, 1995-1998, 2000)
Resultats als ISDE
Trofeu7 (1996, 1998-99, 2002-04, 2006)
Absolut3 (1999, 2001 - 2002)

Mika Ahola (Hämeenlinna, 13 de desembre de 1974 - Barcelona, 15 de gener de 2012) fou un pilot d'enduro finlandès, cinc vegades Campió del Món i guanyador absolut dels ISDE en altres tres ocasions (1999, 2001 i 2002). Va guanyar també el Trofeu als ISDE set vegades com a membre de l'equip finlandès.[1]

El 15 de gener de 2012 va morir a la Clínica Teknon de Barcelona, on s'estava recuperant de les lesions causades en un accident patit al desembre[2] mentre s'entrenava a Girona.[3][4] Ahola s'entrenava sovint pels voltants del Gironès i feia anys que passava els hiverns amb la seva companya a la població empordanesa de L'Estartit, on d'ençà del 2008 s'instal·laven a l'època del fred,[5] atrets pel bon clima de la zona i la possibilitat de compaginar la pràctica de l'enduro amb la pesca i el submarinisme.[2]

Trajectòria esportiva[modifica]

Ahola debutà al Campionat del Món amb Husqvarna el 1993 i el 1997 fou fitxat per TM, esdevenint un dels màxims aspirants al títol durant anys. El 2001 assolí el subcampionat per tercera vegada, perdent el títol mundial de 500 cc davant Anders Eriksson per un sol punt de diferència. Ahola guanyà tres proves més que Eriksson, però una retirada a la segona ronda d'Eslovàquia li costà el títol. Després d'un altre subcampionat el 2002 i el tercer lloc final del 2003, canvià breument a Husqvarna fins que signà amb Honda de cara al 2006. Aquell any acabà segon rere l'oficial de KTM Samuli Aro en categoria E2.

El 2007, Ahola aconseguí set victòries i acabà al podi totes les curses tret d'una, guanyant així el seu primer títol davant d'Aro i l'oficial de Yamaha Johnny Aubert De cara al 2008 canvià a la categoria E1 i assolí el seu segon títol, aquest cop davant el català de KTM Ivan Cervantes.[6]

La temporada del 2009 Ahola repetí títol mundial en categoria E1, el 2010 en E2 i el 2011 en E3. A finals de temporada anuncià que de cara al 2012 i 2013 correria amb la nova marca JTG (els directors esportius de la qual són Miki Arpa i Jordi Tarrés), però poc després anuncià sobtadament la seva retirada.[2]

Palmarès[modifica]

Any Motocicleta Campionat del Món d'enduro[7] C. del Món
indoor[8] 		ISDE[a 1]
W. Tro. 		Päijänteen
125cc 250cc 500cc E1 E2 E3 P1[a 2]
1993 Husqvarna 10è - - - - - 0 - 10è 1r
1994 Husqvarna 13è - - - - - 0 - 5è
1995 Husqvarna 15è - - - - - 0 - 3r 1r
1996 Husqvarna 9è - - - - - 0 - 1r 1r
1997 TM 2n - - - - - 5 - 2n 1r
1998 TM - 9è - - - - 3 - 1r 1r
1999 TM - 3r - - - - 1 - 1r *
2000 TM - 2n - - - - 3 - 18è 1r
2001 VOR - - 2n - - - 5 - 16è *
2002 VOR - - 2n - - - 6 - 1r *
2003 VOR - - 3r - - - 2 - 1r
2004 Husqvarna - - - - - 4t 0 - 1r
2005 Husqvarna - - - - - 4t 0 - 2n
2006 Honda - - - - 2n - 2 - 1r
2007 Honda - - - - 1r - 7 -
2008 Honda - - - 1r - - 9 3r
2009 Honda - - - 1r - - 9 4t
2010 Honda - - - - 1r - 10 6è
2011 Honda - - - - - 1r 7 3r
Total victòries 69 6
Total títols 0 0 0 2 2 1 0 7
5 mundials
Notes
  1. ↑ La classificació consignada als ISDE fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal. S'assenyalen amb * les edicions en què fou a més a més el guanyador absolut
  2. ↑ A P1 s'hi compten les victòries aconseguides en Grans Premis puntuables per al Campionat del Món

Referències[modifica]

  1. ↑ De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Mika Ahola» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 71.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «El campió del món d'enduro Mika Ahola mor a Barcelona». El 9. CECM, S.L. [Girona], núm. 3.624, 17-01-2012, p. 28.
  3. ↑ «Dol en l'enduro per la mort del pilot Mika Ahola per un accident patit a Girona». diaridegirona.cat. Diari de Girona, 17-01-2012. [Consulta: 17 gener 2012].
  4. ↑ «El pilot finlandès Mika Ahola mor a Barcelona». lamalla.cat. La Malla, 16-01-2012. [Consulta: 16 gener 2012].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Segalés, Pep «Entrevista. Mika Ahola» (en castellà). SOLO MOTO Off road. Alesport, SA [Barcelona], núm. 119, juny 2010, p. 62-67.
  6. ↑ «Mika Ahola crowned E1 world champion» (en anglès). ABC-WEC.com. Arxivat de l'original el 2015-01-10. [Consulta: 21 octubre 2008].
  7. ↑ «World Championships - Enduro. Classifications» (en anglès). fim-live.com. FIM. [Consulta: 28 octubre 2011].
  8. ↑ «World Championships - Indoor Enduro. Classifications» (en anglès). fim-live.com. FIM. [Consulta: 28 octubre 2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mika Ahola
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mika_Ahola&oldid=33157552»