Enguixat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'enguixada és el revestiment fet amb guix aplicat com una capa sobre els paraments interiors d'un edifici, abans de ser revestits amb altres tipus d'acabat (p.e.: el lliscat) o de ser pintades. L'enguixada millora diverses propietats dels tancaments, com l'aïllament acústic, tèrmic, i resistència al foc. També permet d'eliminar irregularitats no majors d'un centímetre en els paraments, fet pel qual és utilitzat habitualment per a revestir les parets de maó. Les enguixades s'empren únicament en paraments interiors protegits de la intempèrie, ja que la humitat els degrada.

Origen[modifica]

S'han trobat parets revestides amb pasta de guix en cambres funeràries de l'antic Egipte datades al voltant del 2000 aC.[1] L'enguixada es continua utilitzant avui dia com el revestiment principal en parets interiors de maó.

Aplicació[modifica]

L'enguixador (o guixaire) aplica aquesta capa als envans, murs i sostres, com a capa global, per a poder ser revestida posteriorment amb un material de textura més fina, que presenti una superfície amb un acabat més fi. El guix emprat és guix negre, de color grisenc a causa de la presència d'impureses en la seva composició, i de granulometria més gruixuda que el guix blanc. El material ha de barrejar-se amb aigua (en barreges al 50-60%) en el mateix moment de la seva aplicació, ja que al cap de pocs minuts es comença a endurir i no tindrà capacitat d'adherència a la paret. Quan el guix ja ha començat a endurir se, se'n diu "guix mort", i cal llençar-lo. Abans de l'aplicació del guix, s'ha d'humitat la paret, per tal d'evitar que el suport assequi el material abans d'hora, evitant que prengui correctament. El guix s'aplica a mà amb una plana de fusta, amb la qual s'allisa. L'enguixatge amb guix negre sol tenir d'un a dos centímetres de gruix, no essent recomanables gruixos més gruixuts que un centímetre, ja que el material pot esquerdar-se més fàcilment.

Hi ha dues modalitats d'aplicació del guix:

  • Guix reglejat: denominat així per raó de la utilització de mestres o llistons verticals de fusta que es col·loquen prèviament a la paret a fi d'assegurar un gruix homogeni de la capa de guix. En aquests casos, s'aplica el guix i s'anivella passant per la superfície una regleta que es va recolzant en les mestres.
  • Guix sense mestrejar o "a bona vista": procediment més rudimentari, l'acabat final depèn en gran mesura de la perícia del guixaire.

És convenient de no enguixar en dies massa secs i calorosos, ja que l'assecament prematur del guix pot produir fissures per retracció.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Cowper, A.D.. Lime and lime mortars (en anglès). Repr.. St. Mary, England: Donhead [for the Building Research Establishment], 1998. ISBN 9781873394298.