Enrajolat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Enrajolat de la cambra dels Borja al Vaticà.

L'enrajolat[1] és el conjunt de rajoles que es posen per sobre de la solera, d'una estructura, d'una paret..., o també es pot emprar per a designar l'acció de posar-les. En termes generals i designant el sól fet amb qualsevol tipus de material, pot rebre el nom de paviment (quan es construeix a l'exterior o per al trànsit de vehicles).

Dins l'entorn de la construcció l'enrajolat es considera un treball d'acabat i la seva missió essencial és la de formar part de la superfície de desgast apta per a caminar-hi o per a la circulació. La solera, en canvi, forma part de l'obra, està situada immediatament per sota del sól i compleix la finalitat fonamental d'assolir un nivell establert.

Tipus d'enrajolat[modifica | modifica el codi]

La resistència a l'abrasió i als impactes és la propietat que defineix les aptituds de l'enrajolat. Ha de complir a més a més les condicions d'horitzontalitat i llisor, conjuntament amb la d'higiene, homogeneïtat i qualitat estètica. En condicions especials es pot exigir segons la seva destinació tingui característiques resistent als àcids, xispes, antilliscant, dur, atèrmic, asonor, etc.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Es pot classificar segons els següents criteris:

  • Tipus i qualitat dels materials;
  • Mètode d'execució;
  • Treballs de terminació.

La llista de materials per a l'enrajolat ha anat variant amb l'avanç tecnològic de la indústria de la construcció.

Podem trobar enrajolats de ceràmica, de pedres naturals (marbre, etc..), monolítics, pre-emmotllats.... Tots aquests tipus tenen característiques particulars en la seva composició, construcció, materials i durabilitat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]