Enrajolat
L'enrajolat[1] és el conjunt de rajoles que es posen per sobre de la solera, d'una estructura, d'una paret..., o també es pot emprar per a designar l'acció de posar-les. En termes generals i designant el sól fet amb qualsevol tipus de material, pot rebre el nom de paviment (quan es construeix a l'exterior o per al trànsit de vehicles).
Dins l'entorn de la construcció l'enrajolat es considera un treball d'acabat i la seva missió essencial és la de formar part de la superfície de desgast apta per a caminar-hi o per a la circulació. La solera, en canvi, forma part de l'obra, està situada immediatament per sota del sól i compleix la finalitat fonamental d'assolir un nivell establert.
Tipus d'enrajolat[modifica | modifica el codi]
La resistència a l'abrasió i als impactes és la propietat que defineix les aptituds de l'enrajolat. Ha de complir a més a més les condicions d'horitzontalitat i llisor, conjuntament amb la d'higiene, homogeneïtat i qualitat estètica. En condicions especials es pot exigir segons la seva destinació tingui característiques resistent als àcids, xispes, antilliscant, dur, atèrmic, asonor, etc.
Classificació[modifica | modifica el codi]
Es pot classificar segons els següents criteris:
- Tipus i qualitat dels materials;
- Mètode d'execució;
- Treballs de terminació.
La llista de materials per a l'enrajolat ha anat variant amb l'avanç tecnològic de la indústria de la construcció.
Podem trobar enrajolats de ceràmica, de pedres naturals (marbre, etc..), monolítics, pre-emmotllats.... Tots aquests tipus tenen característiques particulars en la seva composició, construcció, materials i durabilitat.
