Vés al contingut

Enric II de Leez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:48, 16 des 2013 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Enric II de Leez (alemany Heinrich II. von der Leyen, neerlandès Hendrik van der Leyen), nascut a Grand-Leez el (?) i mort el 4 de setembre de 1164 a Pavia (Itàlia) era príncep-bisbe del principat de Lieja de 1145 fins a la seva mort.[1][2]

Enric ix d'una casa noble de Grand-Leez (actualment a Bèlgica) prop de Gembloux.[3] De la seva jovinesa no se sap molt, tant a l'abadia de Gembloux com a l'escola del capítol de Lieja hom troba uns «Enric» que podrien ser Enric de Leez.[4] Al 1135 va esdevenir canonge al capítol de Lieja i rector de Grand-Axhe prop de Waremme. Va participar en el Concili del Laterà II del 1139 en acompanyar Alberó II. Va esdevenir ardiaca de Famenne el 1141 (o 1142). El 1141 participà en el setge del castell de Bouillon. Durant la batalla va tornar a Lieja per a cercar reforç i per a obtenir que el clergat deixi que porti el reliquiari de Sant Lambert per a encoratjar els bel·ligerants.[5] El 1142 esdevingué prebost del capítol de Sant Lambert. El 13 de maig de 1145 el capítol va elegir-lo com príncep-bisbe, versemblantment sense ingerència de la cort lotaringiana i amb l'acord del papa Eugeni III. Arnold I de Colònia va consagrar-lo el 24 de juny següent.

A una moneda estampada durant el seu regne, es troba la primera representació coneguda del perron, símbol del principat de Lieja.

Al 1 de febrer de 1151 va conduir l'exèrcit liegès a la Batalla d'Andenne contra el comte de Namur i de Luxemburg Enric el Cec. Això va assentar la preponderància de Lieja a la vall del Mosa.[6] All 1155, Enric va acompanyar l'aleshores rei (i ulterior emperador) Frederic I dit Barba-Roja a la seva primera expedició a Itàlia. Aquest va confirmar les possessions del principat de Lieja. De 1158 a 1162 va seguir-lo durant segona expedició italiana quan va participar en el saqueig de Milà del 1162. De 1163 a 1164 participà en la tercera expedició. Durant el cisma d'Occident (1159-1177) i la lluita pel dret d'investidura, l'església de Lieja tria el camp dels antipapes i de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Al 1160, Enric ordena l'obra per a eixamplar el palau dels prínceps-bisbes. El 24 d'abril de 1164 participa en la consagració de l'antipapa Pascual III. Va morir el 4 de setembre del mateix any a Pavia i van sebollir-lo a la catedral de Sant Lambert de Lieja.


Referències

  1. A. Cosemans, Henri II de Leez, Biographie nationale, Brussel·les, Académie royale de Belgique, 1969, columnes 394-410
  2. Jean Janssen, Sous la crosse: évolution socio-politique, économique et culturelle au Pays de Liège, Bruxelles, Jean Janssen, 2000, pàgina 39
  3. C.G. Roland, La famille de Grand-Leez, Henri de Leez, évêque de Liège, Annales de la Société archéologique de Namur , 1927 (tom 38), pàgines 21-41
  4. Jean-Louis Kupper, Liège et l’église impériale, XIe-XIIe siècles, Paris, Société d’Edition«Les Belles Lettres», 1981, pàgines 167 i ss. ISBN 9782251662282
  5. Jean-Louis Kupper, oc. cit, pàgina 169
  6. Claude Mélard, La principauté de Liège Essai de chronologie

Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja


Precedit per:
Alberó II de Chiny-Namur
Príncep-bisbe del Principat de Lieja
11451164
Succeït per:
Alexandre II