Enric Mitjana de Las Doblas i Alegrín
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1875  Barcelona |
| Mort | 30 desembre 1962 (86/87 anys) Gràcia |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Estudis sobre la genealogia de Colom |
| Activitat | |
| Ocupació | Advocat, genealogista |
| Obra | |
Obres destacables «La casa dels Colom a Barcelona» (1931) | |
| Família | |
| Pares | Enrique Mitjana De las Doblas Elvira Alegrin i Campmany |
Enric Mitjana de Las Doblas i Alegrín (Barcelona 1875 - 30 desembre 1962) fou un advocat, genealogista, heraldista, i catalanista. Dedicat en especial a la catalanitat de Cristòfor Colom, seguidor assidu de les teories de Luis Ulloa.[1]
És el fill únic del matrimoni entre Enrique Mitjana De las Doblas,[2] diplomàtic i enginyer de l'Armada Espanyola, natural de Màlaga, que morí el març del 1911 i d'Elvira Alegrin i Campmany de Barcelona. Per raons d'ofici i de treball del seu pare, va ser destinat a l'Arsenal de Cavila a Manila (Filipines), on es va traslladar la família quan Enric encara era molt jove. Abans de la pèrdua d'aquesta colònia el 1898, van retornar a Barcelona, on va cursar els estudis d'advocat, professió que va exercir, tot i que la seva passió era la genealogia, l'heràldica i la investigació històrica.[3] Va adquirir l'arxiu del Comtat de Queralt, una rica col·lecció de documents del 976 fins al 1913 que va començar a estudiar i ordenar. A una data desconeguda, va vendre'l a la Diputació de Barcelona i ara es troba a la Biblioteca de Catalunya.[4]
El 1931, Mitjana va publicar l'article «La casa dels Colom a Barcelona» al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.[5] Treballa sobre la nissaga dels Colom de Barcelona i de Catalunya dels segles XV i XVI. Estudia les ascendències i descendències dels personatges dels quals es té constància que s'han relacionat amb Colom al llarg de la seva vida. Era partidari de la tesi de Luis Ulloa (1869-1936), amb qui va tenir una correspondència intensiva del 1927 al 1930.[6] Va desenvolupar la teoria que Cristòfor Colom és Joan Colom i Bertran,[7] net per via materna de l'almirall Francesc Bertran que va governar l'esquadra Catalana en la guerra catalanogenovesa (1330-1336), i nebot d'Antoni Bertran IV, vicealmirall en les guerres de Sardenya i cunyat de Joan de Barberà també capità general de l'Armada. Segons Mitjana tot això concorda amb el que diu Colom en una de les seves cartes «Que ell no és el primer almirall que hi ha en la seva família».[3] Errors de mètode i la pressa amb la qual vol arribar a conclusions, fan que tot i Ulloa desconfia sobre la credibilitat de certes dades transmeses per Mitjana.[2]
Va morir arruïnat, solter i sense fills a l'asil de les Germanetes de les Pobres a Gràcia el 30 de desembre de 1962 a l'edat de 87 anys.[2] Va deixar el seu arxiu al seu amic Josep Maria Benet i de Caparà (1905-1977), el fill del qual continua estudiant i publicant els documents. El 2014 aquell va editar i publicar el manuscrit de l'estudi genealògic inacabat que Mitjana va preparar a la dècada del 1930.[8] Amb Ulloa, les recerques de Mitjana són una de les fonts principals que van inspirar el llibre Cristòfor Colom, príncep de Catalunya (2006) de Jordi Bilbeny.[9]
- Obres
- Els Colom de Barcelona i les seves aliances (2014)[10] (Edició pòstuma)
- Genealogía de la Casa Despujol y Alianzas (1946)
- La Casa de Copons. Barcelona: Ed. Thomas, (1948).
- «La casa dels Colom a Barcelona» (1931)
- Colom Català, manuscrit inedit i inacabat, (± 1930-1940)[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Colom era català i va sortir de Pals?». Diari de Girona, 13-10-2016.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Albardaner, 2009, p. 6.
- ↑ 3,0 3,1 Benet de Caparà i Seguette, 2013.
- ↑ Fontanals Jaumà, Reis; Molina Egea, Montserrat. Inventari del fons del Comtat de Queralt (pdf). Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2005, p. 74.
- ↑ «La casa dels Colom a Barcelona» (pdf). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XLI, 438, novembre 1931, pàg. 354-359.
- ↑ Albardaner, 2009, p. 6-27.
- ↑ Aragay, Ignasi «Més sospites sobre Colom». Avui, 21-04-2010.
- ↑ Sanmamed, Armand. «72: Josep Maria Benet i Caparà, comandant del Regiment Pirinenc núm.1». Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, 16-03-2010. Arxivat de l'original el 2016-10-18. [Consulta: octubre 2016].
- ↑ Lessing, Erich «XXVI El año Colón» (en castellà). El Periódico, 20-04-2006. Arxivat de l'original el 2016-10-18 [Consulta: 9 abril 2013].
- ↑ Mitjana de Las Doblas, Enric. Benet de Caparà i Seguette, Reinald Pere. Els Colom de Barcelona i les seves aliances: l'Almirall Colom : obra genealògica. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2014, p. 251. ISBN 9788494288982.
Bibliografia[modifica]
- Albardaner, Francesc «Epistolari d'Enric Mitjana de las Doblas amb Luis Ulloa». Butlletí del Centre d'Estudis Colombins, XVI, 47, març 2009, pàg. 5-27. Arxivat de l'original el 2016-08-27 [Consulta: 16 octubre 2016].
- Bayerri Bartomeu, Enric. Colón tal cual fué (en castellà). Porter Libros, 1961, p.207.
- Benet de Caparà i Seguette, Reinald Pere «Les investigacions de D. Enric Mitjana de las Doblas sobre l'ascendència i relacions de Joan (Cristòfor) Colom i Bertran (primera part)». Cathalonia, 28-02-2013.
- Benet de Caparà i Seguette, Reinald Pere «Les investigacions de D. Enric Mitjana de las Doblas sobre l'ascendència i relacions de Joan (Cristòfor) Colom i Bertran (segona part)». Cathalonia, 18-04-2013.