Joan Colom Bertran
 |
L'exactitud de la informació d'este article és discutida. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Johan Colom Bertran 1424  Barcelona |
| Mort | 1506 |
| Capità de galeres | |
| 1450 – 1457 | |
| Vicealmirall | |
| 1458 – ? | |
| Ambaixador de la Generalitat de Catalunya | |
| 1462 – 1472 | |
| Corsari al servei de Renat d'Anjou | |
| 1472 – 1479 | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Principat de Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | corsari |
| Família | |
| Cònjuge | Margarida d'Alós, 1462 |
| Fills | Jaume, Lluis i Francesc |
 | |
Joan Colom Bertran (1414 - 1506)[1] fou un noble català, navegant, ambaixador al servei de la Generalitat de Catalunya i finalment corsari després de la Guerra Civil Catalana.
Biografia[modifica]
Per la data de la seva tonsura seria nascut probablement al 1414. Pertany per part del pare a la família dels Colom de Barcelona i emparentat per part de mare amb els Bertran de Gelida. Se l'esmenta en el testament del seu avi En Guillem Colom Çaplana el 1419 com a possible hereu dels censos de la parroquia de Santa Maria de Badalona. Casat amb Margarida d'Alós l'any 1462 amb qui tingué com a fills en Jaume, en Lluís i en Francesc.
El 1450 fou capità de les VIII galeres del senyor rei de Sicília. El 1458 apareix com lloctinent de l'honorable Antoni Bertran, cavaller i vicealmirall de les naus del Sr. Rei.[2]
Al Dietari de la Generalitat consta com ambaixador durant la Guerra Civil Catalana i fou present durant l'enterrament de Pere IV el Conestable de Portugal a Santa Maria del Mar.[3]
Després de la Guerra civil catalana, Joan Colom va fer de corsari junt amb Guillem de Casanova, conegut a França com a Coullon el Vell, i relacionat amb alguna família Colom catalana.
La casa dels antics Colom es troba esmentada en el Llibre de Focs o Cens de Barcelona de l'any 1398 com a situada al barri de Santa Maria del Mar. En aquella data n'era amo En Guillem Colom (o Colombi), canviador o banquer; corresponia a l'illa que dona al carrer dels Banys Vells, i tenia l'entrada pel carrer de Mirallers”. A l'any 1468, a l'època d'En Renat d'Anjou, el cavaller Joan Colom en era l'amo i al 1515, anys després de mort aquest, se'n possessionà el seu fill i hereu Jaume.[4]
Mort[modifica]
Un document de l'any 1484 l'esmenta com a quondam (és a dir difunt). Però en dos documents notarials posteriors, un d'ells un testament de l'any 1490, se'l considera com a persona viva.[5]
Nissaga Colom Bertran[modifica]
| 4. Guillem Colom i Saplana | ||||||||||||||||
| 2. Jacme Colom i Marimon | ||||||||||||||||
| 1. Joan Colom i Bertran | ||||||||||||||||
| 6. Francesc Bertran | ||||||||||||||||
| 3. Caterina Bertran i Miquel | ||||||||||||||||
Joan Colom i Cristòfol Colom[modifica]
Des de 1927 diversos investigadors catalans identifiquen Joan Colom Bertran amb Cristòfol Colom, el descobridor d'Amèrica:[6]
- 1927 - Luis Ulloa, historiador peruà especialista en temes colombins, identifica Cristòfor Colom amb Joan, entre altres motius perquè Joan Colom després de fer de corsari i de naufragar, s'establí a Lisboa i canvià el seu nom per Xristoferens Colomo per evitar demandes per pirateria.
- 1931 - Enric Mitjana de Las Doblas realitza un estudi heràldic dels Colom dels segles XV i XVI.
- 1976 - Pere Català i Roca, en el seu estudi sobre els quatre germans Colom, establí clarament els fets biogràfics dels quatre germans Colom Bertran, Guillem, Francesc, Joan i Lluís, contemporanis de l'Almirall.
- 2010 - Jordi Bilbeny en el seu llibre El dit de Colom compara els vincles entre la familia Colom Bertran i el descobridor.
- 2011 - Pep Mayolas publica el llibre La princesa a l'exili, Felipa de Coïmbra i d'Urgell on presenta a Felipa com l'autèntica esposa de Colom i mare de Ferran Colom.
- 2013 - Jesús Delgado, grafòleg forense, a través de tècniques policials i dos anys d'estudi, dona la raó a En Jordi Bilbeny en confirmar que hi ha textos manipulats que parlen d'En Cristòfor Colom i que aquest és en realitat el barceloní Joan Colom i Bertran i vivia al carrer dels Mirallers, darrere de l'església de Santa Maria del Mar.
Historiadors com Vicente Moreno Cullell i Nito Verdera junt al Centre d'Estudis Colombins estan en contra d'aquesta tesi. Una de les objeccions que exposen és que hi ha un document on diu que Joan Colom Bertran era mort el 1484 i per tant seria ja mort en la data del primer viatge de l'almirall l'any 1492. Però segons Jordi Bilbeny i l'advocat Lluís Matamala Joan Colom era viu l'any 1492 tal com palesen dos documents posteriors del 1488 i del 1490.
ADN de Colom[modifica]
- 2006 el Dr. José Antonio Lorente compara l'ADN d'Hernando Colom amb l'ADN dels Colom catalans i els Colombo Italians. L'estudi va quedar aturat, per motius desconeguts.[7]
- 2011 el doctor Francesc Calafell, professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, reprèn l'estudi de l'ADN, sense arribar a cap conclusió definitiva.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Data de la mort discutida, per alguns 1484, per altres 1506
- ↑ La data de naixement d'en Colom, Jordi Bilbeny, 2017
- ↑ Dietaris de la Generalitat de Catalunya, ob.cit., p.178
- ↑ Mitjana de las Doblas
- ↑ Lluis Matamala, Dos documents que avalen que En Joan Colom era viu després de 1484.
- ↑ «Histocat». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 29 octubre 2012].
- ↑ «Histocat». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 12 gener 2013].
Bibliografia[modifica]
- El descubrimiento de América, una historia censurada políticamente., Susana Rodríguez-Vida.
- La data de naixement d'en Colom, Jordi Bilbeny, 2017.
Enllaços externs[modifica]
- Un grafòleg forense de Barberà demostra que Colom era català
- Article del New York Times sobre les proves d'ADN per a descobrir l'origen de Colom i gràfic dels possibles orígens, escrit per Amy Harmon, guanyadora del premi Pulitzar per aquest article.
- Paral·lelismes i identitats entre Cristóbal Colón i Joan Colom i Bertran Institut Nova Històtria.
- Vicente Moreno Cullel - Revista Sapiens