Felipa de Coïmbra i d'Urgell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Infanta Felipa de Coimbra)
Infotaula de personaFelipa de Coïmbra i d'Urgell
Biografia
Naixement1435 Modifica el valor a Wikidata
Mort1497 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesPere de Portugal Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet d'Urgell i d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
GermansBeatriu de Coïmbra i d'Urgell, Isabel de Coïmbra i d'Urgell, Joan de Coïmbra i d'Urgell, Jaume de Coïmbra i d'Urgell i Pere el Conestable de Portugal Modifica el valor a Wikidata
Escut d'Armes de la família Coïmbra-Urgell. Escut quarterat en creu, on podem veure al segon i tercer quarter els pals de la casa reial catalana, i al primer i quart quarter les armes reials portugueses que utilitzaven els Avís

L'infanta Felipa de Coïmbra i d'Urgell, també coneguda com a Felipa d'Avís i d'Aragó (Coïmbra, 1435 – Odivelas, 1497) fou una noble catalana i portuguesa, que alhora desenvolupà un paper important en l'humanisme europeu del segle xv.

Orígens familiars[modifica]

Felipa de Coïmbra fou filla del duc de Coïmbra, Pere de Portugal, i d'Elisabet d'Urgell i d'Aragó, la primogènita de Jaume d'Urgell el Dissortat, legítim aspirant a la corona catalana després de la mort del rei Martí l'Humà, i clar derrotat al Compromís de Casp. A més de ser neta del darrer comte d'Urgell, era doncs, besneta del rei català Pere el Cerimoniós.

Per línia paterna era neta de João I rei de Portugal i Felipa de Lancaster, princesa anglesa, i per això li posaren Felipa. El seu pare Pere de Coïmbra esdevindria regent de Portugal amb la mort del rei Duarte I, durant la minoria d'edat d'Alfons V.

Fou la més jove de sis germans.[1] El seu germà gran, Pere, es convertí en Pere IV, rei de Catalunya, (1464-1466) durant la Guerra Civil catalana contra Joan II. Un altre germà, Joan, esdevingué rei consort de Xipre en casar-se amb Carlota de Lusignan. La germana Isabel fou reina de Portugal en casar-se amb el seu cosí Alfons V. El germà Jaume feu carrera religiosa a l'ombra del papa Borja Calixt III, esdevenint cardenal i arquebisbe de Lisboa, Arràs (Flandes) i Pafos (Xipre). Finalment, la germana Beatriu esdevingué Senyora de Ravenstein en casar-se amb Adolf de Clèveris.

Felipa de Coïmbra i d'Urgell nasqué tres anys després de l'assassinat del seu avi, Jaume II d'Urgell, l'1 de juny del 1433, a la presó de Xàtiva. Una mort que es produïa just quan s'havia de procedir al seu alliberament, fruit de les negociacions entre els pares de la Felipa, Pere de Coïmbra i Isabel d'Urgell, i el rei català Alfons el Magnànim.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Alfons IV de Portugal
 
 
 
 
 
 
 
8. Pere I de Portugal
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Beatriu de Castella i de Molina
 
 
 
 
 
 
 
4. Joan I de Portugal
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Lourenço Martins
 
 
 
 
 
 
 
9. Teresa Gille Lourenço
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. ?
 
 
 
 
 
 
 
2. Pere de Portugal
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Eduard III d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
10. Joan de Gant
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Felipa d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
5. Felipa de Lancaster
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Enric de Grosmont
 
 
 
 
 
 
 
11. Blanca de Lancaster
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Isabel de Beaumont
 
 
 
 
 
 
 
1. Felipa de Coimbra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Jaume I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
12. Pere II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Cecília I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
6. Jaume II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Joan II de Montferrat
 
 
 
 
 
 
 
13. Margarida de Montferrat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Elisabet de Mallorca
 
 
 
 
 
 
 
3. Elisabet d'Urgell i d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Alfons el Benigne
 
 
 
 
 
 
 
14. Pere el Cerimoniós
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Teresa d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
7. Isabel d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Berenguer de Fortià
 
 
 
 
 
 
 
15. Sibil·la de Fortià
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Francesca de Vilamarí i de Palau
 
 
 
 
 
 

La desunió de la dinastia Avís[modifica]

A la mort del rei Duarte, el rei-fill Alfons tenia sis anys, i es generà un conflicte entre els partidaris de Pere de Coïmbra -pare de la Felipa- i els partidaris de la reina mare, Elionor de Trastàmara, amb el suport aquesta segona dels Bragança. Pere fou nomenat regent i Elionor i els seus s'hagueren d'exiliar a Castella.

El conflicte entre els Coïmbra i els Bragança seria present durant tota la regència de Pere. Alfons de Bragança constituïa el patrimoni econòmic més important de Portugal, més que la mateixa corona, i intentaria desmuntar el poder reial i augmentar el dels nobles locals per anar erosionant a Pere de Coïmbra.

El casament del futur rei Alfons V, durant la minoria d'edat, suposà un altre conflicte. Pere de Coïmbra hi intentà casar la filla gran, Isabel de Coïmbra i Urgell, però el duc Alfons de Bragança faria tot el possible, anul·lacions a les corts incloses, per casar-hi la seva neta Beatriu. Finalment el rei es casà amb Isabel, i Beatriu de Bragança es casà amb el germà del rei, Ferran.

Tot i aquests casaments, el duc Alfons de Bragança continuà influint sobre el futur rei, fins al punt de provocar que amb l'ascens al tron d'Alfons V en arribar als setze anys, aquest acusés el seu oncle i alhora sogre Pere de Coïmbra d'intent de conspiració. És la batalla d'Alfarrobeira que suposà la mort de Pere de Coïmbra i l'exili de bona part dels seus fills.

Educadora dels nebots[modifica]

Absis gòtic de l'església major del Convent d'Odivelas, a Portugal

Del matrimoni entre el rei Alfons V i Isabel de Coïmbra i Urgell en nasqueren dos fills, Joana i João. Isabel tingué una mort inesperada poc després del naixement del príncep hereu João II, i la germana Felipa fou l'encarregada de l'educació dels nebots. Hi ha unanimitat dels historiadors en considerar que Felipa els educà amb fidelitat i respecte cap a l'avi Pere.

A conseqüència d'això, al cap dels anys, amb la mort d'Alfons V i la pujada al tron de João II, aquest tallaria de soca-rel tots els intents d'influència dels Bragança, fins i tot amb l'assassinat del seu cosí Diogo –fill de Beatriu de Bragança- i del duc Fernando II de Bragança, i el desterrament del germà d'aquest darrer. João II continuà la política governativa de l'avi Pere de Coïmbra, i no la del seu pare i rei, Alfons V.

Felipa al Convent d'Odivelas[modifica]

A causa de tots aquests conflictes, Felipa de Coïmbra s'apartà de la cort, i es recollí a l'ombra protectora de l'orde del Cister. Com escriu Máxima Vaz,[2] Felipa «mai va fer vots, no volgué ser monja, ni optà per la clausura. Visqué en casa pròpia, al costat del monestir, des de 1459 fins al 1475. El 1475 entrà al monestir, amb l'autorització del Papa, però no com a religiosa, sinó com a recollida, tal com era permès al Convent d'Odivelas».

Creació literària[modifica]

Felipa fou educada i altament cultivada pel seu pare. N'heretà la biblioteca, i va deixar diverses obres literàries en diferents llengües. Segons ens informa Mário Casa Nova Martins,[3] «deixà una vasta obra en el camp polític, entre les quals Consell i Vot de la Senyora D. Felipa sobre les Terciàries i Guerres de Castella. També en el camp religiós, com per exemple Nou Estacions o Meditacions de Passió, i traduccions de diverses llengües, com per exemple, del francès, Evangelis i homilies de tot l'any».

Un possible retrat, el políptic de Nuno Gonçalves[modifica]

No se sap amb certesa quin és el retrat de la infanta en el políptic de Nuno Gonçalves, una magna obra de la pintura portuguesa del segle xv, pintada en vida de la humanista, on hi és representada tota la nissaga Avis. Però pels fragments del Llibre dels Evangelis que sosté la figura central en el plafó tercer, s'ha convingut que aquesta figura central podria representar la Felipa.[4]

Entre d'altres, s'hi diu «el Pare és més gran que jo. Arriba el príncep d'aquest món. Ell no té res de mi, però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig allò que el Pare em manà. Avui, la promesa de l'Esperit Sant recau sobre els seus fills adoptats...». Tot plegat només prendria sentit si fes referència al paper que desenvolupà Feilpa per redreçar la família.

Retaule de Sant Vincent de Lisboa, segons Pep Mayolas els dos personatges femenins centrals representarien a Felipa de Coïmbra.

Possible relació amb Colom[modifica]

Malgrat que la història oficial afirma que Felipa morí soltera, diferents investigadors catalans,[5] han desenvolupat la tesi que Felipa tingué relació amb Cristòfor Colom. Afirmen que tant a Catalunya com a Portugal, hi ha molts indicis que fan pensar que Felipa de Coïmbra i Urgell i Felipa Moniz Perestrello són una mateixa persona. D'aquesta manera, segons l'investigador Jordi Bilbeny membre destacat de l'Institut Nova Història, Felipa s'hauria casat amb Cristòfor Colom, i fruit d'aquest matrimoni naixeria Ferran Colom.

Pep Mayolas veu sospitós que Ferran Colom no sabés com es deia la seva pròpia mare cordovesa i troba impossible que no hagi quedat cap document de Felipa Moniz a Portugal i que se li atribueixin fins a cinc pares o mares diferents. A més en Diego Colom en el seu darrer testament, anomena a la seva mare dues vegades com la meva Senyora Felipa Martinez canviant el seu cognom. Segons aquest investigador tot es tractaria d'una manipulació interessada per part dels censors de la corona.[6]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Informació genealògica de Felipa de Coïmbra (en portuguès)
  2. ↑ MÁXIMA VAZ Uma Refugiada em Odivelas Arxivat 2012-08-20 a Wayback Machine., per Máxima Vaz
  3. ↑ MÁRIO CASA NOVA MARTINS, Joana Princesa i Infanta, germana del rei en Joâo II Arxivat 2015-01-22 a Wayback Machine., Alameda Digital, Any I, nº 5, gener de 2007
  4. ↑ JOSEP MAYOLAS, La princesa a l'Exili, Felipa de Coïmbra i d'Urgell (1435-1497), Llibres de l'Índex, Barcelona, 2011.
  5. ↑ Article de Josep Comajuncosas publicat a l'Avui, 25 d'abril del 2006, sobre la família Colom Bertran i el llibre de Bilbeny Cristòfor Colom: Príncep de Catalunya.
  6. ↑ Pep Mayolas, La Princesa a l'exili Felipa de Coïmbra i Urgell (1435-1497), pag. 76

Bibliografia[modifica]

  • La princesa a l'Exili, Felipa de Coïmbra i d'Urgell (1435-1497), Josep Mayolas, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2011.
  • Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom, Jordi Bilbeny i David Bassa, 2008, Llibres de l'Índex.
  • Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya, Jordi Bilbeny, 2006, Edicions Proa.
  • Nobreza de Portugal i Brasil, Vol I, 1989, Zairol Lda, Lisbona.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Felipa_de_Coïmbra_i_d%27Urgell&oldid=31535940»