Vés al contingut

Enric Serra i Auqué

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Enric Serra Auqué)
Plantilla:Infotaula personaEnric Serra i Auqué

Serra vist per Ramon Casas (MNAC) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 gener 1859 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 febrer 1918 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Activitat
Lloc de treball Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Enric Serra i Auqué (Barcelona, 7 de gener de 1858[1] - Roma, 16 de febrer de 1918) fou un pintor català.

Biografia

[modifica]

Va néixer al carrer del Regomir de Barcelona, fill del sabater Pere Serra i Flaqué, natural de L'Escala, i de Maria Auqué i Fabregat, natural de Gratallops.[1] Alumne de Llotja des del 1874, fou deixeble de Domènec Talarn i Ribot i de Ramon Martí i Alsina. Com la majoria dels seus coetanis, va anar a cursar estudis a Roma, en aquest cas subvencionat pels germans Masriera, els argenters Torruella i el Marquès de Castellbell. Resident a Roma des del 1878, esdevingué un dels pintors més significatius de l'última etapa de l'escola romana, és a dir, d'aquell estol d'artistes que es vincularen a l'obra de Fortuny i els seus seguidors. Interessat pels paisatges lacustres romans, els quals tractà sovint, fou admirat per alguns -fins i tot internacionalment- i alhora criticat pel seu reiterat virtuosisme pels defensors d'un art nou. Fou membre de l'Acadèmia Chigi, una mena de santuari obligat per a la majoria dels pintors hispànics pensionats a Roma.[2]

Retrat del pintor al seu estudi a finals del segle xix o principis del XX

Amb el temps va convertir-se en un dels pintors de més èxit entre els que residien en aquella ciutat a la seva època. En un primer moment conrea temes orientalitzants influït per Marià Fortuny i Ramon Tusquets.

Més endavant, quan comença a tenir fama i esdevé una personalitat, el seu taller és un lloc de visita per als pintors joves en la seva primera estada a Roma. Col·leccionista d'antiguitats i mobles, sovint en les seva pintura es reflecteixen aquests exòtics escenaris de fons. Exposà regularment a la Sala Parés. El 1895 s'instal·la a París.

El mateix papa Lleó XIII li va fer encàrrecs pel vaticà i per la composició d'un mosaic amb la Mare de Déu i el Nen destinat al Monestir de Santa Maria de Ripoll.

A Catalunya es poden trobar obres seves exposades en diferents institucions públiques, entre elles el Museu Nacional (MNAC) i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (per exemple paisatge romà), on els quadres van ser donats pel mateix artista al polític i escriptor Víctor Balaguer i Cirera.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, pp. 282 (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.