Medi subaquàtic
El medi subaquàtic és la zona situada per sota de la superfície de l'aigua,[1] sota qualsevol cos d'aigua, sigui natural o artificial. Hi ha moltes subdivisions, segons, entre d'altres, la presència o no de la llum, la profunditat, la salabror, la presència de vida. És un camp d'investigació científica divers: oceanografia, biologia i ecologia aquàtica, enginyeria i arqueologia subaquàtiques i la geofísica.
Com més profund s'endinsa sot l'aigua, més equipament i formació es necessita per explorar el medi subaquàtic, sigui per a raons esportives o científiques. Des d'una profunditat de més de quaranta metres només és accessible per a humans amb equipament especial. El busseig tècnic va fins a 60 a 100 metres. La pressió és el principal obstacle per vèncer. Fins ara (2025), el record de profunditat d'un ésser viu subaquàtic és el Pseudoliparis swirei filmat fins a 8076 metres sota l'aigua.[2]
La vida a la Terra s'origina en el medi subaquàtic marí, sobretot en la zona fins a -200 metres.[3] Sempré resta la regió ecològica més crítica per al manteniment de la vida i l'hàbitat natural de la majoria dels organismes vius.[3]
Les tres quartes parts del planeta Terra són subaquàtics. La part més grossa de la superfície sòlida del planeta és a la plana abissal, a una profunditat compresa entre 4.000 i 5.500 metres per sota de la superfície dels oceans.[4] La posició sòlida de la superfície del planeta més propera al centre del geoide és el Challenger Deep, a la Mariana Trench[5] a una profunditat de 10.924 metres.[6] La superfície coberta per masses d'aigua dolça és molt més petita.
Eines d'exploració subaquàtica
[modifica]
 |
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. |
Pot ser mapada per sonar o més directament explorada a través de tripulats, operats remotament o autònoms submergibles. Els sòls oceànics s'estudien mitjançant sonar fins a una resolució tosca; les àrees particularment estratègiques s'han mapejat en detall per ajudar a navegar i detectar submarins.
Galeria
[modifica]-
Submarinista Emil Racovitza sin 1899 per Louis Boutan a l'Observatori d'Oceanografia de Banyuls-sur-Mer, a França. -
Macrofotografia subaquàtica d'un hippocampus. -
Macrofotografia subaquàtica d'un peix pallasso rosa protegint entre els tentacles d'una anemone. -
Disminució de la intensitat lluminosa per efecte de l'augment de profunditat.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «subaquàtic | subaquàtica». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Linley, Thomas D.; Gerringer, Mackenzie E.; Yancey, Paul H.; Drazen, Jeffrey C.; Weinstock, Chloe L. «Fishes of the hadal zone including new species, in situ observations and depth records of Liparidae» (en anglès). Deep Sea Research Part I: Oceanographic Research Papers, 114, 8-2016, pàg. 99–110. DOI: 10.1016/j.dsr.2016.05.003.
- ↑ 3,0 3,1 «Els oceans estan en greu perill». Més de Mar, 27-08-2018. [Consulta: 17 juny 2025].
- ↑ P.P.E. Weaver; J. Thomson; P. M. Hunter Geology and Geochemistry of Abyssal Plains. Oxford: Blackwell Scientific Publications, 1987, p. x. ISBN 978-0-632-01744-7 [Consulta: 18 juny 2010]. Arxivat 24 de desembre 2010 a Wayback Machine.
- ↑ «NGA GeoNames Search». National Geospatial Agency. [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ «Daily Reports for R/V KILO MOANA June and July 2009». University of Hawaii Marine Center, 04-06-2009 [Consulta: 20 novembre 2019]. Arxivat 2012-05-24 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-05-24. [Consulta: 20 novembre 2019].
Bibliografia
[modifica]- Moustakas, Aristides; Karakassis, Ioannis «How Diverse is Aquatic Biodiversity Research? [Quina diversitat té la recerca sobre la biodiversitat aquàtica?]» (en anglès). Aquatic Ecology, 39, 3, 01-09-2005, pàg. 367–375. DOI: 10.1007/s10452-005-6041-y.
- National Research Council. Freshwater Ecosystems: Revitalizing Educational Programs in Limnology. Washington: National Academies Press, 1996. ISBN 978-0-309-05443-0.
