Enzims del pa i de la pasta
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Introducció
En la indústria alimentaria s'empren una gran quantitat d'enzims amb la fi de proporcionar o obtenir característiques úniques que diferencien cada producte. En els processos de producció del pa i de la pasta hi intervenen nombrosos, alguns dels quals amb finalitats comunes o similars.
Enzims en la producció del pa
Amilasa
La farina conté amilases però no en conté del subtipus α-amilasa, que és suplementada d’origen fúngic o en forma de farina de malta. L’α-amilasa d’origen fúngic, que és la més emprada, actua sobre el contingut de midó danyat, la quantitat del qual pot variar en funció del tipus de blat i del procés de la mòlta. L’acció d’aquest enzim allibera sucres fermentables en forma de dextrines de mida intermèdia, la presència dels quals ajuda a obtenir volums majors, millor gust i un adequat color de la crosta.
Hemicel·lulasa
Pentosanasa
Aquests enzims actuen sobre els pentosans, un tipus de polisacàrid diferent del midó en tant que està format per pentoses, monosacàrids de 5 carbonis. Els pentosans es troben en un 3-4% del pes total en la farina de blat, parcialment soluble i parcialment insoluble
La reacció d’hidròlisi dels pentosans augmenta l’absorció de l’aigua en la massa, fet que permet adquirir noves característiques d’interès:
- Frenar l’envelliment del pa, per retard en la degradació del midó.
- Absorció d’aigua per part del midó, ja que és absorbida gradualment al llarg del temps. Això permet mantenir el pa tendre durant més temps.
- La presència de pentosanases accelera la formació de la molla i permet adquirir la fermesa desitjable en la seva estructura en un temps de precocció menor.
Xilanasa
Lipasa
Oxidasa
Efecte sinèrgic dels enzims
Inactivació per temperatura[1]
El forneig es realitza a una temperatura d'aproximadament 235ºC i té una duració d'entre 45 i 60 minuts. Mentres la cocció avança i la temperatura augmenta, es produeixen diferents fenòmens, entre els quals d'inactivació:
- A 45ºC els grànuls de midó no danyats comencen a gelatinitzar i són atacats per alfa amilases, alliberant sucres fermentables.
- Entre 50 i 60ºC el llevat mor.
- A 65ºC la beta amilasa és inactivada tèrmicament.
- A 75ºC l'amilasa fúngica és inactivada
- A 87ºC l'alfa amilasa del cereal és inactivada.
- Finalment, el gluten desnaturalitza i coagula, estabilitzant la forma i la mida del pa.
- ↑ Okafor, Nduka. Modern Industrial Microbiology and Biotechnology (en anglès). Science Publishers, Enfield, NH, USA, 2007.