Epipremnum
 Epipremnum pinnatum  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | baia |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Alismatales |
| Família | Araceae |
| Gènere | Epipremnum Schott |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Anthelia
|
Epipremnum és un gènere de plantes amb flors de la família de les araceàcies (Araceae), que es troba als boscos tropicals de la Xina, l'Himàlaia i Sud-est asiàtic fins a Austràlia el Pacífic occidental.[1][2] Són enfiladisses perennes de fulla perenne que s'enfilen amb l'ajuda d'arrels aèries.[3] Es poden confondre amb altres monsteres com ara Rhaphidophora, Scindapsus i Amydrium.
Totes les parts de les plantes són tòxiques, principalment a causa de les tricoesclereides (cèl·lules llargues i afilades) i els rafidis. Les plantes poden arribar a superar els 40 m amb fulles de fins a 3 m de llarg, però en contenidors la mida és molt reduïda. Les plantes, conegudes comunament com a tongavina centpeus, pothos o heura del diable, depenent de l'espècie, es conreen normalment com a plantes d'interior en regions temperades. Les fulles juvenils són de color verd brillant, sovint amb patrons irregulars de color groc o blanc. Poden trobar arbres hostes mitjançant l'ús del fototropisme.[4]
_6.jpg)
_4.jpg)
Etimologia[modifica]
Del grec ἐπί (damunt) i πρέμνον (soca).[5]
Espècies[modifica]
- Epipremnum amplissimum (Schott) Engl. - Queensland, Nova Guinea, Illes Salomó, Arxipèlag Bismarck, Vanuatu
- Epipremnum aureum (Linden & André) G.S.Bunting - originari de Moorea a la Polinèsia; naturalitzat a Àfrica, el subcontinent indi, Queensland, Melanèsia, Seychelles, Hawaii, Florida, Costa Rica, Bermudes, les Índies Occidentals, Brasil i Equador
- Epipremnum carolinense Volkens - Micronèsia
- Epipremnum ceramense (Engl. & K.Krause) Alderw. - Moluques
- Epipremnum dahlii Engl. - Arxipèlag de Bismarck
- Epipremnum falcifolium Engl. - Borneo
- Epipremnum giganteum (Roxb.) Schott - Indocxina (Sin. Monstera gigantea (Roxb.) Schot)
- Epipremnum meeboldii K.Krause - Regió de Manipur de l'Índia
- Epipremnum moluccanum Schott - Moluques
- Epipremnum moszkowskii K.Krause - Papua Occidental
- Epipremnum nobile (Schott) Engl. - Sulawesi
- Epipremnum obtusum Engl. & K.Krause - Papua Nova Guinea
- Epipremnum papuanum Alderw. - Papua Nova Guinea
- Epipremnum pinnatum (L.) Engl. - estès pel sud-est asiàtic, el sud de la Xina, Nova Guinea, Melanèsia, el nord d'Austràlia; naturalitzat a les Índies Occidentals
- Epipremnum silvaticum Alderw. Sumatra
Registre fòssil[modifica]
S'han descrit 3 llavors fòssils de †Epipremnum crassum dels estrats del Miocè mitjà de la zona de Fasterholt prop de Silkeborg a Jutlàndia Central, Dinamarca. També s'han informat fòssils d'aquesta espècie de l'Oligocè i Miocè de la Sibèria Occidental i del Miocè i Pliocè d'Europa.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Govaerts, R.; Frodin, D.G. «Epipremnum» (en anglès). Royal Botanic Gardens Kew plants on the World Online, 2002.
- ↑ «7. Epipremnum Schott, Bonplandia (Hannover). 5: 45. 1857.|麒麟叶属 qi lin ye shu». Flora of China, 23, pàg. 14.
- ↑ Dorling Kindersley. RHS A-Z encyclopedia of garden plants (en anglès), 2008, p. 1136. ISBN 978-1405332965.
- ↑ Strong i Ray, 1975.
- ↑ Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Medicinal and Poisonous Plants: Common Names, Scientific Names, Eponyms, Synonyms, and Etymology (en anglès). Conjunt de 5 volums, 19 d'abril de 2016. ISBN 9781482250640.
- ↑ Friis, Else Marie. La Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres. Angiosperm Fruits and Seeds from the Middle Miocene of Jutland (Denmark) (en anglès). Munksgaard, 1985. ISBN 9788773041505.
Bibliografia[modifica]
- Strong, Donald R.; Ray, Thomas S. «Host Tree Location Behavior of a Tropical Vine (Monstera gigantea) by Skototropism». Science, 190, 4216, 01-01-1975, pàg. 804–806. DOI: 10.1126/science.190.4216.804. JSTOR: 1741614.
Enllaços externs[modifica]
 |
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epipremnum |