Episciros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'esportEpisciros
Un jove de l'antiga Grècia practica un joc de pilota en un baix relleu d'un gerro.[1]
Tipusesport de pilota Modifica el valor a Wikidata
Una ampolla Lekythos amb una figura vermella sobre ceràmica d'Eros, que representa una figura que juga amb una pilota, del tercer quart del segle iv aC.

L'Episciros (en grec antic: ἐπίσκῡρος) va ser un joc de pilota de l'antiga Grècia.[2][3] El joc, que fomentava el treball en equip, requeria dos equips normalment d'entre 12 i 14 jugadors cadascun, amb una pilota, i segons les regles es permetia l'ús de les mans.[4] Tot i que era un joc de pilota, era violent, si més no a Esparta.[5]

Els equips intentaven llançar la pilota per sobre del cap dels jugadors l'altre equip. Hi havia una línia blanca entre els equips anomenada skyros i una altra línia blanca darrere de cada equip.[4] Els equips s'anaven passant la pilota fins que un membre de l'equip arribava a la línia marcada. A Esparta es va jugar una versió d'aquest joc durant un festival anual de la ciutat que incloïa cinc equips de 14 jugadors.[6][7][8][9][10] Al principi jugaven només homes, però també el van practicar dones.

El joc de l'episciros (o bé un joc similar anomenat φαινίνδα - faininda,[11] probablement 'joc enganyós', del verb φενακίζω 'enganyar, mentir'[12]) més tard va ser adoptat pels romans, que el van reanomenar i transformar en l'harpastum,[13][14] la llatinització del grec ἁρπαστόν (harpaston) 'portat',[15] del verb ἁρπάζω (harpazo), 'apoderar-se, arrabassar'.[16]

Una representació en baix relleu del ventre del gerro que es mostra al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes mostra un atleta grec mantenint l'equilibri amb la pilota a la cuixa.[1] Aquesta imatge es reprodueix en el trofeu de la Copa Europea de futbol, en tant que considerat un precedent del futbol modern.[17] Hi ha altres esports practicats a l'antiga Grècia amb una pilota, a més de la faininda, com ara l'aporraxis (ἀπόῤῥαξις, un joc de pilota de rebots),[18] l'urània (οὐρανία, 'llançar pilotes altes'[19][20]) i potser l'esferomàquia (σφαιρομαχία, 'batalla de la pilota',[21] derivat de σφαῖρα 'pilota', 'esfera'[22] i μάχη 'batalla'),[23] tot i que s'ha argumentat que l'esferomàquia és, de fet, una competició de boxa (les esferes serien un tipus de guants).[24]

Juli Pòl·lux inclou la faininda i l'harpastum a la llista de jocs de pilota:

« La Phaininda pren el seu nom de Fènides, que n'és el primer inventor, o bé de phenakizein ('enganyar'), perquè la pilota el té un home i després passa a un altre que la tira, contràriament al que s'esperava. És probable que aquest sigui el mateix joc que el de la pilota petita, que porta el nom de harpazein ('arrabassar') i potser es podria anomenar el joc amb la pilota tova amb el mateix nom. »
— Julius Pollux, Onomasticon[25]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Item (NAMA) 873 Arxivat 2016-07-22 a Wayback Machine. que està exposat al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.
  2. ↑ ἐπίσκυρος. Liddell, Henry George; Scott, Robert; A Greek–English Lexicon del Projecte Perseus
  3. ↑ ἐπίκοινος en Liddell i Scott
  4. ↑ 4,0 4,1 [1] David F. Elmer, Epikoinos: The Ball Game; Episkuros and Illiad.
  5. ↑ Miller, Stephen Gaylord. Ancient Greek Athletics. Yale University Press, 2004. 
  6. ↑ Craig, Steve. Sports and games of the ancients, 2002, p. 101. ISBN 0-313-36120-7. 
  7. ↑ Harris, Harold Arthur. Sport in Greece and Rome. Cornell University Press. 
  8. ↑ Kennell, Nigel M. The Gymnasium of Virtue: Education and Culture in Ancient Sparta. The University of North Carolina Press, 1995. 
  9. ↑ «Origin of Ball Games». Arxivat de l'original el 25 març 2010. Arxivat de març 25, 2010, a Wayback Machine.
  10. ↑ Crowther, Nigel B. Sport in Ancient Times. Praeger Publishers, 2007. 
  11. ↑ φαινίνδα en Liddell i Scott
  12. ↑ φενακίζω en Liddell i Scott
  13. ↑ The New Encyclopædia Britannica, 2007. «A l'antiga Grècia es jugava un joc amb elements del futbol o l'episkuros, i el joc va passar a Roma com a harpastum al segle ii aC.» 
  14. ↑ harpastum. Charlton T. Lewis i Charles Short. A Latin Dictionary del Projecte Perseus.
  15. ↑ ἁρπαστός en Liddell i Scott
  16. ↑ ἁρπάζω en Liddell i Scott
  17. ↑ Wingate, Brian. Soccer: Rules, Tips, Strategy, and Safety, 2007, p. 2. ISBN 978-1-4042-0995-4. 
  18. ↑ ἀπόῤῥραξις en Liddell i Scott
  19. ↑ οὐρανία, οὐρανιάζω en Liddell i Scott
  20. ↑ Miller, Stephen Gaylord. Arete: Greek sports from ancient sources, 2004, p. 124. ISBN 0-520-07509-9. 
  21. ↑ σφαιρομαχία en Liddell i Scott
  22. ↑ σφαῖρα en Liddell i Scott
  23. ↑ μάχη en Liddell i Scott
  24. ↑ Riaño Rufilanchas, Daniel (2000) "Zwei Agone in I: Priene 112.91–95" in Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik 129, pp. 89–96.
  25. ↑ Julius Pollux. «9.105». A: Onomasticon. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Episciros&oldid=33096851»