Episciros
Un jove de l'antiga Grècia practica un joc de pilota en un baix relleu d'un gerro.[1] | |
Tipus | esport de pilota |
---|
L'Episciros (en grec antic: ἐπίσκῡρος) va ser un joc de pilota de l'antiga Grècia.[2][3] El joc, que fomentava el treball en equip, requeria dos equips normalment d'entre 12 i 14 jugadors cadascun, amb una pilota, i segons les regles es permetia l'ús de les mans.[4] Tot i que era un joc de pilota, era violent, si més no a Esparta.[5]
Els equips intentaven llançar la pilota per sobre del cap dels jugadors l'altre equip. Hi havia una línia blanca entre els equips anomenada skyros i una altra línia blanca darrere de cada equip.[4] Els equips s'anaven passant la pilota fins que un membre de l'equip arribava a la línia marcada. A Esparta es va jugar una versió d'aquest joc durant un festival anual de la ciutat que incloïa cinc equips de 14 jugadors.[6][7][8][9][10] Al principi jugaven només homes, però també el van practicar dones.
El joc de l'episciros (o bé un joc similar anomenat φαινίνδα - faininda,[11] probablement 'joc enganyós', del verb φενακίζω 'enganyar, mentir'[12]) més tard va ser adoptat pels romans, que el van reanomenar i transformar en l'harpastum,[13][14] la llatinització del grec ἁρπαστόν (harpaston) 'portat',[15] del verb ἁρπάζω (harpazo), 'apoderar-se, arrabassar'.[16]
Una representació en baix relleu del ventre del gerro que es mostra al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes mostra un atleta grec mantenint l'equilibri amb la pilota a la cuixa.[1] Aquesta imatge es reprodueix en el trofeu de la Copa Europea de futbol, en tant que considerat un precedent del futbol modern.[17] Hi ha altres esports practicats a l'antiga Grècia amb una pilota, a més de la faininda, com ara l'aporraxis (ἀπόῤῥαξις, un joc de pilota de rebots),[18] l'urània (οὐρανία, 'llançar pilotes altes'[19][20]) i potser l'esferomàquia (σφαιρομαχία, 'batalla de la pilota',[21] derivat de σφαῖρα 'pilota', 'esfera'[22] i μάχη 'batalla'),[23] tot i que s'ha argumentat que l'esferomàquia és, de fet, una competició de boxa (les esferes serien un tipus de guants).[24]
Juli Pòl·lux inclou la faininda i l'harpastum a la llista de jocs de pilota:
« | La Phaininda pren el seu nom de Fènides, que n'és el primer inventor, o bé de phenakizein ('enganyar'), perquè la pilota el té un home i després passa a un altre que la tira, contràriament al que s'esperava. És probable que aquest sigui el mateix joc que el de la pilota petita, que porta el nom de harpazein ('arrabassar') i potser es podria anomenar el joc amb la pilota tova amb el mateix nom. | » |
— Julius Pollux, Onomasticon[25] |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Item (NAMA) 873 Arxivat 2016-07-22 a Wayback Machine. que està exposat al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.
- ↑ ἐπίσκυρος. Liddell, Henry George; Scott, Robert; A Greek–English Lexicon del Projecte Perseus
- ↑ ἐπίκοινος en Liddell i Scott
- ↑ 4,0 4,1 [1] David F. Elmer, Epikoinos: The Ball Game; Episkuros and Illiad.
- ↑ Miller, Stephen Gaylord. Ancient Greek Athletics. Yale University Press, 2004.
- ↑ Craig, Steve. Sports and games of the ancients, 2002, p. 101. ISBN 0-313-36120-7.
- ↑ Harris, Harold Arthur. Sport in Greece and Rome. Cornell University Press.
- ↑ Kennell, Nigel M. The Gymnasium of Virtue: Education and Culture in Ancient Sparta. The University of North Carolina Press, 1995.
- ↑ «Origin of Ball Games». Arxivat de l'original el 25 març 2010. Arxivat de març 25, 2010, a Wayback Machine.
- ↑ Crowther, Nigel B. Sport in Ancient Times. Praeger Publishers, 2007.
- ↑ φαινίνδα en Liddell i Scott
- ↑ φενακίζω en Liddell i Scott
- ↑ The New Encyclopædia Britannica, 2007. «A l'antiga Grècia es jugava un joc amb elements del futbol o l'episkuros, i el joc va passar a Roma com a harpastum al segle ii aC.»
- ↑ harpastum. Charlton T. Lewis i Charles Short. A Latin Dictionary del Projecte Perseus.
- ↑ ἁρπαστός en Liddell i Scott
- ↑ ἁρπάζω en Liddell i Scott
- ↑ Wingate, Brian. Soccer: Rules, Tips, Strategy, and Safety, 2007, p. 2. ISBN 978-1-4042-0995-4.
- ↑ ἀπόῤῥραξις en Liddell i Scott
- ↑ οὐρανία, οὐρανιάζω en Liddell i Scott
- ↑ Miller, Stephen Gaylord. Arete: Greek sports from ancient sources, 2004, p. 124. ISBN 0-520-07509-9.
- ↑ σφαιρομαχία en Liddell i Scott
- ↑ σφαῖρα en Liddell i Scott
- ↑ μάχη en Liddell i Scott
- ↑ Riaño Rufilanchas, Daniel (2000) "Zwei Agone in I: Priene 112.91–95" in Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik 129, pp. 89–96.
- ↑ Julius Pollux. «9.105». A: Onomasticon.