Epulopiscium fishelsoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Epulopiscium fishelsoni
Cal imatge.png
Classificació científica
Regne: Eubacteria
Fílum: Firmicutes
Classe: Clostridia
Ordre: Clostridiales
Gènere: Epulopiscium
Espècie: E. fishelsoni
Nom binomial
Epulopiscium fishelsoni
Schulz et al., 1999

Epulopiscium fishelsoni (que significa: "l'invitat de Fishelson a un banquet de peix") és un bacteri gram positiu que té una relació simbiòtica amb l'esturió. És un bacteri molt estudiat gràcies a tenir una mida molt grossa que va de 200-700 μm en llargada i de 80 μm de diàmetre. Fins que es va descobrir el bacteri Thiomargarita namibiensis l'any 1999, Epulopiscium fishelsoni era el bacteri més gros conegut.[1][2]

Descobriment[modifica | modifica el codi]

Epulopiscium va ser descobert primer l'any 1985 pel científic israelià Lev Fishelson de la Universitat de Tel Aviv, dins l'intestí d'un esturió marró. Primer va ser classificat com un protista i el 1993 es confirmà que era un bacteri.[1] Epulopiscium pot superar en quatre vegades la llargada mitjana dels Paramecium.[3]

Fisiologia[modifica | modifica el codi]

Té característiques inusuals pel fet de tenir una mida tan grossa. Epulopiscium és extremadament poliploide.[4][5]

Epulopiscium té una anatomia única per tal de véncer les limitacions del seu gran volum cel·lular.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

De forma inusual en un bacteri aquest és gairebé vivípar, es reprodueix per esporulació..[6]

Simbiosi[modifica | modifica el codi]

Ajuda l'esturió a degradar els nutrients de les algues.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Angert ER, Clements KD, Pace NR. «The largest bacterium». Nature, vol. 362, 6417, 1993, pàg. 239–241. DOI: 10.1038/362239a0. PMID: 8459849.
  2. Angert ER, Brooks AE, Pace NR. «Phylogenetic analysis of Metabacterium polyspora: Clues to the evolutionary origin of Epulopiscium spp., the largest bacteria». Journal of Bacteriology, vol. 178, 5, 1996, pàg. 1451–6. PMC: 177821. PMID: 8631724.
  3. Photo of Epulopiscium with Paramecia
  4. Mendell JE, Clements KD, Choat JH, Angert ER. «Extreme polyploidy in a large bacterium». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., vol. 105, 18, May 2008, pàg. 6730–6734. DOI: 10.1073/pnas.0707522105. PMC: 2373351. PMID: 18445653.
  5. Ledford H. «Giant bacterium carries thousands of genomes». Nature, 2008-05-08. [Consulta: 2008-05-11]. (doi:10.1038/news.2008.806 )
  6. Angert ER, Clements KD. «Initiation of intracellular offspring in Epulopiscium». Molecular Microbiology, vol. 51, 3, 2004, pàg. 827–835. DOI: 10.1046/j.1365-2958.2003.03869.x. PMID: 14731282.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Flint JF, Drzymalski D, Montgomery WL, Southam G, Angert ER. «Nocturnal production of endospores in natural populations of Epulopiscium-like surgeonfish symbionts». Journal of Bacteriology, vol. 187, 21, 2005, pàg. 7460–7470. DOI: 10.1128/JB.187.21.7460-7470.2005. PMC: 1272977. PMID: 16237029.
  • Robinow C, Angert ER. «Nucleoids and coated vesicles of Epulopiscium spp». Archives of Microbiology, vol. 170, 4, 1998, pàg. 227–235. DOI: 10.1007/s002030050637. PMID: 9732436.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]