Vés al contingut

Ermita de Santa Justa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ermita romànica de Santa Justa
Imatge
Tanca d'accés i absis romànic
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciós. XI - s. XVI
Característiques
Estat d'úsEn ús
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
MaterialCarreus
CampanarEspadanya amb cinc ulls  (1502)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLliçà d'Amunt (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCtra. C-1415, km 8, a 100 m, prop de Ca l'Amell Gros. Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental)
Map
 41° 38′ N, 2° 15′ E / 41.63°N,2.25°E / 41.63; 2.25
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC29048 Modifica el valor a Wikidata
Conservació i restauració
1502 portada i el campanar
1600 capella del Roser
Activitat
Diòcesibisbat de Terrassa Modifica el valor a Wikidata

Santa Justa és una ermita romànica al terme de Lliçà d'Amunt, al Vallès Oriental, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És a la carretera de Caldes de Montbui a Granollers, prop de la riera de Tenes i en el km. 8 d'aquesta carretera, hi ha un trencall a mà esquerra vers tramuntana, on es pot agafar una pista. A uns 100 m. s'ha de deixar el vehicle i arribar-hi a peu (el pas està barrat per una cadena), i continuar uns 100 m, més a peu. Per entrar-hi, s'ha de demanar la clau al rector de Lliçà d'Amunt.

« Les ermites romàniques, entre elles Santa Justa, esdevenen oasis de silenci i de pau entre boscos i sembrats, enmig del brogit del Vallès Oriental. »

Arquitectura

[modifica]

L'edifici és d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant i cobert amb volta de quart d'esfera. Està decorat amb faixes llombardes i arquets cecs amb conjunts de quatre. Enmig de cada tram hi ha centrada una finestra de doble esqueixada. Al mur nord hi ha adossada la capella del Roser, de forma quadrada, aprofitant el mur de contrafort, afegida al segle xvi, igual que el portal de migdia.[1]

A la cara sud hi ha la porta dovellada, d'accés actual. Aquest portal, d'arc pla de pedra, té una petxina i dos petits pilars al damunt de la llinda i els angles treballats.[1]

A la façana principal hi ha la porta primitiva que estava tapiada enmig de runes. La coberta és a dues vessants i a la façana s'aixeca una espadanya de dues parets formant angle, que té dues fileres d'obertures, amb dues finestres al primer nivell i quatre al segon. Sembla que inicialment fou una cadireta amb dues obertures per a les campanes.

Dins de la capella del Roser hi ha un retaule gòtic al·lusiu a la vida i martiri de les Santes Justa i Rufina.

Història

[modifica]

Edifici romànic de tipus llombard dels s. XI-XII.[1] El lloc on es troba la capella és molt antic i fou habitat ja en època romana. Esmentada el 1072,[1] es troba documentació del 1101 i del 1125. L'any 1039 Guislabert I de Barcelona feu donació a la seva filla Arsenda de l'església de Santa Justa. El 1159 el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, empenyora a Guillem Mainart el que té a Santa Justa per 2.500 morabatins, (equivalent al dinar d'or musulmà dels almoràvits). L'any 1328 apareix en el registre dels comuns com una de les parròquies més antigues de la zona, en aquells moments estava unida Santa Eulàlia de Romança. El s. XV perd part de la seva feligresia, per aquest motiu s'uneix a la parròquia de Lliçà d'Amunt.

No es coneix l'origen exacte de la seva edificació, però si algunes de les seves reformes: el 1502 es reformà la teulada, la portada i el campanar. L'any 1600 es va construir una capella lateral.[1] El 1936 Santa Justa va ser cremada i el 1982 es va fer reconstruir general i es va aterrar la sagristia.[1]

Durant el segle xiv degut al despoblament de la zona, s'agregaren a aquesta parròquia els fidels de la veïna de Sant Cristòfol de Pallars, ja que en aquell terme, el 1457 només hi constaven dues famílies.

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «CAPELLA DE SANTA JUSTA I SANTA RUFINA». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 setembre 2013].

Bibliografia

[modifica]