Ernst Specker
Ernst Specker (Zúric, 11 de febrer de 1920 - Zúric, 10 de desembre de 2011) va ser un matemàtic suís.
Vida i obra[modifica]
Specker va tenir una adolescència difícil ja que va contraure una tuberculosi que el va obligar a deixar la seva escola de Zúric per estar, durant uns quants anys, a Davos, en un sanatori o a casa de la seva àvia.[1] El 1940, encara amb croses, va poder retornar a Zuric on es va preparar l'accés a la universitat a l'escola del professor Tschulok.[2] Aquest mateix any va ingressar a l'ETH Zürich, en el qual es va doctorar el 1949, amb una tesi sobre cohomologia dirigida per Heinz Hopf.[3] El curs següent va estar a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton i en retornar a Suïssa va donar classes a les universitats de Ginebra i de Neuchâtel abans de ser contractat per l'ETH Zürich on va ser professor de matemàtiques i lògica fins la seva jubilació el 1987.[4] Després de la seva jubilació va continuar dirigint el seminari de lògica fins poc abans de la seva mort el 2011.[5]
Specker va publicar una cinquantena d'articles científics.[6] Tot i que els seus primers treballs van ser en topologia, cada cop es va anar interessant més en la lògica i els fonaments de les matemàtiques. Va ser el continuador del seminari de lògica que havia encetat Paul Bernays a Zuric i en el qual es va treballar en l'axiomàtica NF (New Foundations) introduïda per Quine.[7] Però la seva aportació més original va ser en el camp de la teoria quàntica: el teorema de Kochen-Specker, demostrat el 1967 conjuntament amb Simon Kochen, que va tenir fortes implicacions científico-filosòfiques, ja que demostrava l'impossibilitat de models teòrics amb variables ocultes i, per tant, convertia tota mesura de variables físiques en quelcom contextual.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Meon, 1990, p. xii-xiii.
- ↑ Meon, 1990, p. xiii.
- ↑ Engeler, 2012, p. 413.
- ↑ Engeler, Hungerbühler i Makowsky, 2012, p. 90.
- ↑ Renner i Wolf, 2012, p. 123.
- ↑ Meon, 1990, p. xxiv-xxviii.
- ↑ Meon, 1990, p. xxvii.
- ↑ Renner i Wolf, 2012, p. 125.
Bibliografia[modifica]
- Engeler, Erwin «In Memoriam: Ernst Specker 1920–2011» (en anglès). Bulletin of Symbolic Logic, Vol. 18, Num. 3, 2012, pàg. 413-417. DOI: 10.2178/bsl/1344861890. ISSN: 1079-8986.
- Engeler, Erwin; Hungerbühler, Norbert; Makowsky, Johann A. «Remembering Ernst Specker (1920–2011)» (en anglès). Elemente der Mathematik, Vol. 67, 2012, pàg. 89-115. DOI: 10.4171/EM/199. ISSN: 0013-6018.
- Meon, Jonas. «The Story of a Friend». A: Gerhard Jäger, Hans Läuchli, Bruno Scarpellini, Volker Strassen (eds.). Ernst Specker Selecta (en anglès). Birkäuser, 1990, p. XI-XXX. ISBN 978-3-0348-9966-6.
- Renner, Renato; Wolf, Stefan «Ernst Specker and the Hidden Variables» (en anglès). Elemente der Mathematik, Vol. 67, 2012, pàg. 122-133. DOI: 10.4171/EM/201. ISSN: 0013-6018.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernst Specker |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ernst Specker» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Fürer, Martin. «Ernst Specker (1920-2011)». Computational Complexity, 2012. [Consulta: 15 gener 2023]. (anglès)
- Knill, Oliver. «Mathematicians who did not die». Quantum Calculus, 2020. [Consulta: 15 gener 2023]. (anglès)
- Schlude, Konrad. «Eine Erinnerung an Ernst Specker». Konrad Schlude, 2020. [Consulta: 15 gener 2023]. (alemany)
- Villatoro, Francisco R. «El Don Quijote de la contextualidad cuántica». La ciencia de la mula Francis, 2016. [Consulta: 15 gener 2023]. (castellà)