Erwin Hahn
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 juny 1921  Sharon (Pennsilvània) |
| Mort | 20 setembre 2016 (95 anys) Berkeley (Califòrnia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign - física (–1949) |
| Director de tesi | Arnold Nordsieck |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física i Ressonància magnètica |
| Ocupació | físic, físic nuclear, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Stanford Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat de Colúmbia |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Sven R. Hartmann |
Premis | |
Erwin Hahn (Sharon, 9 de juny de 1921 - Berkeley, 20 de setembre de 2016) va ser un físic estatunidenc, més conegut pel seu treball en la ressonància magnètica nuclear.[1] El 1950 es va descobrir el ressò d'espín.[2]
Educació[modifica]
Va rebre el seu B.S. en Física del Juniata College i el seu MS, i Doctorat de la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign.
Carrera i investigació[modifica]
Ha estat professor emèrit de la Universitat de Califòrnia a Berkeley des de 1991 i va ser professor de física, entre 1955 i 1991. El 1971, Hahn va ser elegit membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències.[3] El 1999 Hahn va ser guardonat amb el Premi Comstock de Física de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.[4] El 2013, Sir Peter Mansfield va dir en la seva autobiografia que Hahn era «la persona que realment va perdre» el Premi Nobel per la seva contribució als principis de l'estude dels ressons d'espin.[5] També va rebre la Medalla d'Or del 2016 de la Societat Internacional per a la Ressonància Magnètica en Medicina. El premi, el més alt honor de la Societat Internacional de Ressonància Magnètica en Medicina, li va ser lliurat a Hahn per la seva creació de ressonància magnètica polsada i processos de reenfocament de senyals que són essencials per a la Imatge per ressonància magnètica moderna.[6] Va morir a la ciutat de Berkeley, a l'edat de 95 anys el 2016.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Filler, Aaron G. «The history, development, and impact of computed imaging in neurological diagnosis and neurosurgery: CT, MRI, DTI» (en anglès). Nature Precedings, 167, 2009. DOI: 10.1038/npre.2009.3267.4.
- ↑ Hahn, E.L. «Spin echoes». Physical Review, 80, 1950, pàg. 580–594. Bibcode: 1950PhRv...80..580H. DOI: 10.1103/PhysRev.80.580.
- ↑ «Book of Members, 1780–2010: Chapter H». American Academy of Arts and Sciences. [Consulta: 22 setembre 2016].
- ↑ «Comstock Prize in Physics». National Academy of Sciences. Arxivat de l'original el 29 desembre 2010. [Consulta: 13 febrer 2011].
- ↑ Mansfield, Peter. The long road to Stockholm. The story of MRI. An autobiography. Oxford University Press, 2013, p. 217. ISBN 978-0199664542.
- ↑ «Erwin Hahn Receives Gold Medal Award». Arxivat de l'original el 2 d’octubre 2016. [Consulta: 29 setembre 2016].
- ↑ «Remembering Erwin Hahn». Arxivat de l'original el 24 de setembre 2016. [Consulta: 23 setembre 2016].
Bibliografia[modifica]
- Abraham, A; Slingsby Bagguley, Desmond Martin. Pulsed magnetic resonance -NMR, ESR, and optics: a recognition of E.L. Hahn. Clarendon Press, 1992, p. 550. ISBN 9780198539629.
Enllaços externs[modifica]
- Entrevista d'història oral: Bromberg, Joan. «Erwin Hahn» (en anglès). Oral History Interviews. American Institute of Physics (Institut americà de Físiques), 21 agust 1986.