Vés al contingut

Escac continu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Escac perpetu)

En el joc dels escacs, l'escac continu o xec continu és una situació en la qual un jugador pot forçar les taules mercès a una sèrie sense fi de xecs. Aquesta situació es dona normalment quan el jugador que fa l'escac continu no pot fer escac i mat, i a més, si deixés de fer xecs donaria al rival l'oportunitat de guanyar. Les taules per escac continu no formen part actualment (tot i que ho havien estat) del reglament dels escacs; de tota manera, l'escac continu normalment deriva en taules ja sigui per triple repetició de jugades o per la regla dels cinquanta moviments, tot i que usualment els jugadors fan abans taules per mutu acord. (Burgess 2000:478)

L'escac continu pot també ocórrer en altres variacions dels escacs, tot i que les regles relatives a aquesta situació poden ser diferents. Per exemple, fer escac continu no està permès (seria una derrota automàtica per qui el fa) tant al shogi com al xiangqi.

Exemples

[modifica]
abcdefgh
8
g8 negres rei
g7 negres peó
g5 blanques rei
h5 blanques dama
b4 negres torre
a3 negres dama
d3 negres alfil
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Les blanques juguen, i aconsegueixen taules per escac continu, començant amb 1. De8+.

En aquest diagrama, les negres tenen molt de material d'avantatge: una torre, un alfil, i un peó, una circumstància que normalment seria decisiva. Però les blanques, que tenen el torn de joc, poden fer taules per escac continu:

1. De8+ Rh7
2. Dh5+ Rg8
3. De8+ etc (Reinfeld 1958:42–43).

La mateixa posició es repetirà aviat res cops, de manera que les blanques podran reclamar taules per triple repetició, o bé els jugadors acordaran taules abans.

Unzicker versus Averbakh

[modifica]
Unzicker vs. Averbakh
abcdefgh
8
f8 negres torre
g8 negres rei
b7 negres torre
c7 blanques peó
g7 negres peó
h7 negres peó
a6 negres peó
f6 negres cavall
d5 blanques peó
e5 negres peó
b4 blanques peó
e4 blanques peó
f4 negres dama
c3 blanques dama
h3 blanques peó
a2 blanques peó
g2 blanques peó
a1 blanques torre
e1 blanques torre
g1 blanques rei
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
L'escac continu treu a les negres de les dificultats en què estan immerses.

Al segon diagrama, que il·lustra la partida Unzicker versus Averbakh, Interzonal d'Estocolm de 1952,[1] les negres (els toca jugar) es veuran forçades a donar una de les seves torres pel peó-c blanc (per evitar-ne la promoció o bé a capturar la dama coronada després de la promoció). Poden, nogensmenys, explotar la feblesa de l'estructura de peons del flanc de rei amb:

1... Txc7!
2. Dxc7 Cg4! (amenaçant 3...Dh2#)
3. hxg4 Df2+

aconseguint taules per triple repetició mercès als escacs a h4 i f2.

Hamppe versus Meitner

[modifica]
Hamppe vs. Meitner
abcdefgh
8
a8 negres torre
c8 negres alfil
d8 negres rei
h8 negres torre
c7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
b6 negres peó
c6 blanques rei
a5 negres peó
d5 negres peó
e5 negres peó
a3 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Tot i tenir molt de material de menys, les negres forcen taules per escac continu.

A la partida clàssica entre Carl Hamppe i Philipp Meitner a Viena 1872,[2] després d'una sèrie de sacrificis les negres forcen escac continu a partir de la posició del diagrama:

16...Ab7+!
17.Rb5 (17.Rxb7?? Rd7 18.Dg4+ Rd6 seguit de ...Thb8#)
17...Aa6+
18.Rc6 (18.Ra4?? Ac4 i 19...b5#)
18...Ab7+ ½-½

Leko versus Kràmnik

[modifica]
Leko vs. Kramnik, Corus, 2008
abcdefgh
8
a8 negres torre
h8 negres rei
a7 negres peó
b7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
c6 negres peó
f5 blanques dama
h4 blanques peó
c3 negres dama
c2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
b1 blanques rei
d1 blanques torre
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Posició després de 24. Dxf5.

A la partida entre Péter Lékó i Vladímir Kràmnik al Torneig Corus de 2008, les negres varen poder assolir les taules per escac continu:[3]

24... Db4+
25. Ra2 Da4+
26. Rb2 Db4+
27. Rc1 Da3+
28. Rb1 ½–½

Fischer versus Tal

[modifica]

Fischer vs. Tal, 1960

Fischer vs. Tal, Leipzig, 1960
abcdefgh
8
c8 negres rei
a7 negres peó
b7 negres peó
e7 negres cavall
h7 blanques dama
e6 negres dama
a5 blanques peó
d5 negres peó
a3 blanques peó
c3 negres peó
c2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques rei
h2 blanques peó
f1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Posició després de 21. Rh1xg2.

L'escac continu va permetre en Mikhaïl Tal salvar les taules contra Bobby Fischer en aquesta partida de 1960,[4] jugada en la 14a Olimpíada, quan en Tal era el Campió del món regnant. En aquesta posició les negres varen jugar 21... Dg4+ i es van acordar les taules (Evans 1970:53). (Després de 22. Rh1 llavors 22... Df3+ 23. Rg1 Dg4+ força l'escac continu.)

Història

[modifica]
N.N. vs. Desconegut
abcdefgh
8
a8 negres torre
c8 negres alfil
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
f7 blanques alfil
g7 negres peó
h7 negres rei
d6 negres peó
g6 blanques cavall
h6 negres peó
e5 negres peó
e4 blanques peó
h4 negres dama
d3 blanques peó
f3 negres cavall
h3 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
f2 negres alfil
g2 blanques peó
a1 blanques torre
c1 blanques alfil
h1 blanques rei
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Posició final

L'Oxford Encyclopedia of Chess Games, Volum 1 (1485-1866) inclou totes les partides conservades fins al 1800 (Levy & O'Connell 1981:ix). L'exemple més antic d'escac continu que hi surt és una partida entre jugadors desconeguts, el 1750: N.N. versus N.N., 1750 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.0-0 (les regles de l'enroc encara no s'havien estandarditzat en aquell moment, i per això les blanques van moure el seu rei a h1 i la torre a f1) Cf6 5.Cc3 Cg4 6.d3 0-0 (les negres mouen el rei a h8 i la torre a f8) 7.Cg5 d6 8.h3 h6 9.Cxf7+ Txf7 10.Axf7 Dh4 11.Df3 Cxf2+ 12.Txf2 Axf2 13.Cd5 Cd4 14.Ce7 Cxf3 15.Cg6+ Rh7 ½-½ en vista que 16.Cf8+ Rh8 17.Cg6+, etc. (Levy & O'Connell 1981:9) Els següents exemples d'escac continu al llibre són dues partides, ambdues jugades el 1788 entre Bowdler i Philidor, amb en Philidor donant avantatge de peó i jugada (Levy & O'Connell 1981:12).

Les taules per escac continu es trobaven en el passat entre les regles dels escacs (Reinfeld 1954:175), (Reinfeld 1958:41–43). Howard Staunton les donava com una de les sis maneres d'entaular una partida a The Chess-Player's Handbook (Staunton 1847:21). Però aquesta regla ja no existeix, perquè l'escac continu sempre condueix a taules per triple repetició o per la regla de les cinquanta jugades. A més, si un jugador manifesta que farà escac continu, els contendents normalment acorden les taules (Hooper & Whyld 1992).

Vegeu també

[modifica]

Notes i referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]