Vés al contingut

Escalarre

Plantilla:Infotaula geografia políticaEscalarre
Imatge
Església de Sant Martí d'Escalarre, d'origen romànic

Localització
Map
 42° 37′ 05″ N, 1° 08′ 27″ E / 42.6179328°N,1.1407583°E / 42.6179328; 1.1407583
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Sobirà
Municipila Guingueta d'Àneu Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població29 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud981,5 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25588 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25903000400 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2590310004300 Modifica el valor a Wikidata

Escalarre és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic terme d'Unarre.

És a la part més baixa de l'antic terme, ja a la plana de la Noguera Pallaresa. És a l'esquerra del Riu d'Unarre i a la dreta del Riuet de Burgo, just al lloc on s'uneixen aquests dos cursos d'aigua. És a prop, a ponent i a sota de Burgo i a migdia del cap de l'antic municipi, Unarre.

Etimologia

[modifica]

Malgrat l'aparent fonètica basca, "Escalarre" prové, segons Joan Coromines,[1] del llatí tardà scalare (escala). El poble d'Escalarre té l'església parroquial de Sant Martí, una mica allunyada a migdia del poble. També hi ha a prop del poble, a llevant, vora la Noguera Pallaresa, l'antic monestir de Santa Maria d'Àneu.

Geografia

[modifica]

El poble d'Escalarre

[modifica]

Les cases del poble[2]

[modifica]
  • Casa Artiller
  • Casa Benito
  • Casa Cabirol
  • Casa Coix
  • Casa Faveta
  • Casa Galantet
  • Casa Gallimeto
  • Casa Metret
  • Casa Làssaro
  • Casa Llinatge
  • Casa Mestre
  • Casa Moliner
  • Casa Paller
  • Casa Pauet
  • La Rectoria
  • Casa Santamaria
  • Casa Senyoret
  • Casa Serrault
  • Casa Teixidor
  • Casa Tomàs
  • Casa Tomaset
  • Casa Trainera

Història

[modifica]
Carrer d'Escalarre el 1906

Edat moderna

[modifica]

En el fogatge del 1553, Scalarre declara[3] 6 focs laics i 3 d'eclesiàstics (uns 45 habitants). Fins al 1847 gaudí d'ajuntament propi, però en no assolir el mínim de 30 veïns (caps de casa) que marcava la llei fou agregat a Unarre.

Edat contemporània

[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Escalarre. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una muntanya, a la Vall d'Àneu, on la combaten els vents del nord, sud i oest. El clima és fred, i produeix pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 17 cases i l'església parroquial de Sant Martí, servida per un rector ordinari proveït per l'ordinari (el bisbe) a partir d'una terna proposada pel rei. Hi havia fonts d'aigües molt fortes, però de bona qualitat. Les terres, en part planes i en part muntanyoses, són fluixes i pedregoses, però molt fèrtils; cap al nord hi ha muntanyes despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, patates, fenc, nous i altres fruites. S'hi criava tota mena de bestiar, i hi havia caça de llebres, perdius, aus de pas, guatlles i ànecs; hi havia pesca de truites. Comptava amb 17 veïns (caps de casa) i 100 ànimes (habitants).

Fins al 1992, i sense que ara per ara se'n pugui determinar l'inici, Escalarre comptà amb una antiga entidad local menor, o pedania, que fou transformada en Entitat municipal descentralitzada i poc després suprimida, el 1992. Com a tal, disposà dels següents alcaldes pedanis, després presidents de l'EMD:

  • Josep Escudé i Vidal (1979 - 1983)
  • Josep Canut i Bruna (1987 - 1991)
  • Josep Castellarnau i Badia (1991 - 1992)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Coromines, 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Mossèn Joan Guillemó, degà, Mossèn Cebrià i Mossèn Arnau Morelló; Bernat Guillemó, Joan de Guillemeto, Joan de Llucià, Antoni d'Arnalot, Joan d'en Coll i Andreu Serrador. Iglésies 1981, p. 80.
  4. Madoz 1845.

Bibliografia

[modifica]
  • Coromines, Joan. «Escalarre». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981, p. 80. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Unarre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs

[modifica]