Esclaves del Sagrat Cor
 emblema | |
| Tipus | Congregació religiosa femenina |
|---|---|
| Nom oficial | Esclaves del Cor de Jesús |
| Nom oficial llatí | Ancillae Cordis Iesu |
| Sigles | A.C.I. |
| Altres noms | Esclaves del Sagrat Cor de Jesús; nom antic fins a 1887: Adoratrius del Santíssim Sagrament i Filles de Maria Immaculada |
| Hàbit | Túnica i vel negre; toca i pitet blanc, de vora quadrada |
| Lema | Ad finem fidelis (Fidels fins al final) |
| Objectiu | Educació de nens i joves, catequesi a adults, devoció al Sagrat Cor de Jesús |
| Fundació | 1877, Madrid (originada a un grup format a Còrdova el mateix any) per Santa Rafaela Porras y Ayllón; 14 d'abril de 1877, constitució com a congregació religiosa |
| Aprovat per | Lleó XIII, en 29 de gener de 1887 (aprovació provisional en 1877) |
| Constitucions | aprovades el 25 de setembre de 1894) |
| Patrons | Sagrat Cor de Jesús |
| Branques i reformes | Grups ACI (moviment juvenil) |
| Primera fundació | Madrid, 1877 |
| Fundacions destacades | Còrdova (1880), Jerez de la Frontera (1883), Saragossa (1885), Bilbao (1886), Cadis (1890) i Roma (1892) |
| Fundacions a terres de parla catalana | Alcoi, Barcelona (Col·legi Shalom), Benirredrà, València |
| Lloc web | http://www.congregacion-aci.org |
Les Esclaves del Sagrat Cor (en llatí Ancillae Cordis Iesu) són un institut religiós femení de dret pontifici, una congregació de germanes els membres de la qual posposen al seu nom les sigles A.C.I. Va ésser fundada a Madrid el 1877 per santa Rafaela Maria del Sagrat Cor. Les Esclaves del Sagrat Cor es dediquen a la instrucció de la joventut, especialment els més necessitats, la catequesi d'adults i el foment de la devoció al Sagrat Cor de Jesús. L'espiritualitat de la congregació està inspirada en la d'Ignasi de Loiola.
Història[modifica]
La congregació va ser fundada a Còrdova per Rafaela Porras y Ayllón (1850-1925). Aquesta havia deixat en 1877 el noviciat de les Germanes de Maria Reparadora, on havia ingressat tres anys abans. Amb quinze novícies més i l'autorització del bisbe Ceferino González comencen a viure en comunitat i funda l'Institut d'Adoratrius del Santíssim Sagrament i Filles de Maria Immaculada. Per malentesos amb el bisbe, va marxar a Andújar i des d'allí a Madrid, en 1877, amb setze religioses. A Madrid, sota la direcció dels jesuïtes i el cardenal Juan de la Cruz Ignacio Moreno y Maisonave, arquebisbe de Toledo, obté l'aprovació diocesana de l'institut el 14 d'abril de 1877, que serà ratificada per la Santa Seu el 29 de gener de 1887. Les constitucions se n'aprovaren el 25 de setembre de 1894.
Bibliografia[modifica]
- Annuario Pontificio per l'anno 2007. Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.