Rafaela Porras y Ayllón

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasanta Rafaela Porras, o
Rafaela Maria del Sagrat Cor
Biografia
NaixementRafaela María Porras y Ayllón
6 gener 1850 Modifica el valor a Wikidata
Pedro Abad (Còrdova) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 1925 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCasa mare de les Esclaves del Sagrat Cor (Roma) 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Conegut perFundadora de les Esclaves del Sagrat Cor
Activitat
OcupacióReligiosa Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósEsclaves del Sagrat Cor
religiosa, fundadora
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació18 de maig de 1952 , Roma nomenat per Pius XII
Canonització23 de gener de 1977 , Roma nomenat per Pau VI
Festivitat6 de gener
IconografiaAmb hàbit de monja

Rafaela María Porras y Ayllón (Pedro Abad, Còrdova, 1850 - Roma, 1925), en religió sor Rafaela Maria del Sagrat Cor, va ser una religiosa espanyola, fundadora de la congregació de les Esclaves del Sagrat Cor. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Vida[modifica]

Rafaela havia nascut l'1 de març de 1850 a Pedro Abad, poble de Còrdova; era filla de l'alcalde Ildefonso Porras i de Rafaela Ayllón Castillo, i tenia onze germans i una germana. El 1854 va morir el seu pare en una epidèmia de còlera. Molt pietosa, va fer vots de castedat perpètua als quinze anys. En 1869 va morir la seva mare i en 1874, ella i la seva germana Dolores es van retirar al convent de clarisses de Còrdova per a meditar sobre la seva vocació religiosa. L'any següent van ingressar a la congregació de les Germanes de Maria Reparadora, on va prendre el nom de Rafaela Maria del Sagrat Cor. Quan la congregació es trasllada a Sevilla, les dues germanes es queden a Còrdova on, amb l'ajut del bisbe Ceferino González, funden l'Institut d'Adoratrius del Santíssim Sagrament i Filles de Maria Immaculada.

Per malentesos amb el bisbe, va marxar a Andújar i des d'allí a Madrid, en 1877, amb setze religioses. A Madrid, sota la direcció dels jesuïtes i el bisbe auxiliar Sancha, obté l'aprovació diocesana de l'institut en 1877, que serà ratificada per Lleó XIII en 1887, que va aprovar-la donant-li el nom de congregació de les Esclaves del Sagrat Cor de Jesús, que després prendrà el nom d'Esclaves del Sagrat Cor, amb l'objectiu de fomentar el culte al Santíssim Sagrament, educar les nenes i joves i fer formació espiritual d'adults.

Aviat començà a créixer amb noves fundacions: Còrdova (1880), Jerez de la Frontera (1883), Saragossa (1885), Bilbao (1886), Cadis (1890) i Roma (1892). Nomenada superiora de la congregació en 1887, ho serà durant fins al 1893, quan ho deixà per dissensions al si de l'institut, nomenant nova superiora la seva germana Dolores (ho serà fins al 1903, que serà destituïda). Dolguda, es va retirar a Roma, a la casa mare de la congregació, on va portar una vida humil fins que hi morí el 6 de gener de 1925.

Veneració[modifica]

Rafaela Porras va ser beatificada el 18 de maig de 1952 a Roma per Pius XII, i canonitzada el 23 de gener de 1977 per Pau VI. La seva festivitat es va fixar el 6 de gener.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafaela Porras y Ayllón