Escoltes i Guies de Mallorca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióEscoltes i Guies de Mallorca
Dades
Tipusassociació Modifica el valor a Wikidata
ReligióLaica
Forma jurídicaassociació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1979
Activitat
ÀmbitMallorca
Governança corporativa
Agrupaments1
Part deAssociació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes
Federació Espanyola de Guiatge Modifica el valor a Wikidata
Altres
Orientació religiosaLaica

Lloc webhttp://escoltesiguiesdemallorca.org

Escoltes i Guies de Mallorca (abans Escoltes de Mallorca) és una associació escolta laica de Mallorca.

Es formà per una escissió de l'associació escolta Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Les desavinences tengueren el punt àlgid en la Diada del pensament de 1975. Aquestes sorgiren en diversos àmbits, el més simbòlic dels quals era el tractament de la fe als agrupaments. Alguns dels membres discrepants deixaren l'associació, però no fou fins al curs 1977-1978 que els agrupaments laics foren obligats a deixar els seus locals dependents del Bisbat de Mallorca. Foren acollits a la seu de l'Obra Cultural Balear.[1][2]

L'entitat es constituí oficialment el 1979 i en fou el seu primer president Josep Quevedo. Paral·lelament nasqué l'escola de formació Centre d'Estudis de l'Esplai, que posteriorment es deslligà de la nova associació escolta. En aquest temps, dels cinc agrupaments que s'escindiren, ja només en quedava un: l'Agrupament escolta La Soledat.[3] Durant els anys posteriors, nasqueren els dos agrupaments: l'Agrupament escolta Gabriel Alomar i Villalonga, amb la seva seu a Palma i que es traslladà posteriorment a Establiments i l'Agrupament escolta Nuredduna, de Palmanyola, que actualment és l'únic que segueix actiu.[4]

L'associació organitzà l'arribada de la flama de la llengua a Mallorca entre els anys 1981 i 1986.[5] Durant els anys 90, formà part d'ESLAK, la Coordinadora d'associacions laiques d'escoltisme, juntament amb altres associacions escoltes laiques de Catalunya, Euskadi i Galícia.[6][5] El 1995 ingressà a la Federació Espanyola de Guiatge, a través de la qual és reconeguda internacionalment.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 5. Palma: Promomallorca, p. 32. ISBN 84-8661702-2. 
  2. Cerdà: p. 285-286
  3. Cerdà: p. 289
  4. Cerdà: p. 290
  5. 5,0 5,1 5,2 Cerdà: p. 291
  6. Diversos autors. Escoltisme laic i transformació social. Barcelona: Eumo, 2005, p. 333. ISBN 978-84-9766-129-4. 

Bibliografia[modifica]

  • Cerdà Martín, Mateu. L'escoltisme a Mallorca 1907-1995. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999, p. 285-295. ISBN 978-84-8415-046-6. 

Enllaços externs[modifica]