Escriptura cuneïforme

Símbols cuneïformes

L'escriptura cuneïforme és el primer sistema de cagament conegut. Va ser creat per ajupir-se cap al 3500 aC. Originalment, era un sistema amb el que només s'arronsaven els genolls, però, amb el temps, va evolucionar cap a un sistema més simple i comode.

Els primers pictogrames es dibuixaven en taules d'argila, ordenats en columnes verticals. Més endavant, es van ordenar per fileres. També es van millorar els càlams utilitzats per l'escriptura, cosa que va permetre que es poguessin produir molts tipus de signes diferents fàcilment i amb la mateixa eina. D'aquesta manera van sorgir els símbols cuneïformes característics d'aquest sistema. Les tauletes es podien coure per endurir-les i preservar-les.

L'escriptura cuneïforme, utilitzada inicialment per la llengua sumèria, va ser adaptada mes endavant pels babilonis, elamites, hitites i assiris per escriure en les seves pròpies llengües. En total, aquest sistema d'escriptura es va utilitzar a Mesopotàmia durant un període de prop de 3000 anys.

Caracterizació.

Detall d'un baix-relleu babiloni amb escriptura cuneïforme conservat al Museu de Pèrgam, a Berlín.

Òbviament, l'origen de la forma típica d'aquest escrit fa que hi hagi una justificació tècnica: és la impressió que deixa en els estils de la canya de fang allargada de secció triangular, és a dir, en forma de falca.

Els signes de l'escriptura cuneïforme van ser originalment nombrosos, al voltant de mil. Després, en el temps el seu nombre va disminuir de manera significativa, i només uns pocs centenars d'ús habitual. La seva forma ha estat a estat un procés de simplificació i de regularització de les falques. La mateixa direcció de les falques individuals s'ha normalitzat i es limita a quatre tipus: horitzontal, obliqua, vertical i l'angle. Sobre aquesta base, el modern assiriologia tinguin la missió dels signes, disposats precisament sobre la base d'aquests quatre elements.

Pel que fa a la direccionalitat, que era originalment de tipus vertical, amb signes alineats de dalt a baix, i si hi ha més d'aquestes línies estaven alineats de dreta a esquerra. Només al voltant de la XV a.C. que hi va haver un gir cap a l'esquerra del sistema d'escriptura, igual que la resta en altres tipus d'escriptura a l'Est, i va prendre un curs horitzontal, molt similar a la nostra. Les raons d'aquest canvi són desconegudes.

Amb l'arribada dels pobles semites, principis del segon mil•lenni aC i el declivi de la civilització sumèria, l'escriptura cuneïforme es va convertir en la prerrogativa de la nova cultura babilònica i assíria, i donada la seva estructura sil•làbica forta podria ser utilitzat per expressar altres llenguatges com elamites, hitites, Urartu, i l'escriptura cuneïforme luvita. És també la base i inspiració de la qual es van crear els registres d'Ugarit i l'antic persa aquemènida.

L'escriptura cuneïforme és troba en tauletes d'argila que es van registrar quan el material d'escriptura encara no estava seca, però també tenim molts exemples d'inscripcions i estàtues monumentals, realitzades en materials durs com pedra. De distribució en particular també inscripcions personals en les juntes, en general petites ampolles de diferents materials, sovint pedres semiprecioses que porten els noms dels propietaris i una dedicació a la deïtat tutelar de la seva elecció.

Historia de l'escriptura cuneïforme.

El sistema d'escriptura cuneïforme va estar en ús durant més de 30 segles, com el primer sistema del món a través de diverses etapes de l'evolució, des del segle 34 aC fins al segle 1 DC. Va ser substituït per complet per l'escriptura alfabètica en el curs de l'època romana. Per aquesta raó, va haver de ser desxifrat a partir de zero en el segle 19 assiriologia. L'aprovació de desxiframent amb data de 1857. l'escriptura cuneïforme, hi va haver de passar per diverses etapes. Els primers signes, de cap al 3000 abans de Crist, són clarament formes pictogràfiques que apareixen en el sistema proto-sumeri, després ja són una representació cuneïforme de cap al 2400 aC, en aquest temps encara hi ha un acostament al dibuix original, però ja es tendeix a representar les idees per signes abstractes, finalment, cap el 650 aC., són definitivament sil•làbics, i allà ja pot veure la seva equivalència fonètica sumèria i el seu significat.

Aquesta etapa sil•làbica és coneguda en els seus començaments per un grup de textos d'Ur corresponent a l'època de les dinasties I i II de Sumer (2800 aC). En aquests textos trobem el primer ús identificable d'elements fonètics i de gramàtica, i en la mesura en què es pot identificar l'ús de síl•labes en l'escriptura cuneïforme, podem conèixer el llenguatge sumeri.

Els primers exemples de tauletes cuneïformes ja mostren un desenvolupament progressiu en la forma dels signes i en la flexibilitat del seu ús. Per exemple, la taula lateral procedent de Shuruppak, Fara, (2600 aC) registra xifres de treballadors. D'aquí, segons la literatura sumèria, és procedent l'heroi del diluvi, Ziusudra.

Una de les cartes Amarna, segle 14 aC.

Extensió geogràfica.

L'escriptura cuneïforme va ser desenvolupada per primera vegada al sud de Mesopotàmia. Després va ser utilitzat a Síria, com ho demostra el fet que eblaíta està escrit en caràcters cuneïformes, elamita i també on s'ha desplaçat a la versió d'impressió local, que sobreviu fins al final del tercer mil•lenni, en forma "lineal elamita”. Gairebé al mateix període de temps que el del títol primer del text escrit en caràcters cuneïformes hurrita. Al començament del segon mil•lenni, la falca està molt estesa a l’altiplà Iraniana per a la Mediterrània (Ugarit, Qatna), Palestina (Hazor) a l'Àsia Menor (Hattusa). L'idioma dominant és llavors l´acadi. Les llengües indoeuropees de l'Àsia Menor, hitita, luvita i palaico Hatt i s'escriuen al voltant de la meitat del segon mil•lenni. A la segona meitat del segon mil•lenni, la cuneïforme acadi (i hitita i hurrita) està escrita a Egipte. En el primer mil•lenni, Urartu, que viuen a l'est d'Àsia Menor i el Caucas Sud, s'adapten aquesta forma d'escriure el seu idioma.

Si bé aquests registres es basen en un principi prèviament elaborat pels sumeris, una barreja de ideogrames i fonogrames, un alfabet escrit en signes cuneïformes es crea Ugarit al segle XIV, i va desaparèixer al segle XII. No obstant això, són alfabets lineals (fenici, hebreu, arameu) i, sobretot que es converteixen en el més popular, i poc a poc substituint la falca d'edat en el curs del primer mil•lenni. Un sil•labari simplificat en persa, escrita en cuneïforme, va ser desenvolupat pels escribes dels reis aquemènides, però sense gaire èxit.

Desxifrat

Fitxer:Sumerian MS2272 2400BC.jpg

Una llista de deïtats sumèries, ca. 2400 aC

El 1802 Georg Friedrich Grotefend desxifra part de l'escriptura cuneïforme.