Escuraflascons becgròs
Phalaropus fulicarius  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 6 anys |
| Envergadura | 0,42 m |
| Període d'incubació de l'ou | 19 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22693494 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Scolopacidae |
| Gènere | Phalaropus |
| Espècie | Phalaropus fulicarius (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Phalaropus fulicaria
|
| Protònim | Tringa fulicaria |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
L'escuraflascons becgròs[1] (Phalaropus fulicarius) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundres costaneres des de Groenlàndia i Islàndia, cap a l'est, a través de Spitsbergen, Nova Zembla, Nova Sibèria i nord de Sibèria fins Txukotka i des d'Alaska i Canadà cap a l'est fins Labrador, incloent diverses illes àrtiques. En hivern esdevé pelàgic i habita al Pacífic i l'Atlàntic.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escuraflascons becgròs |
- ↑ Escuraflascons becgròs a CERCATERM Rev. 12/03/2012