Escut de Llanars
 Escut de Llanars | |
|---|---|
 Representació de l'escut de Llanars segons el seu blasonament oficial. | |
| Detalls | |
| Tipus | Municipal |
| Adoptat per | Ajuntament de Llanars |
L'escut oficial de Llanars és el símbol oficial d'aquest municipi i es descriu mitjançant el següent blasonament:
- Escut caironat: de sinople, una espasa d'or acostada d'un flascó a la destra i d'un escalpel a la sinistra, ambdós d'argent; el peu d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona de poble.[1]
Disseny[modifica]
La composició de l'escut està formada sobre un fons en forma de quadrat recolzat sobre un dels seus vèrtexs, anomenat escut caironat, segons la configuració difosa a Catalunya i d'altres indrets de l'antiga Corona d'Aragó i adoptada per l'administració a les seves especificacions per al disseny oficial dels municipis dels ens locals.[2] És de color verd (sinople), amb la representació heràldica d'una espasa de color groc (or) amb un flascó a la dreta (esquerra de l'observador) i un escalpel a l'esquerra (dreta de l'observador), ambdós de color blanc o gris clar (argent). La part inferior de l'escut (el peu) és de color groc (or) amb quatre pals de color vermell (gules).
L'escut està acompanyat a la part superior d'un timbre en forma de corona mural, que és l'adoptada pel Departament de Governació d'Administracions Locals de la Generalitat de Catalunya per timbrar genèricament els escuts dels municipis.[2] En aquest cas, es tracta d'una corona mural de poble, que bàsicament és un llenç de muralla groc (or) amb portes i finestres de color negre (tancat de sable), amb quatre torres merletades, de les quals se'n veuen tres.
Història[modifica]
El 18 de març de 2016, el ple de l'Ajuntament va iniciar l'expedient d'adopció de l'escut. Després dels tràmits reglamentaris, va ser aprovat el 28 de novembre de 2016 i publicat al DOGC el 14 de desembre del mateix any amb el número 7266. L'espasa, el flascó d'ungüents i l'escalpel són els atributs de sant Damià i sant Cosme, sants que havien aparegut tradicionalment als segells de la localitat. A més, incorpora el senyal dels quatre pals, ja que el poble va pertànyer a la jurisdicció reial almenys des del segle xvi.
Anteriorment, el municipi havia utilitzat un emblema molt similar a un escut, de forma caironada, amb una vora vermella i un paisatge muntanyós acompanyat a la part inferior dels quatre pals, i la paraula "Llanars" al centre, amb la "Ll" i la "S" sobresortint del cairó. En una conferència el 16 de març del 2010, respecte a l'escut de Llanars, l'heraldista Armand de Fluvià va mencionar:
| « | Al Ripollès hi ha 6 municipis de 19 que no tenen l'escut oficialitzat per diversos motius (...) Camprodon i Llanars no han dit ni demanat mai res | » |
| — Armand de Fluvià, 16 de març de 2010[3] | ||
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «RESOLUCIÓ GAH/2802/2016, de 28 de novembre, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Llanars.» (pdf). DOGC núm. 7266. Generalitat de Catalunya, 14-12-2016. Arxivat de l'original el 31 d’agost 2021. [Consulta: 14 desembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «DOGC 4914, decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d'ens locals de Catalunya. Publicat al DOGC 4.914 de 28 de juny de 2007.». Generalitat de Catalunya, 28-06-2007.
- ↑ «L'heraldista Armand de Fluvià critica a Ripoll la poca seriositat d'alguns ajuntaments en mantenir escuts erronis». El 9 nou, 16-03-2010. [Consulta: 2 abril 2011].