Llanars

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLlanars
Llanars
Escut de Llanars
Escut de Llanars
Sant Esteve de Llanars 1.jpg
Església de Sant Esteve de Llanars

Localització
Localització de Llanars respecte del Ripollès.svg
42° 19′ 22″ N, 2° 20′ 43″ E / 42.322777777778°N,2.3452777777778°E / 42.322777777778; 2.3452777777778
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Girona
Vegueria Comarques gironines
Comarca Ripollès
Entitats de població 6
Població
Total 514 (2016)
• Densitat 20,81 hab/km²
Gentilici Llanarenc, llanarenca
Geografia
Superfície 24,7 km²
Altitud 983 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Esteve Costa Sala
Indicatius
Codi postal 17869
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17091
Codi IDESCAT 170911
Modifica dades a Wikidata

El municipi de Llanars, centrat per un petit sector de la vall del Ter entre Camprodon i Vilallonga, s'allarga entre aquests dos termes municipals ( el 1965 cedí 0,36km2 al primer, que formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany).Al nord arriba fins al puig Sistra(1.988 m alt), límit ja amb Setcases i Molló, on neix, el Riberal de Faitús, afluent per l'esquerra del Ter, flanquejat per la serra de Faitús a ponent i la de la Fembra Morta a llevant. Al sud s'allarga fins a la Serra Cavallera, als vessants septentrionals de la qual es forma la riera d'Espinauga afluent per la dreta del Ter.[1]És un municipi català de la comarca del Ripollès. L'església parroquial és l'església romànica de Sant Esteve de Llanars.

Història[modifica | modifica el codi]

El lloc és esmentat ja el 1027(Lanars o Landaris als segles XI i XII), i el nom sembla derivat del de l'antiga vall landarense , nom genèric de la vall de Camprodon.El 1130 Ramon Berenguer III donà al monestir de Ripoll els delmes i altres drets senyorials del terme.Però el domini ripollès no féu variar l'alt domini del terme, que continuà essent reial, i la seva jurisdicció era exercida pel veguer de Camprodon.[1][2]

Entitat de població Habitants
Espinalba 48
Feitús 3
el Llanarès 50
Llanars 441
el Riberal de Feitús 19
les Planes de Llanars 0
Dades: 2011. Font: Idescat

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
28 18 22 326 626 725 680 756 702 715
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
766 705 611 586 568 445 385 396 393 415
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
448 449 489 529 527 558 571 571 534 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Anècdotes i curiositats[modifica | modifica el codi]

Antiga llinda entre Llanars i Camprodon

A Llanars establí el seu quarter general el duc de Noailles el 1689, quan va assetjar i prendre Camprodon.[1]

A finals de juny del 1944 es va estavellar als voltants de Llanars un avió bimotor de les forces aèries nord-americanes. Els dos pilots varen ser enterrats al cementiri municipal i allà varen romandre fins que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, l'agost de 1946, varen ser exhumats i retornats als representants dels Estats Units. El 25 de juliol de 2004 l'Associació Centre d'Estudis "La Retirada" va posar una placa commemorativa en el lloc de l'impacte 42° 21′ 39.18″ N, 2° 19′ 22.08″ E / 42.3608833°N,2.3228000°E / 42.3608833; 2.3228000 [3]

Llanars pot presumir, molt possiblement, de la primera emissora municipal, que es deia Radio Llanás i va començar a emetre el 1955.[4]

Per decret de 16 de juny de 1965, una petita part del municipi de Llanars, que afecta a la zona de l'avinguda Maristany, fou agregada a Camprodon. Encara ara es pot veure l'antic senyal divisori en el mur de l'antiga fàbrica de galetes Birba.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gran geografia comarcal de Catalunya, pàg. 373.
  2. BIRBA, LL. La vall de Camprodon. 3a ed. Barcelona, 1989. Ed. Montblanc-Martín (1a ed. 1962 Ed. Selecta)
  3. «Associació La Retirada» (en català). [Consulta: 29 novembre 2014].
  4. 4,0 4,1 PUJOL BERTRAN, Manel. Camprodon: Crònica de cent anys (1892-1992) (en català). Diputació de Girona, 1998. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llanars Modifica l'enllaç a Wikidata