Vilallonga de Ter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVilallonga de Ter
Bandera de Vilallonga de Ter Escut de Vilallonga de Ter
Bandera de Vilallonga de Ter Escut de Vilallonga de Ter
El Balandrau Ripollès Catalonia.jpg
Cim del Balandrau, al límit entre els termes de
Vilallonga (dreta) i Queralbs (esquerra)

Localització
Localització de Vilallonga de Ter respecte del Ripollès.svg
42° 19′ 59″ N, 2° 18′ 47″ E / 42.333055555556°N,2.3130555555556°E / 42.333055555556; 2.3130555555556
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Ripollès
Entitats de població
Municipis 10
Conté Abella
Població
Total 400 (2016)
• Densitat 6,23 hab/km²
Gentilici llatissó, llatissona[1]
Geografia
Superfície 64,2 km²
Altitud 1067 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Paquita Pastoret Busquets
Indicatius
Codi postal 17869
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17224
Codi IDESCAT 172240
Modifica dades a Wikidata

Vilallonga de Ter és un municipi de la comarca del Ripollès. Se situa a la Vall de Camprodon i és travessat pel riu Ter. Entre els diversos nuclis de població que l'integren hi ha Tregurà de Dalt i Tregurà de Baix.L'extens terme municipal de Vilallonga de Ter(64,91 km²) té com a eix principal la vall del Ter, que el travessa en direcció N-SE, al seu sector de llevant, des de l'indret del santuari del Catllar(uns 12 km aigua avall del naixement del riu dins el terme de Setcases) fins al castell de la Roca de Pelancà. Al sector NW s'alcen els grans cims que separen les valls de Ter i del Freser; el puig de Pastuïra (2689 metres), el puig de Balandrau (2579 metres) i el puig Cerverís (2202 metres), al límit amb els termes de Queralbs i Pardines. Al S arriba fins als vessants septentrionals de la Serra Cavallera, que el separa Ogassa. El límit de llevant és marcat per la serra de Faitús, que el separa de Llanars, amb el puig de les Agudes(1978 metres) com a cim destacat, termenal amb Llanars i Setcases.[2] A causa de l'altitud, per sobre dels 1000 m, el clima és fred, i els conreus es localitzen a la vall del Ter i valls subsidiàries arrecerades; hi ha boscos de freixes,roures,beços i grups de pins als sectors més baixos i propicis i grans sectors de pasturatges( que alimenten el bestiar boví i les ovelles) als punts més alts. Hi havia hagut fargues i molins i alguns punts d'extracció de mineral (reflectits en topònims, com les Mines, els Meners o la font dels Meners), així com consta l'existència de paraires i teixidors de llana, lli i cànem a Vilallonga i fins Abella als segles XVII i XVIII.[2]

El lloc de Vilallonga és conegut des del 1011, i l'església de Sant Martí des del 1183. Al seu terme tenien propietats el monestir de Ripoll i el de Camprodon, però el domini senyorial era de la família Catllar o Descatllar, senyors del castell del Catllar, que s'aixecava en un penyal a la dreta del Ter, inaccessible per tres dels seus costats i envoltat en part pel Ter, prop del límit entre els termes de Vilallonga i Setcases.Existia almenys des d'abans del 1070 (castell de Castlario), i donà origen al llinatge Descatllar, que, a més de dominar tot el terme de Vilallonga amb els seus agregats (llevat de Tregurà), foren senyors de Rocabruna (Garrotxa), i més tard del castell de Besora i altres dominis. En foren membres destacats Damià Descatllar, que lluità aferrissadament a favor del retorn dels comtats de Rosselló i Cerdanya a la corona catalano-aragonesa a partir del 1472, i LLuís Descatllar, governador del castell de Llívia, com molts dels seus antecessors, que fou acusat d'haver cedit el castell als francesos a l'inici de la Guerra dels Segadors. La branca principal d'aquesta família s'extingí el 1789; del castell no hi ha restes visibles.[2]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2006)
Abella 49
Catllar, el 0
Cros, el 16
Llebro 6
Roca, la 34
Tregurà de Baix 36
Tregurà de Dalt 22
Veïnat de Vallvigil, el 3
Veïnat del Comalet, el 18
Vilallonga de Ter 264
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
55 56 40 555 1.050 1.216 1.138 1.154 1.167 1.374
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.195 1.075 871 877 703 578 452 436 426 424
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
416 423 421 432 425 448 477 477 466 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «[Vilallonga de Ter programa una Festa Major de cinc dies, amb la incògnita de qui serà el nou llati de l'any Vilallonga de Ter programa una Festa Major de cinc dies, amb la incògnita de qui serà el nou llati de l'any]». Ripollesdigital.cat. [Consulta: 1 desembre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 Osona i el Ripollès «Vilallonga de Ter». Gran geografia comarcal de Catalunya, març 1981, pàg. 375.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilallonga de Ter Modifica l'enllaç a Wikidata