Vés al contingut

Sant Andreu d'Èvol

(S'ha redirigit des de: Església de Sant Andreu d'Èvol)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Andreu d'Èvol
Imatge
EpònimAndreu apòstol Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia antigament parroquial
Primera menció escrita1347 Modifica el valor a Wikidata
Úsesglésia i església parroquial Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aAndreu apòstol Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaOleta i Èvol (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióÈvol Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 34′ 14″ N, 2° 15′ 14″ E / 42.570418°N,2.253958°E / 42.570418; 2.253958
Monument històric catalogat
Data25 març 1943
IdentificadorPA00104059
Activitat
Diòcesibisbat de Perpinyà i Elna Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Nostra Senyora de les 3 Valls de l'Alt Conflent) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

L'església de Sant Andreu d'Èvol (en francès église Saint-André d'Evol) és una església[1] romànica del segle xi, situada en el poble d'Èvol, a la comuna d'Oleta i Èvol, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Va ser l'església parroquial de la localitat fins al segle xv[2].

Està situada[3] al nord, lleugerament separada del poble (75 metres), d'Èvol, amb un petit nucli de cases a l'entorn seu i el cementiri de la població.

Història

[modifica]
Frontis occidental de l'església

Tot i que per les seves característiques, l'església és clarament del segle xi, el primer esment que se'n té és de 1347, quan en un document notarial rep una donació. Fou la seu de la parròquia del poble i del terme (que incloïa Oleta) fins al segle xviii.

L'edifici fou classificat com a monument històric de França per decret[1] del 25 de març de l'any 1943.

Arquitectura

[modifica]
Capçalera de l'Església

L'edifici presenta una arquitectura sòbria, típica del romànic primitiu de la regió, amb una sola nau flanquejada per un campanar quadrat de dues plantes i un absis semicircular molt ample, decorats tots ells amb arcades llombardes i arcs cecs originals. La porta és, com és habitual al romànic, a la façana meridional.

Vista del comunidor amb els dos arcs que en romanen, en primer pla

Fou modificada i ampliada el segle xviii (l'any 1723) amb la construcció[4][5] de la Capella del Roser, oberta cap al nord, com moltes capelles, anomenades capella fonda, de l'època del barroc.

Fora de l'edifici, al porxo, es troba el comunidor[6] edificat per la Confraria del Roser establerta a l'església el 1577. Originalment formant una mena de pati cobert, sols en resten dos arcs de les arcades, restaurats[5] el 1950.

Retaule de Sant Joan Baptista

[modifica]

A l'interior conté el retaule més antic del Rosselló, datat entre 1578 i 1580 i dedicat a Sant Joan Baptista, també monument històric i considerat una obra fonamental per a la història de l'art a la Catalunya Nord i el Conflent. Fou construït per l'anomenat Mestre del Rosselló, sobre fusta pintada a manera de tríptic simètric al llarg d'un eix vertical, i està format per una part central on es representa el sant portant una llanterna amb un home agenollat als seus peus, i dues solapes laterals dividides verticalment en tres panells cadascuna. A l'esquerra es representen[5] escenes de la vida del sant com la seva decapitació i, a la dreta, escenes de la passió de Crist.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Église Saint-André d'Evol, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.
  2. Mallet, 2003, p. 227.
  3. Sant Andreu d'Èvol en els ortofotomapes de l'IGN
  4. «EGLISE SAINT ANDRE D'EVOL». L'art roman en Roussillon. Agence de Développement Touristique des Pyrénées-Orientales. Arxivat de l'original el 17 de setembre 2016. [Consulta: 8 setembre 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Eglise Saint-André d'Evol (XIème siècle)». Aperçu historique du village d'Evol. evol66.fr. Arxivat de l'original el 17 de setembre 2016. [Consulta: 8 setembre 2016].
  6. Lloc on el sacerdot predicava per tal d'allunyar la mala sort, principalment a causa de fenòmens meteorològics com tempestes, segons l'abat Llopet; on es reunien els feligresos, o potser era el lloc que feia la funció de «casa del comù» o ajuntament.

Bibliografia

[modifica]
  • Adell i Gisbert, Joan-Albert; Ponsich, Pere. «Oleta: Sant Andreu d'Èvol». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 
  • Becat, Joan. «103 - Oleta i Èvol». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Gavín, Josep M. «Conf 100. Sant Andreu d'Èvol». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Nouvelles Presses du Languedoc, 2003. ISBN 9782859982447. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Oleta». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.