Sant Joan de Gràcia
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Arquitecte | Francesc Berenguer i Mestres | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | Astúries, 91, Santa Creu, 2, Església, 1 i Robí, 28 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41314 | |||
| Id. Barcelona | 2704 | |||
| Activitat | ||||
| Religió | catolicisme | |||
Sant Joan de Gràcia és una església situada a la plaça de la Virreina de la Vila de Gràcia (Barcelona), catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2]
Descripció[modifica]
El conjunt està voltat de carrers i orientat de sud-est a nord-oest, seguint la trama viària del barri.[1] Consta d'església i rectoria, essent la primera d'una sola nau amb capelles i transsepte. Inclou també un campanar i contraforts vistos. Es considera dins del corrent eclecticisme, ja que podem trobar influències medievalistes, islàmiques i romàniques.[1]
La façana principal té una composició simètrica dividida en tres parts; la nau principal i el cos de capelles a cada lateral. La nau expressa en façana els pendents de la coberta que és a dues vessants, seguint les capelles la mateixa pendent a una alçada més baixa. Tots els ràfecs són perfils classicistes de pedra amb arcuacions a sota. L'alçada de la nau és considerable i està emfatitzada per les cantoneres de pedra que sobresurten del pla de façana i tenen continuïtat fins al sòcol, marcant la nau com un sol cos de gran alçada en comparació amb l'alçada reduïda de les capelles.[1]
La portalada d'accés presenta una porta rectangular flanquejada per dues columnes i un emmarcament de pedra. Com a continuació d'aquests elements s'alcen tres arquivoltes que s'uneixen en un arc apuntat rebaixat. El timpà presenta un mosaic de ceràmica amb el nom de l'església, i tipografia d'estil posterior a l'original. Al mig de la façana es disposa una rosassa tancada amb un vitrall de vidres de color amb motius geomètrics.[1]
Integrat en el cos del presbiteri s'alça el campanar. De planta de base rectangular, cobreix una alçada de dues plantes per sobre de la nau principal i no té obertures. Darrere del presbiteri està ubicada la capella del Santíssim, amb una rica ornamentació que enclou rajoletes fetes per Mario Maragliano.[1] La capella del Santíssim, de Francesc Berenguer, és modernista, i són posteriors l'altar major amb baldaquí, de Josep Maria Camps i Arnau, i els murals de l'altar principal, de Carles Llobet i Raurich.[3]
Les façanes laterals són molt sòbries, estan formades per murs de paredat on s'insereixen finestres de reduïdes dimensions amb arcs de mig punt. El transsepte disposa de portals a cada façana però el d'orientació nord-est està actualment tapiat. Aquests portals són similars al principal, però d'estil més evolucionat amb els elements arquitectònics més estilitzats i de geometria més complexa amb certa influència islàmica.[1]
La rectoria és de planta rectangular amb cossos adossats de menor alçada que acaben de completar l'illa on s'implanta tot el conjunt. Les seves façanes disposen d'obertures variades i singulars. Destaca un conjunt de quatre obertures d'inspiració romànica amb una silueta composta per una obertura rectangular amb brancals lobulats i coronades per una obertura triforades d'arcs de mig punt, essent la finestreta central més alta que les laterals. S'observa a través d'aquestes quatre obertures un balcó d'influència medievalista que té accés per una obertura tapiada a una alçada que no coincideix amb les actuals, demostrant diferents fases de construcció i modificacions al procés d'obra.[1]
El parament de la façana està fet amb paredat de pedra irregular alternat amb franges de maó. Aquest tipus de fàbrica podria ser la base d'un revestiment que mai es va realitzar si tenim en compte el sobre gruix entre aquest pla de façana i les cantonades de pedra.[1]
La teulada de la rectoria es disposa a quatre vessants amb el carener paral·lel al carrer. Compta amb una coberta de teula àrab i els ràfecs corresponents queden amagats darrere els murs de façana.[1]
A la façana sud-est hi ha un Crist crucificat, i la nord-est una llinda amb medallons en baix relleu, probablement procedent del palau de la Virreina.[1][2]
Història[modifica]
La construcció de l'església fou impulsada per una junta formada per feligresos, ja que fins al 1868 el municipi de Gràcia no tenia cap parròquia pròpia, sinó que depenia de diferents de Barcelona.[4] Aquell any ja s'havia constituït la parròquia de Sant Joan, que es va situar provisionalment a l'existent església de la Providència, i el 1878 l'Ajuntament de Gràcia va adquirir el palau de la Virreina i els seus terrenys, on el 22 d'abril es va col·locar la primera pedra de la nova església.[3]
Les obres, dirigides per l'arquitecte diocesà Magí Rius i Mulet, van durar fins al 1884, quan l'església va entrar en servei.[3] El 1894, l'arquitecte Enric Sagnier va dissenyar l'altar major.[5][6] Posteriorment i sota la direcció de Francesc Berenguer i Mestres es va construir la rectoria i la capella del Santíssim, que encara no s'havien acabat quan l'església fou incendiada durant la Setmana Tràgica (1909).[3] La reconstrucció fou dirigida pel mateix Berenguer a partir del 1910.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Sant Joan de Gràcia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 «Parròquia de Sant Joan de Gràcia». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Segura i Capellades, 2003, p. 110.
- ↑ Segura i Capellades, 2003, p. 108-109.
- ↑ «005. Altar de Sant Joan de Gràcia». Sagnier. L'arquitecte amb major nombre d'edificis.
- ↑ Permanyer, 2007.
Bibliografia[modifica]
- Segura i Capellades, Carme; Farré i Olivé, Eduard; Camps i Sala, Esteve. Les Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Taller d'Història de Gràcia, 2003, p107-113. DL B 48984-2001.
- Permayer, Lluís. La Barcelona de Sagnier. Sagnier. Arquitecte. Barcelona 1858-1931. Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Ajuntament de Barcelona, 2007, p. 293. ISBN 9788496696112.