Plaça de la Virreina
.jpg)  | ||||
| Tipus | plaça | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Palau de la Virreina de Gràcia | |||
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gràcia (Barcelonès) i Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Codi postal | 08024 | |||
| Dimensions | ||||
| Superfície | 2.182 m² | |||
| Construcció | ||||
| Creació | 1878 | |||
| ||||
La Plaça de la Virreina és una plaça del barri de Gràcia de Barcelona situada a un entrant del carrer d'Astúries i carrer de l'Or, i accessible pel carrer de l'Església, el carrer de la Santa Creu i el carrer de Torrijos. Popularment, també se la coneix com la plaça de Sant Joan, pel fet que allotja la parròquia homònima del segle xix.[1]
Rep el nom de la desapareguda mansió de La Virreina, l'antiga residència d'estiueig del virrei Manuel d'Amat. Popularment, el palau va ser anomenat de la Virreina en lloc del Virrei pel fet que el virrei morí pocs anys després de la finalització de l'espai i perquè Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, virreina i vídua d'Amat, va fer-se càrrec de l'administració dels dos palaus un cop enviudà. Durant aquest període, mantingué un actiu i intens usdefruit de la mansió seguint l'estil de l'alta societat barcelonina de l'època.[2]
Història[modifica]
La plaça es va urbanitzar el 1878 a partir del projecte de l'arquitecte Josep Artigas i Ramoneda, en el mateix emplaçament on hi havia hagut el palau. Aquell mateix any també s'iniciaven les obres de construcció de l'església de Sant Joan, les quals no finalitzarien fins al 1884. S'instal·laren bancs de pedra a banda i banda de la plaça alhora que es plantaren diversos plataners.[2]
Durant els primers anys de la plaça no s'hi van celebrar actes de la Festa Major de Gràcia per respecte a l'església, encara que s'oficiaven les principals festes religioses. L'Orfeó Gracienc hi va començar a organitzar ballades de sardanes a partir de la dècada de 1920.[3] No seria fins a l'any 1947 que els veïns de la plaça començaren a participar de la Festa Major a la plaça.[3]
Els veïns de la zona es refugiaren dels bombardejos aeris de l'exèrcit feixista durant la Guerra Civil espanyola en el Refugi antiaeri R. 0349 que es trobava a un costat de la plaça. Se'n desconeix l'estat de conservació.[4]
Es va construir una font de pedra al bell mig de la plaça anomenada Font de Rut. La base de pedra és prismàtica amb un broc i una pica a cadascun dels costats.[5] Aquesta és coronada per una escultura en bronze que representa la figura bíblica de Rut.[3] Porta als seus braços un manat d'espigues, fet que li ha dut a ser anomenada també l'Espigoladora.[5] És obra de l'escultor Josep Maria Camps i Arnau.[3] i va ser inaugurada l'11 de setembre de 1949, coincidint amb la que seria la diada de Catalunya.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Segura i Capellades, 2003, p. 107.
- ↑ 2,0 2,1 Segura i Capellades, 2003, p. 108.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Segura i Capellades, 2003, p. 111.
- ↑ «Refugi antiaeri R. 0349». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 5,0 5,1 «Font de Rut - Barcelona - Vila de Gràcia - Virreina - Pobles de Catalunya». [Consulta: 25 agost 2020].
Bibliografia[modifica]
- Segura i Capellades, Carme; Farré i Olivé, Eduard; Camps i Sala, Esteve. Les Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Taller d'Història de Gràcia, 2003, p. 107-113. DL B 48984-2001.
Places de Gràcia | |
|---|---|
