Vés al contingut

Plaça de la Revolució de Setembre del 1868

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretPlaça de la Revolució de Setembre del 1868
Imatge
Vista general de la plaça el 2008 Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaça
conjunt urbà Modifica el valor a Wikidata
EpònimRevolució de 1868 Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaVila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 10″ N, 2° 09′ 29″ E / 41.40269°N,2.15814°E / 41.40269; 2.15814
Connecta ambcarrer de Ramón y Cajal
carrer de Terol
carrer Verdi Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície2.032 m² Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona2638 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1843 Modifica el valor a Wikidata

La plaça de la Revolució de Setembre de 1868 es troba a la Vila de Gràcia (Barcelona), i està catalogada com bé amb elements d'interès (categoria C).[1] El nom fa referència a la Revolució de 1868 o «La Gloriosa», que donà inici al Sexenni Democràtic i a la Primera República Espanyola.[2][3][4]

Descripció

[modifica]

És un espai rectangular de 30 x 70 m, delimitat als costats menors pels carrers de Ramon y Cajal i de Terol, i l'eix central alineat amb els carrers de Verdi i de la Mare de Déu dels Desamparats.[1] Els edificis són de planta baixa i tres o quatre pisos, amb uns 6 m de façana.[1]

Entre els elements més característics hi ha diversos exemplars de xicrandes, per la qual cosa en època de floració el lloc se sol omplir de fulles de color lila.[cal citació] També hi ha un mosaic que representa el joc de la xarranca, inaugurat durant la Festa Major del 1997.[4] Al subsol hi ha un refugi antiaeri,[5] descobert el 1995 durant la construcció d'un aparcament soterrat.[6]

Història

[modifica]

La plaça ha patit diversos canvis de nom al llarg de la seva història en funció de la situació política del moment. Originàriament, el 1845, es denominava de Santa Isabel, però anys més tard fou reanomenada com a Isabel II, simplificat popularment com a Isabel. Durant el Sexenni Democràtic es van enretirar els noms de carrers i places associades a la monarquia enderrocada, i el 1871 va ser rebatejada per primer cop com de la Revolució, però la restauració borbònica li donà el nom de la Unificació. El 1936 va retornar l'apel·latiu oficial del Sexenni, mentre que durant els primers anys del règim franquista recuperà el nom anterior, aquest cop en referència al Decret d'Unificació de 1937 amb què es fundava la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. No seria fins al 1983 que es tornaria a denominar de la Revolució, nom ampliat posteriorment a l'actual de la Revolució de Setembre del 1868 per ser més aclaridor.[7]

A la dècada del 1880 s'hi instal·là un mercat a l'aire lliure, el segon més antic de la Vila de Gràcia, que s'estenia pels carrers dels voltants.[8] Oficialment era de la Revolució, però el veïnat l'anomenava popularment com d'Isabel.[7] Tanmateix, aquest mercat no reunia les condicions i a mitjans del 1888, la societat Successors de Francesc Puigmartí i Cia va oferir a l'Ajuntament la compra d'una part dels terrenys de l'antic Vapor Nou, a l'altra banda de la Travessera de Gràcia, per a construir-hi un de nou. Malgrat que la proposta fou aprovada,[9] el govern de Madrid va anul·lar l'acord per considerar-lo massa onerós per al municipi.[8] Finalment, el nou mercat fou construït per la societat Francesc Torrents i Serra[10] i Cia i inaugurat el 21 de desembre del 1892, a les quatre de la matinada, generant alguns recels en els antics comerciants.[11][8]

Mercat de la Revolució (1906)

El 1906, l'Ajuntament de Barcelona va cobrir la plaça de la Revolució amb una estructura prefabricada d'acer galvanitzat de l'empresa alemanya Stahlbau Hilgers.[12] Finalment, l'11 de juliol del 1911, l'alcalde Salvador de Samà i Torrents, marquès de Marianao, va comprar el mercat de l'Abaceria a la vídua Dolors Llanés i al seu fill Josep Maria Torrents i Llanés[13] per 400.000 pessetes.[8] Dos anys després, el mercat de la Revolució fou desmantellat i una part dels materials foren utilitzats en la construcció del nou mercat de Galvany.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Conjunt de la plaça de la Revolució de Setembre de 1868». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Revolució de Setembre del 1868». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Revolució de Setembre de 1868, plaça de la». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
  4. ↑ 4,0 4,1 «La plaça de la Revolució». Coneix BCN. Ajuntament de Barcelona.
  5. ↑ «Refugi antiaeri R. 0267». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  6. ↑ Cortijo, Dani «El refugi antiaeri de la plaça Revolució». Nació Digital, 29-04-2018.
  7. ↑ 7,0 7,1 Segura i Capellades, 2003, p. 66.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Nuestros centros de abastos: La Abacería Central». Gaceta municipal de Barcelona, 17-07-1950, pàg. 741-746.
  9. ↑ Diario de Barcelona, 13-10-1889, p. 12537. 
  10. ↑ «Francesc de Paula TORRENTS-SERRA». geneanet. mtbalaguer.
  11. ↑ Diario de Barcelona, 20-12-1892, p. 14898. 
  12. ↑ Graus, 2020, p. 7.
  13. ↑ Segundo inventario general de los bienes patrimoniales de la ciudad de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 1930, p. 83. 

Bibliografia

[modifica]
  • Segura i Capellades, Carme; Farré i Olivé, Eduard; Camps i Sala, Esteve. Les Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Taller d'Història de Gràcia, 2003, p. 61-65. DL B 48984-2001. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Plaça_de_la_Revolució_de_Setembre_del_1868&oldid=35955249»