Plaça de la Revolució de Setembre del 1868

Infotaula de vial urbàPlaça de la Revolució de Setembre del 1868

Vista general de la plaça el 2008 Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaça Modifica el valor a Wikidata
EpònimRevolució de 1868 Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaGràcia (Barcelonès) i Vila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Codi postal08012 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Superfície2.032 m² Modifica el valor a Wikidata
Construcció
Creació1843 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 10″ N, 2° 09′ 29″ E / 41.40269°N,2.15814°E / 41.40269; 2.15814

La plaça de la Revolució de Setembre del 1868[1][2] és una plaça del barri de Gràcia de Barcelona, entre els carrers de Ramon y Cajal i Terol, i punt de partida del carrer de Verdi. El nom de la plaça fa referència a la Revolució de 1868, que donà inici al Sexenni Democràtic i a la primera República espanyola, malgrat que en el passat ha estat coneguda per altres noms (plaça del mercat, popularment; plaça de la Unificación, durant el franquisme, o plaça d'Isabel II, fins al seu destronament).[3]

Entre els elements més característics de la plaça hi ha diversos exemplars de xicrandes, per la qual cosa en època de floració el lloc se sol omplir de fulles de color lila. A banda, també hi ha un mosaic a terra en forma de joc de la xarranca, inaugurat durant la Festa Major del 1997. A sota de la plaça hi ha un pàrquing i un refugi antiaeri descobert el 1995.[3]

Història[modifica]

La plaça ha patit diversos canvis de nom al llarg de la seva història en funció de la situació política del moment. Originàriament, el 1845, es denominava plaça de Santa Isabel, però fou reanomenada anys més tard amb el nom de plaça de la Reina Isabel II, simplificat popularment com a plaça d'Isabel. Durant el Sexenni Democràtic es va procedir a diversos canvis en el nomenclàtor gracienc per enretirar aquelles plaques associades a la monarquia enderrocada i la plaça no en fou cap excepció: el 1871 va ser el primer cop que es va conèixer com a plaça de la Revolució. La restauració borbònica modificà aquestes noves denominacions i canvià la plaça de la Revolució a plaça de la Unificació. L'any 1936 va retornar l'apel·latiu oficial del Sexenni, mentre que durant els primers anys del règim franquista es recuperà el nom d'Unificació. En aquest cas, Unificació feia referència al Decret d'Unificació de 1937 amb què es fundava la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. No seria fins al 1983 que es tornaria a denominar plaça de la Revolució, nom ampliat posteriorment a l'actual de la Revolució de Setembre del 1868, per aclarir la referència a la sublevació coneguda com "La Gloriosa".[4]

Mercat de la Revolució al 1906

Un dels eixos vertebradors de la plaça va ser el mercat a l'aire lliure que s'hi instal·là durant la dècada del 1880, el segon més antic de la Vila de Gràcia. Oficialment era el Mercat de la Revolució, però el veïnat l'anomenava popularment com Mercat d'Isabel. Pocs anys després, la família industrial Puigmartí va decidir construir un segon mercat, aquest cobert i de ferro, a pocs metres del mercat de la plaça, específicament a la Travessera de Gràcia. La ubicació triada fou el solar de la fàbrica Vapor Nou, la qual havia estat cremada i desmantellada anys enrere. Inaugurat el 1892 com a Mercat de l'Abaceriaa Central, s'inicià un període de disputes i enemistats entre els paradistes d'ambdós mercats.[5][6]

Refugi antiaeri[modifica]

Els veïns de la zona es refugiaren dels bombardejos aeris de l'exèrcit feixista durant la Guerra Civil espanyola en el Refugi antiaeri R. 0267 que es troba sota la plaça.[7][8]

Referències[modifica]

  1. «Fa 150 anys de la revolució de setembre del 1868, que dona nom a la plaça de Gràcia | Gràcia TV». [Consulta: 1r juny 2020].
  2. «Revolució de Setembre del 1868 | enciclopedia.cat». [Consulta: 19 octubre 2022].
  3. 3,0 3,1 «La plaça de la Revolució | Web de Barcelona». [Consulta: 24 maig 2020].
  4. Segura i Capellades, 2003, p. 66.
  5. Segura i Capellades, 2003, p. 67.
  6. «Barcelona: En la sesion que...». Diario de Barcelona, 20-12-1892, pàg. 14898.
  7. «Refugi antiaeri R. 0267». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  8. NacióDigital. «El refugi antiaeri de la plaça Revolució | NacióDigital». [Consulta: 27 setembre 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Segura i Capellades, Carme; Farré i Olivé, Eduard; Camps i Sala, Esteve. Les Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Taller d'Història de Gràcia, 2003, p. 61-65. DL B 48984-2001.