Plaça del Poble Gitano

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vial urbàPlaça del Poble Gitano

Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaça Modifica el valor a Wikidata
Epònimgitanos Modifica el valor a Wikidata
Noms
Plaça del Poble Romaní
(1993–2022)

Plaça del Poble Gitano
(2022–) Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaGràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Interseccions
Carrer de Siracusa Modifica el valor a Wikidata
Codi postal08012 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Superfície2.640 m² Modifica el valor a Wikidata
Construcció
Creació9 juliol 1993 Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntonio Montes Gil Modifica el valor a Wikidata
Inauguració9 juliol 1993 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 07″ N, 2° 09′ 38″ E / 41.4018062°N,2.16044252°E / 41.4018062; 2.16044252

Plaça del Poble Gitano és una plaça del barri de Gràcia de Barcelona emmarcada en un entrant del carrer de Siracusa. El nom de la plaça ret homenatge a la important comunitat gitana que hi viu al barri de temps ençà.[1]

Descripció[modifica]

És una plaça gairebé rectangular de 2.640 m² que neix d'una panxa del carrer de Siracusa.[2] No compta amb cap edifici numerat a aquesta. És una plaça atípica al barri pel fet d'estar parcialment elevada per la presència d'un aparcament subterrani i que comporta l'accés a la plaça a través d'una rampa que neix al cap del carrer del Profeta o pujant unes escales extenses a ponent.[3]

Placa commemorativa

La plaça compta al nord i d'esquerra a dreta amb una zona segregada per a l'espai d'esbarjo infantil, un espai de petanca i un parc de gossos.[4]

A l'extrem oriental de la plaça s'erigeix l'antiga xemeneia del Vapor Nou feta de maó que reposa sobre una base quadrada.[5] A la seva planta hi ha una placa commemorativa de rajola dedicada a Gato Pérez i una segona negra en record a Francesc Puigmartí.

Entorn de la plaça hi destaquen dos equipaments principals. En un extrem, el Casal d'Avís Siracusa propietat de la Generalitat de Catalunya que s'inaugurà el 27 de juliol de 1987 i en l'altre, l'Associació Catalana d'integració i desenvolupament humà (ACIDH) que des de 1997 ocupà l'antic convent de les Filles de Jesús.[6]

Història[modifica]

Als terrenys que actualment ocupa la plaça hi hagué des de 1839 la fàbrica tèxtil del Vapor Nou de l'empresari Francesc Puigmartí, que el 1861 donava feina a vuit-cents treballadors de la zona.[3] Aquesta restaria en actiu fins al 1876 quan quedà totalment calcinada per un incendi.[7]

A principis de la dècada de 1990 es va reurbanitzar la zona i es decidí construir la plaça mantenint només l'antiga xemeneia de la fàbrica. Aquesta és la darrera xemeneia industrial del segle xix que es conserva al barri.[3] El projecte de reurbanització, a càrrec de l'arquitecte municipal Antonio Montes i Gil, incloïa la instal·lació d'un aparcament sota la plaça per tal de suplir els problemes d'aparcament motoritzat de la zona.[3][8] La plaça es va inaugurar la tarda del 9 de juliol de 1993, com a plaça del Poble Romaní, en un acte amenitzat amb un concert de rumba al capvespre.[8] En aquest primer projecte la plaça es dividia en un espai de ciment i un segon espai verd en el qual hi havia una taula de tennis taula i un parc infantil.[9]

La plaça ha estat un espai de festa de la Festa Major de Gràcia des de la seva creació, ja fos dins els actes oficials com els alternatius de la festa major, amb actes organitzats per diferents entitats com el Casal d'Avís de Siracusa, la Unió Gitana de Gràcia o la Coordinadora de Festes Populars.[10][9] El darrer dia de Festa Major de 1996 es va organitzar un concert de rumba catalana, salsa i música en català en què s'homenatjà la figura de Gato Pérez i s'inaugurà la placa commemorativa d'aquest músic arrelat a la Vila.[9] Dos anys més tard, l'agost del 1998, s'instal·là una segona placa commemorativa aquest cop en honor a l'antic empresari de la fàbrica Vapor Nou.[5]

Placa commemorativa

L'escola Univers es va haver d'establir temporalment a la plaça en mòduls prefabricats des de 2009 i fins a la finalització del seu emplaçament definitiu al carrer Bailèn el setembre de 2015, després d'una dilatada espera plena d'entrebancs i una significativa lluita veïnal[11][12] que incloïa una polèmica per un altre aparcament.

El procés participatiu per la nova remodelació de la plaça va començar l'any 2017, tanmateix, no fou fins a l'any 2021 que es dugué a terme. Entre els canvis hi hagué una actualització de la zona nord de la plaça amb una millora de l'espai de joc, el parc per a gossos, la zona de petanca, els bancs i l'enllumenat, així com una ampliació de l'espai verd. El cost de la remodelació ascendí fins als 725.000 euros.[13]

El 8 d'abril de 2022, dia Internacional del Poble Gitano, l'espai fou oficialment rebatejat a iniciativa de l'associació de Joves Gitanos de Gràcia.[1] Era una reclamació històrica dels gitanos de Gràcia que afirmaven que usar "Romaní" era inexacte, perquè era el terme caló per referir-se només a les dones gitanes i que era més adequat parlar de "poble Rrom" o "Rromanó".[3][14] Per tal de facilitar-ne la popularització es va optar finalment per "Poble Gitano".[14]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «La plaça del Poble Romaní ja es diu plaça del Poble Gitano». Betevé, 08-04-2022. [Consulta: 16 agost 2022].
  2. ↑ Segura i Capellades, 2003, p. 144.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Segura i Capellades, 2003, p. 137.
  4. ↑ «Llum verda a la reurbanització de la Plaça del Poble Gitano de Gràcia : Servei de Premsa». [Consulta: 17 agost 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Xemeneia del Vapor Nou - Barcelona». Pobles de Catalunya. [Consulta: 17 agost 2022].
  6. ↑ Segura i Capellades, 2003, p. 138.
  7. ↑ Mestre, Laia. «L'empremta del XIX a la plaça del Poble Romaní». El Periódico de Catalunya, 05-09-2012. [Consulta: 17 agost 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 Permanyer, Lluís. «Grácia gitana» (en castellà). La Vanguardia, 09-07-1993. [Consulta: 17 agost 2022].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Segura i Capellades, 2003, p. 139.
  10. ↑ ; Sierra, L.«Raspall olvida la juerga» (en castellà). La Vanguardia, 15-08-2008. [Consulta: 17 agost 2022].
  11. ↑ ; Claramonte, Mar«Irene Lop, portavoz de AFA L'Univers: "No es admisible que se maltrate tanto a la escuela pública"» (en castellà). La Vanguardia, 13-03-2013. [Consulta: 17 agost 2022].
  12. ↑ «Educació assegura l’obertura del nou Univers el 2015 però no l’escola bressol», 28-06-2014. [Consulta: 17 agost 2022].
  13. ↑ Suñol, Laura. «La plaça del Poble Romaní reobre amb espais d'esbarjo nous», 26-02-2022. [Consulta: 17 agost 2022].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Proposen canviar el nom de plaça del Poble Romaní per plaça del Poble Gitano». Betevé, 30-09-2020. [Consulta: 16 agost 2022].

Bibliografia[modifica]

  • Segura i Capellades, Carme; Farré i Olivé, Eduard; Camps i Sala, Esteve. Les Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Taller d'Història de Gràcia, 2003, p. 137-139. DL B 48984-2001. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Plaça_del_Poble_Gitano&oldid=32176579»