Església de Sant Miquel Arcàngel de Canet lo Roig
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial catòlica  | |||
| Construcció | XIV-XVIII | |||
| Data de dissolució o abolició | 1793 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Renaixement/Neoclàssic | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç. Carreus | |||
| Mesura | 17 ( ) × 47 ( ) m | |||
| Altitud | 323 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Baix Maestrat | |||
| Canet lo Roig | ||||
| Localització | Centre població | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.03.036-002 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Tortosa | |||
| Festivitat | Sant Miquel Arcàngel 29 de setembre | |||
L'església de Sant Miquel Arcàngel de Canet lo Roig , d'estil renaixentista amb ampliació neoclàssica, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.
Història
Iniciada la seva construcció al voltant de 1288, segons el model tipus de temple de conquesta, en estil gòtic amb pervivències romàniques,[1][2] i aprofitant murs i altres elements, com la porta de tradició romànica, actualment tapiada, és renovada en el segle XVI, possiblement per Martín Mendoza, el qual, coneixedor del codi clàssic renaixentista, manté tipologies i composicions hereves de la tradició vernacla.[3]
A meitat del segle XVIII es produeix una ampliació substancial de l'església, als peus de l'antiga construcció, canviant l'ubicació de la capella major. Les obres de l'absis i el creuer neoclàssic amb la cúpula es van finalitzar el 1793, i es celebraren el dia del patró, el 29 de setembre, segons s'indica en una pedra esculpida de l'església. I la capella de la Comunió és del mateix temps, tant pels models iconogràfics utilitzat per elaborar les pintures murals de la capella com per la connexió de les dues parts, capella i prolongació de l'església, mitjançant la sagristia.[4]
En 1998, el tambor de la cúpula de l'església estava trencat, i s'inicia el procés d'estudi, rehabitació i consolidació, que finalitza a les darreries de 2001.[5]
Arquitectura
El conjunt té tres parts clarament diferenciades, la primitiva església renaixentista amb pervivències gòtiques, la prolongació neoclàssica als peus de l'antiga, creant un creuer i un nou absis, girant 180 graus el sentit del temple, i la capella de la Comunió, que naix en una capella lateral de la part primitiva del temple.
Estructura
L'església primitiva consta d'una sola nau, espaiosa, de tres trams, amb capelles laterals entre els contraforts, i un absis vuitavat, des del qual s'accedeix a la sagristia i a la torre campanar. Està coberta amb volta de creueria, amb tercelets en l'absis, i alçat de panys nus de paret amb arcs de mig punt, mancat de pilastres, però amb claus tallades, historiades les unes, blasonades les altres i amb motius florals i geomètrics les restants.
Portades
La seva portada principal se situa en un lateral, entre contraforts, al costat de l'Epístola. És una portada sense decoració, atrompetada, amb arcs apuntats decreixents, seguint una tipologia gòtica.[6]
Al seu costat, una altra portada, tapiada actualment, de línies que corresponen a un romànic tardà, podria haver estat l'accés original al temple primitiu.
Torre-Campanar
La torre campanar, de planta quadrada, adossada a la capçalera de la primitiva església, amb obertures de mig punt encerclades amb un arrabà circular en cada cara al cos de les campanes, les quals estan tapiades en la part inferior; i rematada en balustrada. Presenta en el seu interior decoració gòtica. Obra de maçoneria de pedra i queixals de carreus en els costats.
Capella de la Comunió
És un temple de planta de creu grega amb un transsepte més curt que la nau principal. Al primer tram de la capella hi ha dues capelles menors a cada costat, servint una d’elles, al costat de l'Evangeli, com accés a la sagristia. La coberta és de volta de canó amb llunetes, i el creuer es cobreix amb una cúpula sobre petxines i tambor amb ulls de bou, i se sosté per quatre pilastres corínties. Obra de maçoneria que mou de la capella lateral del costat de l'Evangeli de la església primitiva, als peus, i és per tant, perpendicular a l'església. .[7]
La capella està decorada amb pintures al fresc barroques que conformen un complet programa iconogràfic d'exaltació de l'eucaristia.[8]
Referències
- ↑ Constante Lluch, Juan Luis. Arquitectura gòtica al Maestrat. València: Generalitat Valenciana, 1984, p. 46. ISBN 84-7579-002-X
- ↑ Pérez i Moragón, Francesc; Jarque, Francesc. Arquitectura gótica valenciana. València: Bancaixa, 1991, p. 24. ISBN 84-87684-04-1.
- ↑ Belchez, Joaquín; Jarque, Francesc. Arquitectura renaixentista valenciana (1500-1570). València: Bancaixa, 1994, p. 101. ISBN 84-87684-49-1.
- ↑ Figuerola Compte, Damián. La capella de comunió de l'església de Sant Miquel a Canet lo Roig; motius iconogràfics de la pintura barroca valenciana. Centre d'Estudis del Maestrat, 69 (Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat, 2003), p. 144
- ↑ Jurado Jiménez, Francisco. Iglesia de San Miguel Arcángel en Canet lo Roig. Recuperem Patrimoni. València, maig 2003, pp. 100-105
- ↑ Per a Belchez, Joaquín; Jarque, Francesc. Arquitectura renaixentista..., p. 101, és un exercici clàssic que tradueix una tipologia medieval, un primerenc i modern neogòtic; mentre que per a Constante Lluch, Juan Luis. Arquitectura gòtica..., p. 47, és una porta d'entrada gòtica.
- ↑ Figuerola Compte, Damián. La capella de comunió... , p. 144
- ↑ Figuerola Compte, Damián. La capella de comunió... , p. 147-162
Enllaços externs
- Direcció General del Patrimoni Artístic. Fitxa del monument (castellà)