Església vella (Santa Eulàlia de Puig-oriol)
Església vella | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església i capella | |||
Part de | cementiri | |||
Construcció | segle X | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura popular | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Lluçà | |||
Localització | Ctra. de Santa Eulàlia a Lluçà | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 37135 | |||
L'Església vella és un edifici del segle x al veïnat de Santa Eulàlia de Puig-oriol (municipi de Lluçà). De fet és una antiga capella lateral i l'únic restant de la desapareguda primera església del poble. Es fa servir com a capella del cementiri. D'estil romànic, està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Descripció[modifica]
L'edifici es troba al cementiri del poble. Consta d'una nau coberta amb volta de canó. La façana principal es troba a ponent i s'obre una porta allindada feta amb grans carreus de pedra i sobre la llinda hi ha un petit arc de descarrega. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. L'aparell és de carreus de grans dimensions, simplement trencats i disposats desordenadament.[1]
Història[modifica]
Les primeres notícies documentals d'aquesta església daten del 905, quan apareix com a sufragània de la parròquia de Santa Maria de Lluçà. L'església va patir greus desperfectes en els terratrèmols del 1428 i per això va ser refeta l'any 1435. Al final del segle xix, Santa Eulàlia va aconseguir la independència de Santa Maria de Lluçà i es va convertir en parròquia però en aquell moment ja feia temps que l'edifici romànic s'havia abandonat i des del segle xviii s'havia construït –i ampliat el 1855– una església nova més a prop del nucli nou,[1] uns sis cents metres més a l'est de l'església vella.
El 1996 coincidint amb les obres d'ampliació del nombre de nínxols del cementiri es van descobrir unes restes arqueològiques de l'antiga església: unes murs d'un metre de gruix que es perllongaven fins a la capelleta del cementiri, únic vestigi en peu de l'antic edifici medieval.[2][3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Església de Santa Eulàlia de Puig-oriol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 setembre 2017].
- ↑ Compte, Jordi; Homs, Marta. «Església vella de Santa Eulàlia de Puig-oriol». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona, 02-06-2009.
- ↑ Buscà, Jordi «Apareixen les restes de l'església romànica de Santa Eulàlia de Puig-oriol». El temperi, abril 1996.