Esmirla

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Esmerla)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaEsmirla
Falco columbarius
Falco columbarius NAUMANN.jpg
Exemplars d'esmerla: mascle (davant), femella (darrere) i immadurs (al fons).
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Falconiformes
Família Falconidae
Gènere Falco
Espècie Falco columbarius
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
  • Aesalon columbarius
  • Falco aesalon
Distribució
Falco columbarius distribution map.png
Modifica dades a Wikidata

L'esmirla o esmerla (nom amb què es coneix al Principat i a les illes Balears) o falconet (País Valencià) (Falco columbarius) és el falcó més petit de la fauna dels Països Catalans. És un visitant hivernal regular que prové de les latituds nòrdiques europees d'Escandinàvia i Rússia.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un falcó molt petit, de color fosc i vol rabent.

La manca d'una bigotera molt ostensible és un tret força ressortit.

El mascle, més petit que la femella, presenta les parts superiors de color gris pissarra, la gola blanca i el pit rogenc, amb ratlles brunes, més freqüents cap als flancs.

El dimorfisme sexual, en vol, també és notable, puix la femella presenta per damunt una coloració bruna fosca. La cua, que és relativament llarga, presenta una característica banda subterminal negra, visible en vol pel damunt. En general és compacta i recorda força una creu quan es veu volar.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Eurasiàtiques[modifica | modifica el codi]

  • Falco columbarius aeasalon
  • Falco columbarius subaeasalon
  • Falco columbarius pallidus
  • Falco columbarius insignis
  • Falco columbarius lymani
  • Falco columbarius pacificus

Nord-americanes[modifica | modifica el codi]

  • Falco columbarius columbarius
  • Falco columbarius richardsoni
  • Falco columbarius suckleyi

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Ben distribuït especialment pels ambients de la Depressió Central i la Catalunya interior (sobretot a l'altiplà del Bages), i més localitzat i escàs al litoral, on és més normal trobar-lo a prop de zones planes i extenses com, per exemple, les zones humides.

Costums[modifica | modifica el codi]

Quan apareix a les nostres contrades, ho fa tot seguint en els seus desplaçaments els estols de passeriformes hivernants.

Caça sempre en vol rasant, fins a límits increïbles, amb la qual cosa apareix de sobte sobre la presa, provocant gairebé sempre gran aldarull en l'estol i un enlairament massiu.

Passa gran part del temps tranquil·lament posada en un arbre, arbust o pedra a baixa altura, sovint al mig d'un camp en un terròs.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Exemplar immadur de les Illes Fèroe
Ou

És una espècie de distribució holàrtica, en la qual habita l'època reproductora les latituds altes, en paratges freds amb espais oberts. És reproductor a la tundra i als espais oberts de la taiga euroasiàtics i nord-americans, des d'on es desplaça a hivernar a àrees planes més meridionals.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Fa estada en "anys de pinsà", és a dir, en anys en què els fringíl·lids fan acte de presència massiva. Arriba a l'octubre quan comença el pas dels moixons i s'observa fins al març.

És un ornitòfag important, que captura principalment aloses, completant la dieta amb titelles, túrdids, pardals i emberízids. Ocasionalment caça insectes i ocells més grossos com fredelugues.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]