Organoide: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
#1Lib1Ref
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Intestinal_organoid.PNG|thumb|'''Organoid''' Intestinal crescut de cèl·lules mare Lgr5+.]]
[[Fitxer:Intestinal_organoid.PNG|thumb|'''Organoid''' Intestinal crescut de cèl·lules mare Lgr5+.]]
Un '''organoid''', informalment també conegut com a '''miniòrgan''',<ref>{{Ref-publicació|cognom=Miravalls|nom=Julio|article=Organoides, la 'fábrica' de tejido humano|publicació=EL MUNDO|llengua=castellà|url=http://www.elmundo.es/economia/2017/07/24/5975be36468aeb37548b4629.html|data=03-08-2017|pàgines=|citació=El proceso para generar un mini-órgano requiere unos 10 días y el resultado es un tejido de unos milímetros.}}</ref> és un [[Òrgan (anatomia)|òrgan]] [[tridimensional]] ''mínim'' crescut [[in vitro]]. La tècnica per créixer organoids ràpidament des de principis del 2010, i poc després ja va ser considerat un dels avenços científics més significatius del moment.<ref>{{Cite web|last=Kerry Grens|title=2013’s Big Advances in Science|url=http://www.the-scientist.com/?articles.view/articleNo/38747/title/2013-s-Big-Advances-in-Science/|publisher=''[[The Scientist]]''|accessdate=26 December 2013|date=December 24, 2013}}</ref>
Un '''organoid''', informalment també conegut com a '''miniòrgan''',<ref>{{Ref-publicació|cognom=Miravalls|nom=Julio|article=Organoides, la 'fábrica' de tejido humano|publicació=EL MUNDO|llengua=castellà|url=http://www.elmundo.es/economia/2017/07/24/5975be36468aeb37548b4629.html|data=03-08-2017|pàgines=|citació=El proceso para generar un mini-órgano requiere unos 10 días y el resultado es un tejido de unos milímetros.}}</ref> és un [[Òrgan (anatomia)|òrgan]] [[tridimensional]] ''mínim'' crescut [[in vitro]]. La tècnica per créixer organoids ràpidament des de principis del 2010, i poc després ja va ser considerat un dels avenços científics més significatius del moment.<ref>{{ref-web|cognom=Kerry Grens|títol=2013’s Big Advances in Science|url=http://www.the-scientist.com/?articles.view/articleNo/38747/title/2013-s-Big-Advances-in-Science/|editor=''[[The Scientist]]''|consulta=26 desembre 2013|data= 24 desembre 2013}}</ref>


== Història ==
== Història ==
El 2008 Yoshiki Sasai i el seu equip a l'institut RIKEN van demostrar que les [[Cèl·lula mare|cèl·lules mare]] poden agrupar-se en boles de cèl·lules [[Neurona|neuronals]] que poden organitzar-se en capes diferenciades.<ref>{{Cite web|last=[[Ed Yong]]|title=Lab-Grown Model Brains|url=http://www.the-scientist.com/?articles.view/articleNo/37262/title/Lab-Grown-Model-Brains/|publisher=''[[The Scientist]]''|accessdate=26 December 2013|date=August 28, 2013}}</ref> El 2009 el Laboratori de Hans Clevers a l'Institut Hubrecht i el Centre Mèdic Universitari d'Utrecht, als Països Baixos, van demostrar que només a partir de cèl·lules mare LGR5 podien generar estructures velloses sense caldre una base [[Mesènquima|mesenquimal]].<ref name="pmid19329995">{{Cite journal|doi=10.1038/nature07935|pmid=19329995|title=Single Lgr5 stem cells build crypt–villus structures in vitro without a mesenchymal niche|journal=Nature|volume=459|issue=7244|pages=262–5|year=2009|last1=Sato|first1=Toshiro|last2=Vries|first2=Robert G.|last3=Snippert|first3=Hugo J.|last4=Van De Wetering|first4=Marc|last5=Barker|first5=Nick|last6=Stange|first6=Daniel E.|last7=Van Es|first7=Johan H.|last8=Abo|first8=Arie|last9=Kujala|first9=Pekka|last10=Peters|first10=Peter J.|last11=Clevers|first11=Hans|bibcode=2009Natur.459..262S}}</ref>
El 2008 Yoshiki Sasai i el seu equip a l'institut RIKEN van demostrar que les [[Cèl·lula mare|cèl·lules mare]] poden agrupar-se en boles de cèl·lules [[Neurona|neuronals]] que poden organitzar-se en capes diferenciades.<ref>{{ref-web|cognom=[[Ed Yong]]|títol=Lab-Grown Model Brains|url=http://www.the-scientist.com/?articles.view/articleNo/37262/title/Lab-Grown-Model-Brains/|editor=''[[The Scientist]]''|consulta=26 desembre 2013|data= 28 agost 2013}}</ref> El 2009 el Laboratori de Hans Clevers a l'Institut Hubrecht i el Centre Mèdic Universitari d'Utrecht, als Països Baixos, van demostrar que només a partir de cèl·lules mare LGR5 podien generar estructures velloses sense caldre una base [[Mesènquima|mesenquimal]].<ref name="pmid19329995">{{ref-publicació|doi=10.1038/nature07935|pmid=19329995|títol=Single Lgr5 stem cells build crypt–villus structures in vitro without a mesenchymal niche|publicació=Nature|volum=459|exemplar=7244|pàgines=262–5|any=2009|cognom1=Sato|nom1=Toshiro|cognom2=Vries|nom2=Robert G.|cognom3=Snippert|nom3=Hugo J.|cognom4=Van De Wetering|nom4=Marc|cognom5=Barker|nom5=Nick|cognom6=Stange|nom6=Daniel E.|cognom7=Van Es|nom7=Johan H.|cognom8=Abo|nom8=Arie|cognom9=Kujala|nom9=Pekka|last10=Peters|first10=Peter J.|last11=Clevers|first11=Hans|bibcode=2009Natur.459..262S}}</ref>


El 2013, Madeline Lancaster a l'Acadèmia austríaca de Ciències va establir un protocol per al cultiu d'organoids cerebrals derivats de cèl·lules mare per tal d'imitar l'organització cel·lular del cervell humà en desenvolupament.<ref>{{Cite journal|last1=Chambers|first1=Stuart M.|last2=Tchieu|first2=Jason|last3=Studer|first3=Lorenz|title=Build-a-Brain|journal=Cell Stem Cell|date=October 2013|volume=13|issue=4|pages=377–8|pmid=24094317|doi=10.1016/j.stem.2013.09.010}}</ref> El 2014, Artem Shkumatov et al. A la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign va demostrar que podien crear-se organoids cardiovasculars a partir de cèl·lules d'ES modulant la rigidesa del substrat al qual s'adherien. La rigidesa fisiològica promovia la tridimensionalitat dels EBs i la diferenciació cardiomiogènica.<ref name="pmid24732893">{{Cite journal|pmc=3986240|doi=10.1371/journal.pone.0094764|pmid=24732893|author1=Shkumatov|first1=A|title=Matrix Rigidity-Modulated Cardiovascular Organoid Formation from Embryoid Bodies|journal=PLoS ONE|volume=9|issue=4|pages=e94764|last2=Baek|first2=K|last3=Kong|first3=H|year=2014|bibcode=2014PLoSO...994764S}}</ref>
El 2013, Madeline Lancaster a l'Acadèmia austríaca de Ciències va establir un protocol per al cultiu d'organoids cerebrals derivats de cèl·lules mare per tal d'imitar l'organització cel·lular del cervell humà en desenvolupament.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Chambers|nom1=Stuart M.|cognom2=Tchieu|nom2=Jason|cognom3=Studer|nom3=Lorenz|títol=Build-a-Brain|publicació=Cell Stem Cell|data= octubre 2013|volum=13|exemplar=4|pàgines=377–8|pmid=24094317|doi=10.1016/j.stem.2013.09.010}}</ref> El 2014, Artem Shkumatov et al. A la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign va demostrar que podien crear-se organoids cardiovasculars a partir de cèl·lules d'ES modulant la rigidesa del substrat al qual s'adherien. La rigidesa fisiològica promovia la tridimensionalitat dels EBs i la diferenciació cardiomiogènica.<ref name="pmid24732893">{{ref-publicació|pmc=3986240|doi=10.1371/journal.pone.0094764|pmid=24732893|autor1=Shkumatov|nom1=A|títol=Matrix Rigidity-Modulated Cardiovascular Organoid Formation from Embryoid Bodies|publicació=PLoS ONE|volum=9|exemplar=4|pàgines=e94764|cognom2=Baek|nom2=K|cognom3=Kong|nom3=H|any=2014|bibcode=2014PLoSO...994764S}}</ref>


Takebe et al. va demostrar un mètode generalitzat per a miniorgans formats a partir de teixits diversos combinant progenitors específics de teixits derivades de cèl·lules mare pluripotents o mostres de teixit pertinent amb cèl·lules mare endotelials i mesenquimals (MSC). Es va suggerir que els teixits menys madurs, o els miniòrgans, generats a partir del principi de condensació autoorganitzada podria ser l'aproximació més eficaç cap a la reconstitució de funcions d'òrgan madur després d'un [[trasplantament]], més que no condensats generats de cèl·lules d'una etapa més avançada<ref>{{Cite journal|last1=Takebe|first1=T.|last2=Enomura|first2=M.|last3=Yoshizawa|first3=E.|last4=Kimura|first4=M.|last5=Koike|first5=H.|last6=Ueno|first6=Y.|last7=Taniguchi|first7=H.|year=2015|title=Vascularized and Complex Organ Buds from Diverse Tissues via Mesenchymal Cell-Driven Condensation|url=http://www.cell.com/cell-stem-cell/abstract/S1934-5909(15)00115-0|journal=Cell stem cell|volume=16|issue=5|pages=556–565|doi=10.1016/j.stem.2015.03.004}}</ref>
Takebe et al. va demostrar un mètode generalitzat per a miniorgans formats a partir de teixits diversos combinant progenitors específics de teixits derivades de cèl·lules mare pluripotents o mostres de teixit pertinent amb cèl·lules mare endotelials i mesenquimals (MSC). Es va suggerir que els teixits menys madurs, o els miniòrgans, generats a partir del principi de condensació autoorganitzada podria ser l'aproximació més eficaç cap a la reconstitució de funcions d'òrgan madur després d'un [[trasplantament]], més que no condensats generats de cèl·lules d'una etapa més avançada<ref>{{ref-publicació|cognom1=Takebe|nom1=T.|cognom2=Enomura|nom2=M.|cognom3=Yoshizawa|nom3=E.|cognom4=Kimura|nom4=M.|cognom5=Koike|nom5=H.|cognom6=Ueno|nom6=Y.|cognom7=Taniguchi|nom7=H.|any=2015|títol=Vascularized and Complex Organ Buds from Diverse Tissues via Mesenchymal Cell-Driven Condensation|url=http://www.cell.com/cell-stem-cell/abstract/S1934-5909(15)00115-0|publicació=Cell stem cell|volum=16|exemplar=5|pàgines=556–565|doi=10.1016/j.stem.2015.03.004}}</ref>


== Tipus d'organoids ==
== Tipus d'organoids ==
* Organod cererbal
* Organod cererbal
* Organoid tiroïdeu<ref name="pmid10614741">{{Cite journal|doi=10.3109/08830189909043021|pmid=10614741|title=T-Cell Receptors and Autoimmune Thyroid Disease—Signposts for T-Cell-Antigen Driven Diseases|journal=International Reviews of Immunology|volume=18|issue=1–2|pages=111–40|year=1999|last1=Martin|first1=Andreas|last2=Barbesino|first2=Giuseppe|last3=Davies|first3=Terry F.}}</ref>
* Organoid tiroïdeu<ref name="pmid10614741">{{ref-publicació|doi=10.3109/08830189909043021|pmid=10614741|títol=T-Cell Receptors and Autoimmune Thyroid Disease—Signposts for T-Cell-Antigen Driven Diseases|publicació=International Reviews of Immunology|volum=18|exemplar=1–2|pàgines=111–40|any=1999|cognom1=Martin|nom1=Andreas|cognom2=Barbesino|nom2=Giuseppe|cognom3=Davies|nom3=Terry F.}}</ref>
* Organoid intestinal
* Organoid intestinal
* Organoid testicular
* Organoid testicular
* Organoid hepàtic<ref name="pmid25533785">{{Cite journal|pmc=4313365|doi=10.1016/j.cell.2014.11.050|pmid=25533785|year=2015|author1=Huch|first1=M|title=Long-Term Culture of Genome-Stable Bipotent Stem Cells from Adult Human Liver|journal=Cell|volume=160|issue=1–2|pages=299–312|last2=Gehart|first2=H|last3=Van Boxtel|first3=R|last4=Hamer|first4=K|last5=Blokzijl|first5=F|last6=Verstegen|first6=M. M.|last7=Ellis|first7=E|last8=Van Wenum|first8=M|last9=Fuchs|first9=S. A.|last10=De Ligt|first10=J|last11=Van De Wetering|first11=M|last12=Sasaki|first12=N|last13=Boers|first13=S. J.|last14=Kemperman|first14=H|last15=De Jonge|first15=J|last16=Ijzermans|first16=J. N.|last17=Nieuwenhuis|first17=E. E.|last18=Hoekstra|first18=R|last19=Strom|first19=S|last20=Vries|first20=R. R.|last21=Van Der Laan|first21=L. J.|last22=Cuppen|first22=E|last23=Clevers|first23=H}}</ref>
* Organoid hepàtic<ref name="pmid25533785">{{ref-publicació|pmc=4313365|doi=10.1016/j.cell.2014.11.050|pmid=25533785|any=2015|autor1=Huch|nom1=M|títol=Long-Term Culture of Genome-Stable Bipotent Stem Cells from Adult Human Liver|publicació=Cell|volum=160|exemplar=1–2|pàgines=299–312|cognom2=Gehart|nom2=H|cognom3=Van Boxtel|nom3=R|cognom4=Hamer|nom4=K|cognom5=Blokzijl|nom5=F|cognom6=Verstegen|nom6=M. M.|cognom7=Ellis|nom7=E|cognom8=Van Wenum|nom8=M|cognom9=Fuchs|nom9=S. A.|last10=De Ligt|first10=J|last11=Van De Wetering|first11=M|last12=Sasaki|first12=N|last13=Boers|first13=S. J.|last14=Kemperman|first14=H|last15=De Jonge|first15=J|last16=Ijzermans|first16=J. N.|last17=Nieuwenhuis|first17=E. E.|last18=Hoekstra|first18=R|last19=Strom|first19=S|last20=Vries|first20=R. R.|last21=Van Der Laan|first21=L. J.|last22=Cuppen|first22=E|last23=Clevers|first23=H}}</ref>
* Organoid pancreàtic<ref name="pmid24045232">{{Cite journal|pmc=3801438|doi=10.1038/emboj.2013.204|pmid=24045232|year=2013|author1=Huch|first1=M|title=Unlimited in vitro expansion of adult bi-potent pancreas progenitors through the Lgr5/R-spondin axis|journal=The EMBO Journal|volume=32|issue=20|pages=2708–2721|last2=Bonfanti|first2=P|last3=Boj|first3=S. F.|last4=Sato|first4=T|last5=Loomans|first5=C. J.|last6=Van De Wetering|first6=M|last7=Sojoodi|first7=M|last8=Li|first8=V. S.|last9=Schuijers|first9=J|last10=Gracanin|first10=A|last11=Ringnalda|first11=F|last12=Begthel|first12=H|last13=Hamer|first13=K|last14=Mulder|first14=J|last15=Van Es|first15=J. H.|last16=De Koning|first16=E|last17=Vries|first17=R. G.|last18=Heimberg|first18=H|last19=Clevers|first19=H}}</ref>
* Organoid pancreàtic<ref name="pmid24045232">{{ref-publicació|pmc=3801438|doi=10.1038/emboj.2013.204|pmid=24045232|any=2013|autor1=Huch|nom1=M|títol=Unlimited in vitro expansion of adult bi-potent pancreas progenitors through the Lgr5/R-spondin axis|publicació=The EMBO Journal|volum=32|exemplar=20|pàgines=2708–2721|cognom2=Bonfanti|nom2=P|cognom3=Boj|nom3=S. F.|cognom4=Sato|nom4=T|cognom5=Loomans|nom5=C. J.|cognom6=Van De Wetering|nom6=M|cognom7=Sojoodi|nom7=M|cognom8=Li|nom8=V. S.|cognom9=Schuijers|nom9=J|last10=Gracanin|first10=A|last11=Ringnalda|first11=F|last12=Begthel|first12=H|last13=Hamer|first13=K|last14=Mulder|first14=J|last15=Van Es|first15=J. H.|last16=De Koning|first16=E|last17=Vries|first17=R. G.|last18=Heimberg|first18=H|last19=Clevers|first19=H}}</ref>
* Organoid gàstric<ref name="pmid24120136">{{Cite journal|pmc=4094146|doi=10.1016/j.cell.2013.09.008|pmid=24120136|year=2013|author1=Stange|first1=D. E.|title=Differentiated Troy+ chief cells act as 'reserve' stem cells to generate all lineages of the stomach epithelium|journal=Cell|volume=155|issue=2|pages=357–368|last2=Koo|first2=B. K.|last3=Huch|first3=M|last4=Sibbel|first4=G|last5=Basak|first5=O|last6=Lyubimova|first6=A|last7=Kujala|first7=P|last8=Bartfeld|first8=S|last9=Koster|first9=J|last10=Geahlen|first10=J. H.|last11=Peters|first11=P. J.|last12=Van Es|first12=J. H.|last13=Van De Wetering|first13=M|last14=Mills|first14=J. C.|last15=Clevers|first15=H}}</ref>
* Organoid gàstric<ref name="pmid24120136">{{ref-publicació|pmc=4094146|doi=10.1016/j.cell.2013.09.008|pmid=24120136|any=2013|autor1=Stange|nom1=D. E.|títol=Differentiated Troy+ chief cells act as 'reserve' stem cells to generate all lineages of the stomach epithelium|publicació=Cell|volum=155|exemplar=2|pàgines=357–368|cognom2=Koo|nom2=B. K.|cognom3=Huch|nom3=M|cognom4=Sibbel|nom4=G|cognom5=Basak|nom5=O|cognom6=Lyubimova|nom6=A|cognom7=Kujala|nom7=P|cognom8=Bartfeld|nom8=S|cognom9=Koster|nom9=J|last10=Geahlen|first10=J. H.|last11=Peters|first11=P. J.|last12=Van Es|first12=J. H.|last13=Van De Wetering|first13=M|last14=Mills|first14=J. C.|last15=Clevers|first15=H}}</ref>
* Organoid epitelial<ref name="pmid19329995">{{Cite journal|doi=10.1038/nature07935|pmid=19329995|title=Single Lgr5 stem cells build crypt–villus structures in vitro without a mesenchymal niche|journal=Nature|volume=459|issue=7244|pages=262–5|year=2009|last1=Sato|first1=Toshiro|last2=Vries|first2=Robert G.|last3=Snippert|first3=Hugo J.|last4=Van De Wetering|first4=Marc|last5=Barker|first5=Nick|last6=Stange|first6=Daniel E.|last7=Van Es|first7=Johan H.|last8=Abo|first8=Arie|last9=Kujala|first9=Pekka|last10=Peters|first10=Peter J.|last11=Clevers|first11=Hans|bibcode=2009Natur.459..262S}}</ref><ref name="pmid17934449">{{Cite journal|doi=10.1038/nature06196|pmid=17934449|title=Identification of stem cells in small intestine and colon by marker gene Lgr5|journal=Nature|volume=449|issue=7165|pages=1003–7|year=2007|last1=Barker|first1=Nick|last2=Van Es|first2=Johan H.|last3=Kuipers|first3=Jeroen|last4=Kujala|first4=Pekka|last5=Van Den Born|first5=Maaike|last6=Cozijnsen|first6=Miranda|last7=Haegebarth|first7=Andrea|last8=Korving|first8=Jeroen|last9=Begthel|first9=Harry|last10=Peters|first10=Peter J.|last11=Clevers|first11=Hans|bibcode=2007Natur.449.1003B}}</ref>
* Organoid epitelial<ref name="pmid19329995">{{ref-publicació|doi=10.1038/nature07935|pmid=19329995|títol=Single Lgr5 stem cells build crypt–villus structures in vitro without a mesenchymal niche|publicació=Nature|volum=459|exemplar=7244|pàgines=262–5|any=2009|cognom1=Sato|nom1=Toshiro|cognom2=Vries|nom2=Robert G.|cognom3=Snippert|nom3=Hugo J.|cognom4=Van De Wetering|nom4=Marc|cognom5=Barker|nom5=Nick|cognom6=Stange|nom6=Daniel E.|cognom7=Van Es|nom7=Johan H.|cognom8=Abo|nom8=Arie|cognom9=Kujala|nom9=Pekka|last10=Peters|first10=Peter J.|last11=Clevers|first11=Hans|bibcode=2009Natur.459..262S}}</ref><ref name="pmid17934449">{{ref-publicació|doi=10.1038/nature06196|pmid=17934449|títol=Identification of stem cells in small intestine and colon by marker gene Lgr5|publicació=Nature|volum=449|exemplar=7165|pàgines=1003–7|any=2007|cognom1=Barker|nom1=Nick|cognom2=Van Es|nom2=Johan H.|cognom3=Kuipers|nom3=Jeroen|cognom4=Kujala|nom4=Pekka|cognom5=Van Den Born|nom5=Maaike|cognom6=Cozijnsen|nom6=Miranda|cognom7=Haegebarth|nom7=Andrea|cognom8=Korving|nom8=Jeroen|cognom9=Begthel|nom9=Harry|last10=Peters|first10=Peter J.|last11=Clevers|first11=Hans|bibcode=2007Natur.449.1003B}}</ref>
* Organoid pulmonar<ref>{{Cite journal|title=Lung Stem Cell Differentiation in Mice Directed by Endothelial Cells via a BMP4-NFATc1-Thrombospondin-1 Axis|url=http://www.cell.com/article/S0092867414000099/abstract|journal=Cell|issn=0092-8674|pmc=3951122|pmid=24485453|pages=440–455|volume=156|issue=3|doi=10.1016/j.cell.2013.12.039|first=Joo-Hyeon|last=Lee|first2=Dong Ha|last2=Bhang|first3=Alexander|last3=Beede|first4=Tian Lian|last4=Huang|first5=Barry R.|last5=Stripp|first6=Kenneth D.|last6=Bloch|first7=Amy J.|last7=Wagers|first8=Yu-Hua|last8=Tseng|first9=Sandra|last9=Ryeom}}</ref>
* Organoid pulmonar<ref>{{ref-publicació|títol=Lung Stem Cell Differentiation in Mice Directed by Endothelial Cells via a BMP4-NFATc1-Thrombospondin-1 Axis|url=http://www.cell.com/article/S0092867414000099/abstract|publicació=Cell|issn=0092-8674|pmc=3951122|pmid=24485453|pàgines=440–455|volum=156|exemplar=3|doi=10.1016/j.cell.2013.12.039|nom=Joo-Hyeon|cognom=Lee|nom2=Dong Ha|cognom2=Bhang|nom3=Alexander|cognom3=Beede|nom4=Tian Lian|cognom4=Huang|nom5=Barry R.|cognom5=Stripp|nom6=Kenneth D.|cognom6=Bloch|nom7=Amy J.|cognom7=Wagers|nom8=Yu-Hua|cognom8=Tseng|nom9=Sandra|cognom9=Ryeom}}</ref>
* Organoid renal<ref>{{Cite journal|title=Kidney organoids from human iPS cells contain multiple lineages and model human nephrogenesis|url=http://www.nature.com/doifinder/10.1038/nature15695|journal=Nature|pages=564–568|volume=526|issue=7574|doi=10.1038/nature15695|first=Minoru|last=Takasato|first2=Pei X.|last2=Er|first3=Han S.|last3=Chiu|first4=Barbara|last4=Maier|first5=Gregory J.|last5=Baillie|first6=Charles|last6=Ferguson|first7=Robert G.|last7=Parton|first8=Ernst J.|last8=Wolvetang|first9=Matthias S.|last9=Roost}}</ref><ref>{{Cite journal|last1=Freedman|first1=BS|last2=Brooks|first2=CR|last3=Lam|first3=AQ|last4=Fu|first4=H|last5=Morizane|first5=R|last6=Agrawal|first6=V|last7=Saad|first7=AF|last8=Li|first8=MK|last9=Hughes|first9=MR|last10=Werff|first10=RV|last11=Peters|first11=DT|last12=Lu|first12=J|last13=Baccei|first13=A|last14=Siedlecki|first14=AM|last15=Valerius|first15=MT|last16=Musunuru|first16=K|last17=McNagny|first17=KM|last18=Steinman|first18=TI|last19=Zhou|first19=J|last20=Lerou|first20=PH|last21=Bonventre|first21=JV|title=Modelling kidney disease with CRISPR-mutant kidney organoids derived from human pluripotent epiblast spheroids.|journal=Nature communications|date=23 October 2015|volume=6|pages=8715|pmid=26493500|doi=10.1038/ncomms9715}}</ref><ref>{{Cite journal|title=Nephron organoids derived from human pluripotent stem cells model kidney development and injury.|url=http://www.nature.com/nbt/journal/v33/n11/abs/nbt.3392.html?lang=en|journal=Nature Biotechnology|pages=1193–1200|volume=33|issue=11|doi=10.1038/nbt.3392|first=Ryuji|last=Morizane|first2=Albert|last2=Lam|first3=Benjamin|last3=Freedman|first4=Seiji|last4=Kishi|first5=Todd|last5=Valerius|first6=Joseph|last6=Bonventre}}</ref>
* Organoid renal<ref>{{ref-publicació|títol=Kidney organoids from human iPS cells contain multiple lineages and model human nephrogenesis|url=http://www.nature.com/doifinder/10.1038/nature15695|publicació=Nature|pàgines=564–568|volum=526|exemplar=7574|doi=10.1038/nature15695|nom=Minoru|cognom=Takasato|nom2=Pei X.|cognom2=Er|nom3=Han S.|cognom3=Chiu|nom4=Barbara|cognom4=Maier|nom5=Gregory J.|cognom5=Baillie|nom6=Charles|cognom6=Ferguson|nom7=Robert G.|cognom7=Parton|nom8=Ernst J.|cognom8=Wolvetang|nom9=Matthias S.|cognom9=Roost}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom1=Freedman|nom1=BS|cognom2=Brooks|nom2=CR|cognom3=Lam|nom3=AQ|cognom4=Fu|nom4=H|cognom5=Morizane|nom5=R|cognom6=Agrawal|nom6=V|cognom7=Saad|nom7=AF|cognom8=Li|nom8=MK|cognom9=Hughes|nom9=MR|last10=Werff|first10=RV|last11=Peters|first11=DT|last12=Lu|first12=J|last13=Baccei|first13=A|last14=Siedlecki|first14=AM|last15=Valerius|first15=MT|last16=Musunuru|first16=K|last17=McNagny|first17=KM|last18=Steinman|first18=TI|last19=Zhou|first19=J|last20=Lerou|first20=PH|last21=Bonventre|first21=JV|títol=Modelling kidney disease with CRISPR-mutant kidney organoids derived from human pluripotent epiblast spheroids.|publicació=Nature communications|data= 23 octubre 2015|volum=6|pàgines=8715|pmid=26493500|doi=10.1038/ncomms9715}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=Nephron organoids derived from human pluripotent stem cells model kidney development and injury.|url=http://www.nature.com/nbt/journal/v33/n11/abs/nbt.3392.html?lang=en|publicació=Nature Biotechnology|pàgines=1193–1200|volum=33|exemplar=11|doi=10.1038/nbt.3392|nom=Ryuji|cognom=Morizane|nom2=Albert|cognom2=Lam|nom3=Benjamin|cognom3=Freedman|nom4=Seiji|cognom4=Kishi|nom5=Todd|cognom5=Valerius|nom6=Joseph|cognom6=Bonventre}}</ref>
* Embrionari (''Gastruloids'')<ref>{{Cite journal|title=Symmetry breaking, germ layer specification and axial organisation in aggregates of mouse embryonic stem cells|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25371360|journal=Development (Cambridge, England)|date=2014-11-01|issn=1477-9129|pmc=4302915|pmid=25371360|pages=4231–4242|volume=141|issue=22|doi=10.1242/dev.113001|first=Susanne C.|last=van den Brink|first2=Peter|last2=Baillie-Johnson|first3=Tina|last3=Balayo|first4=Anna-Katerina|last4=Hadjantonakis|first5=Sonja|last5=Nowotschin|first6=David A.|last6=Turner|first7=Alfonso|last7=Martinez Arias}}</ref><ref>{{Cite journal|title=Organoids and the genetically encoded self-assembly of embryonic stem cells|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26666846|journal=BioEssays: News and Reviews in Molecular, Cellular and Developmental Biology|date=2016-02-01|issn=1521-1878|pmid=26666846|pages=181–191|volume=38|issue=2|doi=10.1002/bies.201500111|first=David A.|last=Turner|first2=Peter|last2=Baillie-Johnson|first3=Alfonso|last3=Martinez Arias}}</ref>
* Embrionari (''Gastruloids'')<ref>{{ref-publicació|títol=Symmetry breaking, germ layer specification and axial organisation in aggregates of mouse embryonic stem cells|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25371360|publicació=Development (Cambridge, England)|data=2014-11-01|issn=1477-9129|pmc=4302915|pmid=25371360|pàgines=4231–4242|volum=141|exemplar=22|doi=10.1242/dev.113001|nom=Susanne C.|cognom=van den Brink|nom2=Peter|cognom2=Baillie-Johnson|nom3=Tina|cognom3=Balayo|nom4=Anna-Katerina|cognom4=Hadjantonakis|nom5=Sonja|cognom5=Nowotschin|nom6=David A.|cognom6=Turner|nom7=Alfonso|cognom7=Martinez Arias}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=Organoids and the genetically encoded self-assembly of embryonic stem cells|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26666846|publicació=BioEssays: News and Reviews in Molecular, Cellular and Developmental Biology|data=2016-02-01|issn=1521-1878|pmid=26666846|pàgines=181–191|volum=38|exemplar=2|doi=10.1002/bies.201500111|nom=David A.|cognom=Turner|nom2=Peter|cognom2=Baillie-Johnson|nom3=Alfonso|cognom3=Martinez Arias}}</ref>


== Organoids com a models de malaltia ==
== Organoids com a models de malaltia ==
Els organoids proporcionen una oportunitat per a crear models cel·lulars de malalties humana, els quals poden ser estudiats en el laboratori per a millor la comprensió de les causes de la malaltia i identificar tractaments possibles. Com a exemple, l'edició del genoma amb el sistema [[CRISPR]] va aplicar-se a cèl·lules mare pluripotents per tal d'introduir mutacions específiques en gens implicats en dues malalties renals: la [[poliquistosi renal]] i la glomerulosclerosis segmental focal.<ref name="Plantilla">{{Cite journal|last1=Freedman|first1=BS|last2=Brooks|first2=CR|last3=Lam|first3=AQ|last4=Fu|first4=H|last5=Morizane|first5=R|last6=Agrawal|first6=V|last7=Saad|first7=AF|last8=Li|first8=MK|last9=Hughes|first9=MR|last10=Werff|first10=RV|last11=Peters|first11=DT|last12=Lu|first12=J|last13=Baccei|first13=A|last14=Siedlecki|first14=AM|last15=Valerius|first15=MT|last16=Musunuru|first16=K|last17=McNagny|first17=KM|last18=Steinman|first18=TI|last19=Zhou|first19=J|last20=Lerou|first20=PH|last21=Bonventre|first21=JV|title=Modelling kidney disease with CRISPR-mutant kidney organoids derived from human pluripotent epiblast spheroids.|journal=Nature communications|date=23 October 2015|volume=6|pages=8715|pmid=26493500}}</ref> Aquestes cèl·lules mare pluripotents modificades amb CRISPR van ser cultivades com un miniòrgan renal, que va arribar a exhibir els fenotips associats a la malaltia. Paral·lelament, aquests fenotips no es presentaven en aquells organoids que sense mutacions CRISPR.<ref name="Plantilla"/> Aquests experiments demostren l'ús d'organoids com a models més complexos de malalties en el laboratori, anant un pas més enllà dels teixits cultivats en un [[placa de petri]].
Els organoids proporcionen una oportunitat per a crear models cel·lulars de malalties humana, els quals poden ser estudiats en el laboratori per a millor la comprensió de les causes de la malaltia i identificar tractaments possibles. Com a exemple, l'edició del genoma amb el sistema [[CRISPR]] va aplicar-se a cèl·lules mare pluripotents per tal d'introduir mutacions específiques en gens implicats en dues malalties renals: la [[poliquistosi renal]] i la glomerulosclerosis segmental focal.<ref name="Plantilla">{{ref-publicació|cognom1=Freedman|nom1=BS|cognom2=Brooks|nom2=CR|cognom3=Lam|nom3=AQ|cognom4=Fu|nom4=H|cognom5=Morizane|nom5=R|cognom6=Agrawal|nom6=V|cognom7=Saad|nom7=AF|cognom8=Li|nom8=MK|cognom9=Hughes|nom9=MR|last10=Werff|first10=RV|last11=Peters|first11=DT|last12=Lu|first12=J|last13=Baccei|first13=A|last14=Siedlecki|first14=AM|last15=Valerius|first15=MT|last16=Musunuru|first16=K|last17=McNagny|first17=KM|last18=Steinman|first18=TI|last19=Zhou|first19=J|last20=Lerou|first20=PH|last21=Bonventre|first21=JV|títol=Modelling kidney disease with CRISPR-mutant kidney organoids derived from human pluripotent epiblast spheroids.|publicació=Nature communications|data= 23 octubre 2015|volum=6|pàgines=8715|pmid=26493500}}</ref> Aquestes cèl·lules mare pluripotents modificades amb CRISPR van ser cultivades com un miniòrgan renal, que va arribar a exhibir els fenotips associats a la malaltia. Paral·lelament, aquests fenotips no es presentaven en aquells organoids que sense mutacions CRISPR.<ref name="Plantilla"/> Aquests experiments demostren l'ús d'organoids com a models més complexos de malalties en el laboratori, anant un pas més enllà dels teixits cultivats en un [[placa de petri]].


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==


* {{cite journal | last1 = Willyard | first1 = Cassandra | year = 2015 | title = The boom in mini stomachs, brains, breasts, kidneys and more | url = http://www.nature.com/news/the-boom-in-mini-stomachs-brains-breasts-kidneys-and-more-1.18064 | journal = Nature | volume = 523 | issue = | pages = 520–522 | doi = 10.1038/523520a }}
* {{ref-publicació|cognom1= Willyard |nom1= Cassandra |any= 2015 |títol= The boom in mini stomachs, brains, breasts, kidneys and more | url = http://www.nature.com/news/the-boom-in-mini-stomachs-brains-breasts-kidneys-and-more-1.18064 |publicació= Nature |volum= 523 |exemplar= |pàgines= 520–522 | doi = 10.1038/523520a }}
* Kelly Rae Chi (2015). [http://www.the-scientist.com/?articles.view/articleNo/43842/title/Orchestrating-Organoids/ Orchestrating Organoids. A guide to crafting tissues in a dish that reprise in vivo organs]. The Scientist.
* Kelly Rae Chi (2015). [http://www.the-scientist.com/?articles.view/articleNo/43842/title/Orchestrating-Organoids/ Orchestrating Organoids. A guide to crafting tissues in a dish that reprise in vivo organs]. The Scientist.
* Takebe, T., Enomura, M., Yoshizawa, E., Kimura, M., Koike, H., Ueno, Y., ... & Taniguchi, H. (2015). [http://www.cell.com/cell-stem-cell/abstract/S1934-5909(15)00115-0 Vascularized and Complex Organ Buds from Diverse Tissues via Mesenchymal Cell-Driven Condensation]. Cell stem cell, 16(5), 556-565. DOI:10.1016/j.stem.2015.03.004
* Takebe, T., Enomura, M., Yoshizawa, E., Kimura, M., Koike, H., Ueno, Y., ... & Taniguchi, H. (2015). [http://www.cell.com/cell-stem-cell/abstract/S1934-5909(15)00115-0 Vascularized and Complex Organ Buds from Diverse Tissues via Mesenchymal Cell-Driven Condensation]. Cell stem cell, 16(5), 556-565. DOI:10.1016/j.stem.2015.03.004

Revisió del 16:00, 1 feb 2018

Organoid Intestinal crescut de cèl·lules mare Lgr5+.

Un organoid, informalment també conegut com a miniòrgan,[1] és un òrgan tridimensional mínim crescut in vitro. La tècnica per créixer organoids ràpidament des de principis del 2010, i poc després ja va ser considerat un dels avenços científics més significatius del moment.[2]

Història

El 2008 Yoshiki Sasai i el seu equip a l'institut RIKEN van demostrar que les cèl·lules mare poden agrupar-se en boles de cèl·lules neuronals que poden organitzar-se en capes diferenciades.[3] El 2009 el Laboratori de Hans Clevers a l'Institut Hubrecht i el Centre Mèdic Universitari d'Utrecht, als Països Baixos, van demostrar que només a partir de cèl·lules mare LGR5 podien generar estructures velloses sense caldre una base mesenquimal.[4]

El 2013, Madeline Lancaster a l'Acadèmia austríaca de Ciències va establir un protocol per al cultiu d'organoids cerebrals derivats de cèl·lules mare per tal d'imitar l'organització cel·lular del cervell humà en desenvolupament.[5] El 2014, Artem Shkumatov et al. A la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign va demostrar que podien crear-se organoids cardiovasculars a partir de cèl·lules d'ES modulant la rigidesa del substrat al qual s'adherien. La rigidesa fisiològica promovia la tridimensionalitat dels EBs i la diferenciació cardiomiogènica.[6]

Takebe et al. va demostrar un mètode generalitzat per a miniorgans formats a partir de teixits diversos combinant progenitors específics de teixits derivades de cèl·lules mare pluripotents o mostres de teixit pertinent amb cèl·lules mare endotelials i mesenquimals (MSC). Es va suggerir que els teixits menys madurs, o els miniòrgans, generats a partir del principi de condensació autoorganitzada podria ser l'aproximació més eficaç cap a la reconstitució de funcions d'òrgan madur després d'un trasplantament, més que no condensats generats de cèl·lules d'una etapa més avançada[7]

Tipus d'organoids

  • Organod cererbal
  • Organoid tiroïdeu[8]
  • Organoid intestinal
  • Organoid testicular
  • Organoid hepàtic[9]
  • Organoid pancreàtic[10]
  • Organoid gàstric[11]
  • Organoid epitelial[4][12]
  • Organoid pulmonar[13]
  • Organoid renal[14][15][16]
  • Embrionari (Gastruloids)[17][18]

Organoids com a models de malaltia

Els organoids proporcionen una oportunitat per a crear models cel·lulars de malalties humana, els quals poden ser estudiats en el laboratori per a millor la comprensió de les causes de la malaltia i identificar tractaments possibles. Com a exemple, l'edició del genoma amb el sistema CRISPR va aplicar-se a cèl·lules mare pluripotents per tal d'introduir mutacions específiques en gens implicats en dues malalties renals: la poliquistosi renal i la glomerulosclerosis segmental focal.[19] Aquestes cèl·lules mare pluripotents modificades amb CRISPR van ser cultivades com un miniòrgan renal, que va arribar a exhibir els fenotips associats a la malaltia. Paral·lelament, aquests fenotips no es presentaven en aquells organoids que sense mutacions CRISPR.[19] Aquests experiments demostren l'ús d'organoids com a models més complexos de malalties en el laboratori, anant un pas més enllà dels teixits cultivats en un placa de petri.

Bibliografia

Referències

  1. ↑ Miravalls, Julio «Organoides, la 'fábrica' de tejido humano» (en castellà). EL MUNDO, 03-08-2017. «El proceso para generar un mini-órgano requiere unos 10 días y el resultado es un tejido de unos milímetros.»
  2. ↑ Kerry Grens. «2013’s Big Advances in Science». The Scientist, 24-12-2013. [Consulta: 26 desembre 2013].
  3. ↑ Ed Yong. «Lab-Grown Model Brains». The Scientist, 28-08-2013. [Consulta: 26 desembre 2013].
  4. ↑ 4,0 4,1 Sato, Toshiro; Vries, Robert G.; Snippert, Hugo J.; Van De Wetering, Marc; Barker, Nick; Stange, Daniel E.; Van Es, Johan H.; Abo, Arie; Kujala, Pekka «Single Lgr5 stem cells build crypt–villus structures in vitro without a mesenchymal niche». Nature, 459, 7244, 2009, pàg. 262–5. Bibcode: 2009Natur.459..262S. DOI: 10.1038/nature07935. PMID: 19329995.
  5. ↑ Chambers, Stuart M.; Tchieu, Jason; Studer, Lorenz «Build-a-Brain». Cell Stem Cell, 13, 4, octubre 2013, pàg. 377–8. DOI: 10.1016/j.stem.2013.09.010. PMID: 24094317.
  6. ↑ ; Baek, K; Kong, H «Matrix Rigidity-Modulated Cardiovascular Organoid Formation from Embryoid Bodies». PLoS ONE, 9, 4, 2014, pàg. e94764. Bibcode: 2014PLoSO...994764S. DOI: 10.1371/journal.pone.0094764. PMC: 3986240. PMID: 24732893.
  7. ↑ Takebe, T.; Enomura, M.; Yoshizawa, E.; Kimura, M.; Koike, H.; Ueno, Y.; Taniguchi, H. «Vascularized and Complex Organ Buds from Diverse Tissues via Mesenchymal Cell-Driven Condensation». Cell stem cell, 16, 5, 2015, pàg. 556–565. DOI: 10.1016/j.stem.2015.03.004.
  8. ↑ Martin, Andreas; Barbesino, Giuseppe; Davies, Terry F. «T-Cell Receptors and Autoimmune Thyroid Disease—Signposts for T-Cell-Antigen Driven Diseases». International Reviews of Immunology, 18, 1–2, 1999, pàg. 111–40. DOI: 10.3109/08830189909043021. PMID: 10614741.
  9. ↑ ; Gehart, H; Van Boxtel, R; Hamer, K; Blokzijl, F; Verstegen, M. M.; Ellis, E; Van Wenum, M; Fuchs, S. A. «Long-Term Culture of Genome-Stable Bipotent Stem Cells from Adult Human Liver». Cell, 160, 1–2, 2015, pàg. 299–312. DOI: 10.1016/j.cell.2014.11.050. PMC: 4313365. PMID: 25533785.
  10. ↑ ; Bonfanti, P; Boj, S. F.; Sato, T; Loomans, C. J.; Van De Wetering, M; Sojoodi, M; Li, V. S.; Schuijers, J «Unlimited in vitro expansion of adult bi-potent pancreas progenitors through the Lgr5/R-spondin axis». The EMBO Journal, 32, 20, 2013, pàg. 2708–2721. DOI: 10.1038/emboj.2013.204. PMC: 3801438. PMID: 24045232.
  11. ↑ ; Koo, B. K.; Huch, M; Sibbel, G; Basak, O; Lyubimova, A; Kujala, P; Bartfeld, S; Koster, J «Differentiated Troy+ chief cells act as 'reserve' stem cells to generate all lineages of the stomach epithelium». Cell, 155, 2, 2013, pàg. 357–368. DOI: 10.1016/j.cell.2013.09.008. PMC: 4094146. PMID: 24120136.
  12. ↑ Barker, Nick; Van Es, Johan H.; Kuipers, Jeroen; Kujala, Pekka; Van Den Born, Maaike; Cozijnsen, Miranda; Haegebarth, Andrea; Korving, Jeroen; Begthel, Harry «Identification of stem cells in small intestine and colon by marker gene Lgr5». Nature, 449, 7165, 2007, pàg. 1003–7. Bibcode: 2007Natur.449.1003B. DOI: 10.1038/nature06196. PMID: 17934449.
  13. ↑ Lee, Joo-Hyeon; Bhang, Dong Ha; Beede, Alexander; Huang, Tian Lian; Stripp, Barry R.; Bloch, Kenneth D.; Wagers, Amy J.; Tseng, Yu-Hua; Ryeom, Sandra «Lung Stem Cell Differentiation in Mice Directed by Endothelial Cells via a BMP4-NFATc1-Thrombospondin-1 Axis». Cell, 156, 3, pàg. 440–455. DOI: 10.1016/j.cell.2013.12.039. ISSN: 0092-8674. PMC: 3951122. PMID: 24485453.
  14. ↑ Takasato, Minoru; Er, Pei X.; Chiu, Han S.; Maier, Barbara; Baillie, Gregory J.; Ferguson, Charles; Parton, Robert G.; Wolvetang, Ernst J.; Roost, Matthias S. «Kidney organoids from human iPS cells contain multiple lineages and model human nephrogenesis». Nature, 526, 7574, pàg. 564–568. DOI: 10.1038/nature15695.
  15. ↑ Freedman, BS; Brooks, CR; Lam, AQ; Fu, H; Morizane, R; Agrawal, V; Saad, AF; Li, MK; Hughes, MR «Modelling kidney disease with CRISPR-mutant kidney organoids derived from human pluripotent epiblast spheroids.». Nature communications, 6, 23-10-2015, pàg. 8715. DOI: 10.1038/ncomms9715. PMID: 26493500.
  16. ↑ Morizane, Ryuji; Lam, Albert; Freedman, Benjamin; Kishi, Seiji; Valerius, Todd; Bonventre, Joseph «Nephron organoids derived from human pluripotent stem cells model kidney development and injury.». Nature Biotechnology, 33, 11, pàg. 1193–1200. DOI: 10.1038/nbt.3392.
  17. ↑ van den Brink, Susanne C.; Baillie-Johnson, Peter; Balayo, Tina; Hadjantonakis, Anna-Katerina; Nowotschin, Sonja; Turner, David A.; Martinez Arias, Alfonso «Symmetry breaking, germ layer specification and axial organisation in aggregates of mouse embryonic stem cells». Development (Cambridge, England), 141, 22, 01-11-2014, pàg. 4231–4242. DOI: 10.1242/dev.113001. ISSN: 1477-9129. PMC: 4302915. PMID: 25371360.
  18. ↑ Turner, David A.; Baillie-Johnson, Peter; Martinez Arias, Alfonso «Organoids and the genetically encoded self-assembly of embryonic stem cells». BioEssays: News and Reviews in Molecular, Cellular and Developmental Biology, 38, 2, 01-02-2016, pàg. 181–191. DOI: 10.1002/bies.201500111. ISSN: 1521-1878. PMID: 26666846.
  19. ↑ 19,0 19,1 Freedman, BS; Brooks, CR; Lam, AQ; Fu, H; Morizane, R; Agrawal, V; Saad, AF; Li, MK; Hughes, MR «Modelling kidney disease with CRISPR-mutant kidney organoids derived from human pluripotent epiblast spheroids.». Nature communications, 6, 23-10-2015, pàg. 8715. PMID: 26493500.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Organoide&oldid=19618949»