Discussió:Onomatopeia

No veig per què s'hauria d'esborrar la secció que parla dels animals. L'us d'onomatopeies per representar els sons dels animals és una eina lingüistica com qualsevol altre del qual s'ha de fer esment.--Brandir 23:47 1 oct, 2005 (UTC)

Potser que en la part dels animals s'hauria de posar primer l'onomatopeia, després l'animal(s) i finalment quan existeix els mots que deriven d'eixa onomatopeia. Per exemple: ::nyec: crit de l'ànec; en alguns llocs es pot trobar que fa quac-quac) / L’ànec nyequeja.

Ludor | (ho discutim?) 00:13 2 oct, 2005 (UTC)

CRIT DELS ANIMALS fr/cat A EXPLOTAR

CRIT DELS ANIMALS fr/cat A EXPLOTAR

Le bœuf et la vache beuglent: bramular, braolar o mugir

le taureau mugit: mugeix

le cheval et la jument hennissent: renillar, anillar, arniar, aïnar o eguinar

l'âne brait: bramar

le cerf brame: —

la brebis et le mouton bêlent: belar o begallar

le chien aboie jappe: bordar lladrar (lladruc) o jaupar occ. (o guissar Cadaqués) lladradissa ( DECCO: possible encreuament entre lladrament i son sinònim uc d’aücar). clapir o glapir (si són caçadors, el seu lladrar és un glapit o clapit) (glatir a Cadaqués, lladrar amb lladrucs curts i secs els gossos, quan segueixen la caça. (DCVA) o nyapir Pallarès. grinyolar o guinyolar, grinyol (grinyol és un derivat de ganyol –del verb ‘ganyir' que actualment s’aplica a molts d’altres sorolls, com el grinyol d’unes molles, però el seu sentit originari el testifica Verdaguer: “fa ressonar per conques i cingleres / plors i crits i grinyols d’homes i feres” (L’Atlàntida. Introducció) Lluís Oriol i Montset, La contribució d’Osona a la llengua catalana. vol. I ganyol, ganyolic carinar fer bub-bub. grunyir, rondinar el gos i altres animals. grunyit (no pas gruny! que és de porc) odulament forma ant. d’udol udolar, udoladissa, udolador, udolant ruel variant de bruel –‘bram’-, ruel –‘ronc de llop’-

le chat miaule: miolar mèu garrameu, crit a la Plana de Vic ronar, de satisfacció. El DALM el situa a la Plana de Vic

le cochon grogne ou grouine: grunyir o gardenyar (priv. del porc i la truja) grunyit o gruny esgüellar o güellar (porc, llebre, rata, guilla). (A Coromines li sembla un derivat un poc alterat de godall i de guilla, que són els animals que xisclen amb aquesta fonació. (...) Aguiló ho descriu com “crit agut del porc quan el maten; del conill o llebre quan els gossos l’agafen; o de les rates”)

le lion rugit: rugir, i per ext., bramar

le loup hurle: udolar

l'ours hurle: esbramegar, esbramec

le petit chien le pourceau, le lapin et le renard glapissent: —

le serpent, le merle et quelques oiseaux sifflent: —

l'oie cacarde, le jars jargonne: —

le coq, coqueline, son cri est coquérico ou cocorico: Sols la gallina, escatainar catasquejar cloquejar cascallejar, septentrional

la poule caquette: —

dans la couvaison ou quand elle mène les petits, elle glousse: lloca, cloca

dans sa ponte, elle crételle: —

les poussins piolent: piular o piolar (piol), piuar o piulejar le dindon glougloute:

le canard: — le corbeau croasse: grallar

la grenouille et les crapauds coassent: raucar, fer rau-rau

la cigogne claquette: glosir (closir/clóser Rossellonès)

pigeon et la colombe roucoulent: parrupar o parrupejar marrucar o marruquejar parrup marruc marruqueig, marrucs. amanyac, parrup del colom enamorat. racuar, racuejar Verdaguer: “lo poble diu que lo colom racua, racueja. Rocuejar Rossellonès

l'aigle trompette: —

les bourdons, les taons, les mouches, les abeilles, etc, bourdonnent: bonir, fan bonior

la perdrix cacable: escotxegar o escotxinar

l'éléphant et le rhinocéros barettent ou barissent: —

la caille carcaille: —

le geai, le rossignol gringotte: refilar

le milan huit: —

le hibou hue: esgaripar o esgaldinyar (òliba, xibeca, etc.)

la grue craque et trompette: —

la cigale claquette: ratxar

la pie et le perroquet causent: xerrar-xarrar

la huppe pupule: —

l'alouette grisolle et tire-lire: —

le moineau pépie et chuchotte; son cri guilleri: —

la chouette et la hulotte holent: esgaripar o esgaldinyar (xibeca, etc.)

le tigre rauque: —

Pour les oiseaux dont le cri n'a pas de terme particulier et de tous en général on dit qu'ils chantent: canten, refilen (QUAN ÉS UN CANT HARMONIÓS)

xerrotejar, garrular, fer els ocells un seguit de crits que no constitueixen pròpiament un cant. piuladissa o piu-piu, íd. xerradissa xerics, piuladissa d’ocells petits. xericar, s’aplica en general a tot allò que produeix un so agut. piular o piolar (piol) o piulejar

cantar: refilar (certs ocells, com el rossinyol), refilet, refiladissa, refilada pitejar (el pinsà i altres ocells de cant semblant) parrupar o parrupejar, marrucar o marruquejar, la tórtora i el colom. escotxegar o escotxinar, cantar la perdiu. parrup marruc marruqueig, marrucs. amanyac, parrup del colom enamorat. passada, sèrie de notes que fa d’una tirada un ocell en cantar. titit, la forma més simple i onomatopeica del crit de l’ocell. ANT. descantar-se: perdre, un ocell, el cant.

|| Ocells nocturns: esgaripar, esgarip, crit dels ocells nocturns.

|| Ocells petits: xericar

Pinsà (i altres ocells de cant semblant) pitejar, de l’onomatopeia pit-pit. xilobit, metàtesi de xivolit, varietat de cant de passerells i pinsans, considerada la millor de les tres que els tècnics reconeixen en aquests ocells. A Osona el es feien concursos de cants d’ocell en què el pinsà era el rei i el seu cant tenia un enfilall de mots per a descriure’n els matisos: blaubetxar o bletxar, painaps, revitxo, rata-picada, reixeu, xalobit o xivolit, xitxurriu, sopejar, ric-ric, tirro, redoblada, frisada, girada, la bona. El pinsà de les Guilleries fa els següents cants: el xeli, el xalovit, el blaubatxà, el jot-jot... El de Collsacabra també fa el blaubatxà, el txot-xorriu gros i el prim i demés el reviniu. Els pinsans de passa tenen per cants típics la bona, la bona morta, el tris, el revitxo i el retxaveu.