Gran Lògia de Catalunya: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació Etiqueta: Revertida |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
La Gran Lògia de Catalunya és una [[institució]] [[filosòfica]], [[filantròpica]], [[Laïcisme|laica]], [[progressista]] i [[iniciàtica]], que treballa per la societat de la que forma part, que lluita i s'esforça per millorar-la, per fer-la més igualitària, i on els seus membres es reconeixen com a germans i on troben l'escalf, la comprensió i la solidaritat, vinguin d'on vinguin, parlin l'idioma que parlin, sigui quin sigui el color de la seva pell, les seves creences religioses, les seves idees polítiques o la seva extracció social. Per això els seus membres treballen a adquirir saviesa, per a construir, des de la individualitat del tot, un món en harmonia, amb [[justícia]], [[progrés]], [[llibertat]], [[Igualtat social|igualtat]] i [[Fraternitat (filosofia)|fraternitat]]. |
La Gran Lògia de Catalunya és una [[institució]] [[filosòfica]], [[filantròpica]], [[Laïcisme|laica]], [[progressista]] i [[iniciàtica]], que treballa per la societat de la que forma part, que lluita i s'esforça per millorar-la, per fer-la més igualitària, i on els seus membres es reconeixen com a germans i on troben l'escalf, la comprensió i la solidaritat, vinguin d'on vinguin, parlin l'idioma que parlin, sigui quin sigui el color de la seva pell, les seves creences religioses, les seves idees polítiques o la seva extracció social. Per això els seus membres treballen a adquirir saviesa, per a construir, des de la individualitat del tot, un món en harmonia, amb [[justícia]], [[progrés]], [[llibertat]], [[Igualtat social|igualtat]] i [[Fraternitat (filosofia)|fraternitat]]. |
||
== Història == |
|||
La Gran Lògia de Catalunya va néixer el [[1933]], el 9 de setembre per ser més concrets, i l'acta de constitució amb la signatura dels impulsors està segrestada a [[Salamanca]], a l'[[Arxiu General de la Guerra Civil]]. Va néixer amb un esperit federal i en un primer moment va federar-se a la [[Gran Lògia d'Espanya]].<ref>Joaquim Vendrell Moreno ''[https://books.google.cat/books?id=J3O0DQAAQBAJ&pg=PA138&lpg=PA138&dq=Gran+L%C3%B2gia+de+Catalunya+1933&source=bl&ots=joCwOq2QuG&sig=6Ywh_XrBCNpRc37VAleAXH_P7xQ&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjUmOeL0eDTAhVkIMAKHeRoCu8Q6AEIVTAI#v=onepage&q=Gran%20L%C3%B2gia%20de%20Catalunya%201933&f=false Maçoneria internacional: viatge d'anada i tornada]</ref> El president de l'Assemblea fou [[Rafael Vidiella i Franch]].<ref>[https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/1069273.pdf Masones en los gobiernos de la Generalitat de Catalunya], Josep Clara, Universitat Autònoma de Barcelona</ref> Un cop represa la democràcia, la fórmula federal s'ha desestimat i la Gran Lògia de Catalunya camina sola, ja que l'evolució del pensament maçònic no identifica les lògies amb els estats, sinó que identifica les lògies amb la personalitat d'un territori. No es tracta d'adquirir una visió nacionalista, sinó d'adequar les realitats dels territoris a les lògies.<ref>[http://www.glc.cat/declaracio-principis/ Declaració de Principis]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}} al web de la GLC</ref> |
La Gran Lògia de Catalunya va néixer el [[1933]], el 9 de setembre per ser més concrets, i l'acta de constitució amb la signatura dels impulsors està segrestada a [[Salamanca]], a l'[[Arxiu General de la Guerra Civil]]. Va néixer amb un esperit federal i en un primer moment va federar-se a la [[Gran Lògia d'Espanya]].<ref>Joaquim Vendrell Moreno ''[https://books.google.cat/books?id=J3O0DQAAQBAJ&pg=PA138&lpg=PA138&dq=Gran+L%C3%B2gia+de+Catalunya+1933&source=bl&ots=joCwOq2QuG&sig=6Ywh_XrBCNpRc37VAleAXH_P7xQ&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjUmOeL0eDTAhVkIMAKHeRoCu8Q6AEIVTAI#v=onepage&q=Gran%20L%C3%B2gia%20de%20Catalunya%201933&f=false Maçoneria internacional: viatge d'anada i tornada]</ref> El president de l'Assemblea fou [[Rafael Vidiella i Franch]].<ref>[https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/1069273.pdf Masones en los gobiernos de la Generalitat de Catalunya], Josep Clara, Universitat Autònoma de Barcelona</ref> Un cop represa la democràcia, la fórmula federal s'ha desestimat i la Gran Lògia de Catalunya camina sola, ja que l'evolució del pensament maçònic no identifica les lògies amb els estats, sinó que identifica les lògies amb la personalitat d'un territori. No es tracta d'adquirir una visió nacionalista, sinó d'adequar les realitats dels territoris a les lògies.<ref>[http://www.glc.cat/declaracio-principis/ Declaració de Principis]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}} al web de la GLC</ref> |
||
== Declaració de Principis de la Gran Lògia de Catalunya == |
|||
– I – |
|||
La Gran Lògia de Catalunya obre els seus treball, els desenvolupa i els tanca A la Glòria del Gran Arquitecte de l’Univers. |
|||
– II – |
|||
D’acord amb les tradicions de l’Orde, les tres Grans Llums, l’Escaire, el Compàs i el Llibre de la Llei Sagrada, reposen a l’Altar de les Lògies. Les Obligacions com a Maçons es juren o prometen sobre aquestes Tres Grans Llums. |
|||
– III – |
|||
La Gran Lògia de Catalunya proclama la seva fidelitat al Parlament de Catalunya, i al govern i al President democràticament escollits per aquest Parlament. |
|||
– IV – |
|||
La Gran Lògia de Catalunya i les seves Lògies no admeten cap controvèrsia sobre temes polítics o confessionals. Per a la instrucció dels Germans, però, s’autoritzen les conferències sobre aquests temes, seguits d’un intercanvi de punts de vista. No obstant això, els debats en cap cas donaran pas a cap votació, ni a l’adopció de resolucions, ja que aquestes podrien coaccionar les opinions o els sentiments d’alguns Germans. |
|||
– V – |
|||
Pel que fa a altres principis que no siguin els exposats, la Gran Lògia de Catalunya es remetrà als Antics Deures, sobretot pel que fa al respecte a les tradicions de la pràctica escrupolosa i seriosa del Ritual i del Simbolisme com a mitjans d’accés al contingut iniciàtic de l’Orde. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 03:37, 18 nov 2023
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | obediència maçònica |
| Història | |
| Creació | 9 setembre 1933 |
| Lloc web | glc.cat |
   | |
La Gran Lògia de Catalunya, per a la consecució de les seves finalitats, s'organitza com a territori simbòlic sobirà perquè el seu àmbit territorial és Catalunya. Agrupa totes les Lògies i Triangles que, sota la seva jurisdicció, treballen maçònicament a Catalunya.
La Gran Lògia de Catalunya és una institució filosòfica, filantròpica, laica, progressista i iniciàtica, que treballa per la societat de la que forma part, que lluita i s'esforça per millorar-la, per fer-la més igualitària, i on els seus membres es reconeixen com a germans i on troben l'escalf, la comprensió i la solidaritat, vinguin d'on vinguin, parlin l'idioma que parlin, sigui quin sigui el color de la seva pell, les seves creences religioses, les seves idees polítiques o la seva extracció social. Per això els seus membres treballen a adquirir saviesa, per a construir, des de la individualitat del tot, un món en harmonia, amb justícia, progrés, llibertat, igualtat i fraternitat.
Història
La Gran Lògia de Catalunya va néixer el 1933, el 9 de setembre per ser més concrets, i l'acta de constitució amb la signatura dels impulsors està segrestada a Salamanca, a l'Arxiu General de la Guerra Civil. Va néixer amb un esperit federal i en un primer moment va federar-se a la Gran Lògia d'Espanya.[1] El president de l'Assemblea fou Rafael Vidiella i Franch.[2] Un cop represa la democràcia, la fórmula federal s'ha desestimat i la Gran Lògia de Catalunya camina sola, ja que l'evolució del pensament maçònic no identifica les lògies amb els estats, sinó que identifica les lògies amb la personalitat d'un territori. No es tracta d'adquirir una visió nacionalista, sinó d'adequar les realitats dels territoris a les lògies.[3]
Declaració de Principis de la Gran Lògia de Catalunya
– I –
La Gran Lògia de Catalunya obre els seus treball, els desenvolupa i els tanca A la Glòria del Gran Arquitecte de l’Univers.
– II –
D’acord amb les tradicions de l’Orde, les tres Grans Llums, l’Escaire, el Compàs i el Llibre de la Llei Sagrada, reposen a l’Altar de les Lògies. Les Obligacions com a Maçons es juren o prometen sobre aquestes Tres Grans Llums.
– III –
La Gran Lògia de Catalunya proclama la seva fidelitat al Parlament de Catalunya, i al govern i al President democràticament escollits per aquest Parlament.
– IV –
La Gran Lògia de Catalunya i les seves Lògies no admeten cap controvèrsia sobre temes polítics o confessionals. Per a la instrucció dels Germans, però, s’autoritzen les conferències sobre aquests temes, seguits d’un intercanvi de punts de vista. No obstant això, els debats en cap cas donaran pas a cap votació, ni a l’adopció de resolucions, ja que aquestes podrien coaccionar les opinions o els sentiments d’alguns Germans.
– V –
Pel que fa a altres principis que no siguin els exposats, la Gran Lògia de Catalunya es remetrà als Antics Deures, sobretot pel que fa al respecte a les tradicions de la pràctica escrupolosa i seriosa del Ritual i del Simbolisme com a mitjans d’accés al contingut iniciàtic de l’Orde.
Referències
- ↑ Joaquim Vendrell Moreno Maçoneria internacional: viatge d'anada i tornada
- ↑ Masones en los gobiernos de la Generalitat de Catalunya, Josep Clara, Universitat Autònoma de Barcelona
- ↑ Declaració de Principis[Enllaç no actiu] al web de la GLC
Bibliografia
- Sánchez i Cervelló, Josep. Gran Lògia de Catalunya: orígens, consolidació i repressió franquista : una història vigent. Arola Editors, 2011. ISBN 9788415248125.
- Sànchez i Ferré, Pere. La mac̦oneria a Catalunya (1868-1936). Ajuntament de Barcelona, 1990. ISBN 9788429731286.
- «La masonería catalana durante la segunda república» (en castellà). La masonería en la historia de España : actas del I Symposium de Metodología Aplicada a la Historia de la Masonería Española : Zaragoza, 20-22 de juny de 1983, p.317-330 [Consulta: 8 gener 2015].
