Caquier de Virgínia: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Es desfà la revisió 10510324 de 88.13.63.131 (Discussió) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Taxocaixa planta |
|||
el |
|||
|name = Caqui de Virgínia |
|name = Caqui de Virgínia |
||
|image = americanpersimmonbotanicalb.jpg |
|image = americanpersimmonbotanicalb.jpg |
Revisió del 19:53, 29 nov 2012
Diospyros virginiana | |
---|---|
Detalls de borrons, flors i fruit | |
Dades | |
Font de | persimmon (en) |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 173405 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Ericales |
Família | Ebenaceae |
Gènere | Diospyros |
Espècie | Diospyros virginiana L., 1753 |
El caqui de Virgínia (Diospyros virginiana), o en anglès: American persimmon, és una espècie del mateix gènere que el caqui. La seva distribució a Amèrica va des de la regió de Nova Anglaterra fins els estats de Florida, i a l'oest a Texas, Oklahoma, i Kansas. Creix silvestre però s'ha cultivat, també, des de la prehistòria pels amerindis.
D. virginiana és un arbre que arriba a fer 20 m d'alt. A l'estiu fa flors flairoses, essent un arbre dioic, per tant es necesita que hi hagi peus d'arbre mascles i femelles per produir llavors. La seva pol·linització és anemòfila i entomòfila (per insectes i pel vent).
El fruit és d'arrodonit a oval, normalment de color groc-taronja i d'uns 2 a 6 cm de diàmetre. Hi ha cultivars comercials com els anomenats Early Golden, John Rick, Woolbright, i Miller i un cultivar sense llavors: Ennis. També en anglès es coneix amb el nom de 'date-plum', que en realitat és un nom més apropiat pel caqui asiàtic de l'espècie Diospyros lotus.
El fruit és astringent, per la presència de taní, fins que les gelades milloren el seu gust. Madura afinals de la tardor.[1]
Té molta vitamina C.
Usos
Es menja cru, cuit o assecat. Se'n pot fer de les fulles una infusió i les llavors torrades són un succedani del cafè. Es típic el pastissos o dolços de caqui de Virgínia (persimmon pie, persimmon pudding o persimmon candy). Del fruit fermentat se'n fa una mena de cervesa. La fusta és dura i pesant, adequada per ebenisteria.
Referències
- ↑ Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.