Jaume Cascalls: diferència entre les revisions
m claudàtor |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 24: | Línia 24: | ||
==Biografia== |
==Biografia== |
||
Jaume Cascalls,va néixer a la ciutat de Berga,com demostra el fet que ell |
Jaume Cascalls,va néixer a la ciutat de [[Berga]],com demostra el fet que ell signés al retaule de [[Santa Maria de Cornellà de Conflent|Cornella de Conflent]] ''"Iacobum Cascalli de Berga"''. Posteriorment, en una data desconeguda, va passar a viure a [[Barcelona]], i es té constància documental de que es va casar el 1346 amb Maria Bassa, germana del pintor [[Arnau Bassa]] i tingué una relació professional i artística molt productiva amb el seu sogre [[Ferrer Bassa]]. La semblança entre les robes amb les quals representava els seus personatges i la que indumentària de les pintures de Bassa es evident , i són manifestacions significatives d'aquesta col·laboració el fet que ambdues famílies tinguessin el control del total dels encàrrecs de la cort. |
||
El retaule de la Mare de Déu de l'església de Santa Maria de Cornellà de Conflent |
El retaule de la Mare de Déu de l'església de [[Santa Maria de Cornellà de Conflent]] data del 1345 i té el seu nom gravat, és l'obra més antiga que se li coneix. |
||
| ⚫ | Va començar a treballar el 1349 amb el mestre Aloi de |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | Va començar a treballar el 1349 amb el mestre [[Aloi de Montbrai]] en l'obra a la que va dedicar la major part de la seva son els sepulcres del panteó reial del [[Monestir de Poblet]], que es va allargar molt a causa dels constants canvis que hi introduïa el rei [[Pere III el Cerimoniós]]. La influència del mestre Aloi en Cascalls és enorme, fins al punt de comportar un problema determinar quines obres pertanyen a Aloi o bé a Cascalls. Quan en Cascalls fou nomenat mestre d'obres de la [[Seu Vella de Lleida]] (1360) va abandonar els panteons de Poblet a mitja construcció. Per al monestir de Ripoll féu algunes figures d'alabastre policromat i també per a la [[catedral de Girona]], entre les quals destaca el cèlebre ''Sant Carlemany'', una figura reial que reprodueix el retrat del rei [[Pere el Cerimoniós]] i que fou objecte de culte a l'altar de la capella dels Sants Màrtirs des que el bisbe [[Arnau de Mont-rodon]] instituí el culte a sant Carlemany l'any 1345. |
||
Un cop destruïts els panteons del [[Monestir de Poblet|Poblet]] al segle XIX, l'escultura de ''Sant Carlemany'' és la més representativa que se'n conserva i una de les peces més valuoses de l'escultura gòtica catalana. Durant la commemoració del [[Exposició Convidats d'Honor|75è aniversari del MNAC]], aquesta obra fou mostrada temporalment al museu nacional. |
|||
Durant la dècada de [[1370]] passà a treballar a la [[seu de Tarragona|catedral de Tarragona]], però el [[1373]] va haver de tornar a [[Monestir de Poblet|Poblet]] quan el rei el va amenaçar amb confiscar-li tots els sèus béns i utilitzar-los per contractar un altre mestre d'obra. Davant d'això, Cascalls s'afanyà a acabar la sepultura del rei [[Pere el Cerimoniós|Pere III]] i les parts essencials de totes les altres tombes, però va deixar aturats dos [[Oratori (edifici)|oratoris]] que va haver de anar a acabar anys després mentre treballava a Tarragona. |
|||
| ⚫ | |||
==Obra== |
==Obra== |
||
Revisió del 21:51, 11 gen 2013
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | començament s.XIV Berga |
| Mort | segle XV (>1406) 1378 |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Art | escultura |
| Moviment | gòtic català |
| Alumnes | Jordi de Déu |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Obres destacables | |
Jaume Cascalls (Berga, principis del segle XIV – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.
Biografia
Jaume Cascalls,va néixer a la ciutat de Berga,com demostra el fet que ell signés al retaule de Cornella de Conflent "Iacobum Cascalli de Berga". Posteriorment, en una data desconeguda, va passar a viure a Barcelona, i es té constància documental de que es va casar el 1346 amb Maria Bassa, germana del pintor Arnau Bassa i tingué una relació professional i artística molt productiva amb el seu sogre Ferrer Bassa. La semblança entre les robes amb les quals representava els seus personatges i la que indumentària de les pintures de Bassa es evident , i són manifestacions significatives d'aquesta col·laboració el fet que ambdues famílies tinguessin el control del total dels encàrrecs de la cort.
El retaule de la Mare de Déu de l'església de Santa Maria de Cornellà de Conflent data del 1345 i té el seu nom gravat, és l'obra més antiga que se li coneix.
Va començar a treballar el 1349 amb el mestre Aloi de Montbrai en l'obra a la que va dedicar la major part de la seva son els sepulcres del panteó reial del Monestir de Poblet, que es va allargar molt a causa dels constants canvis que hi introduïa el rei Pere III el Cerimoniós. La influència del mestre Aloi en Cascalls és enorme, fins al punt de comportar un problema determinar quines obres pertanyen a Aloi o bé a Cascalls. Quan en Cascalls fou nomenat mestre d'obres de la Seu Vella de Lleida (1360) va abandonar els panteons de Poblet a mitja construcció. Per al monestir de Ripoll féu algunes figures d'alabastre policromat i també per a la catedral de Girona, entre les quals destaca el cèlebre Sant Carlemany, una figura reial que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós i que fou objecte de culte a l'altar de la capella dels Sants Màrtirs des que el bisbe Arnau de Mont-rodon instituí el culte a sant Carlemany l'any 1345.
Un cop destruïts els panteons del Poblet al segle XIX, l'escultura de Sant Carlemany és la més representativa que se'n conserva i una de les peces més valuoses de l'escultura gòtica catalana. Durant la commemoració del 75è aniversari del MNAC, aquesta obra fou mostrada temporalment al museu nacional.
Durant la dècada de 1370 passà a treballar a la catedral de Tarragona, però el 1373 va haver de tornar a Poblet quan el rei el va amenaçar amb confiscar-li tots els sèus béns i utilitzar-los per contractar un altre mestre d'obra. Davant d'això, Cascalls s'afanyà a acabar la sepultura del rei Pere III i les parts essencials de totes les altres tombes, però va deixar aturats dos oratoris que va haver de anar a acabar anys després mentre treballava a Tarragona.
Es considera que la seva mort es va produir pels volts del 1378, ja que és la data de l'afranquiment del seu esclau, i bon deixeble, Jordi de Déu, a qui el rei Pere el Cerimoniós va nomenar mestre major dels sepulcres reials l'any 1381.
Obra
Representant de l'escola catalana d'escultura gòtica alliberada d'influències franceses i italianes. La seva escultura tracta les imatges de forma més naturalista, donant així major dolçor a les femenines i més vigor a les masculines, dotades totes de poblades barbes i actituds baronívoles degut al seu avesament als retrats reials .
Bibliografia
- Rosa Alcoy i Pere Beseran i Ramon, "La fortuna de Cascalls en el context gironí", Estudi General, 10 (1990), 93-118
- Pere Beseran i Ramon, L'escultura gòtica als Pirineus: l'obra de Jaume Cascalls, a Michel Zimmermann (coord.), Le Moyen Âge dans les Pyrénées catalanes: art, culture et société, Canet de Rosselló, Trabucaire, 2005, pp. 237-248.
- Francesca Español Bertran, Jaume Cascalls revisado: nuevas consideraciones y obras., Locus Amoenus, 2 (1996), 65-84
- Emma Liaño Martínez, El tema del Juicio Final en la fachada de la catedral de Tarragona, Cuadernos de Arte e Iconografía, 2(3) (1989).
- Cristina Pérez Jimeno, En torno a Jaume Cascalls: su obra en Girona, D'Art: Revista del Departament d'Historia de l'Art, 5 (1979), 65-78.
- Miquel Pujol i Canelles, A propòsit d'un contracte inèdit de Jaume Cascalls: el retaule de Sant Bartomeu del convent de la Mercè de Castelló d'Empúries, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 35 (2002), 375-412.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Cascalls |