Antagonista (bioquímica i farmacologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m r2.6.6) (Robot afegeix: ar, bg, de, en, es, et, fa, fi, fr, he, it, ja, ko, nl, pl, pt, ru, sl, sr, sv, th, tr, uk, zh |
||
Línia 11: | Línia 11: | ||
[[Categoria:Fisiologia]] |
[[Categoria:Fisiologia]] |
||
[[Categoria:Metabolisme]] |
[[Categoria:Metabolisme]] |
||
[[ar:ضادة (أدوية)]] |
|||
[[bg:Антагонист (фармакология)]] |
|||
[[de:Antagonist (Pharmakologie)]] |
|||
[[en:Receptor antagonist]] |
|||
[[es:Antagonista (bioquímica)]] |
|||
[[et:Antagonist (farmakoloogia)]] |
|||
[[fa:آنتاگونیست (بیوشیمی)]] |
|||
[[fi:Antagonisti (lääketiede)]] |
|||
[[fr:Antagoniste des récepteurs]] |
|||
[[he:אנטגוניסט (פרמקולוגיה)]] |
|||
[[it:Antagonista (biochimica)]] |
|||
[[ja:アンタゴニスト]] |
|||
[[ko:수용체 대항제]] |
|||
[[nl:Antagonist (biochemie)]] |
|||
[[pl:Antagonista (farmakologia)]] |
|||
[[pt:Antagonista (farmacologia)]] |
|||
[[ru:Антагонист (биохимия)]] |
|||
[[sl:Antagonist]] |
|||
[[sr:Antagonist (farmakologija)]] |
|||
[[sv:Antagonist (farmakologi)]] |
|||
[[th:แอนตาโกนิสต์]] |
|||
[[tr:Antagonist (farmakoloji)]] |
|||
[[uk:Антагоніст (фармакологія)]] |
|||
[[zh:受体拮抗剂]] |
Revisió del 10:15, 18 gen 2013
En bioquímica i farmacologia, un antagonista (del llatí antagonista i aquest del grec ἀνταγωνιστής, qui lluita en contra) és aquella molècula que no té cap resposta biològica a l'unir-se a un receptor però bloquegen la resposta dels agonistes sobre el teixit, òrgan o animal complet. Hi ha dos tipus d'antagonistes:
- Antagonistes competitius: Els antagonistes lluiten contra l'agonista per a unir-se al receptor pel mateix lloc.
- Antagonistes no competitius: Els antagonistes bloquegen al receptor amb la unió d'aquest a un lloc accesori del receptor. Amb aquesta unió, la zona d'unió amb l'agonista canvia de conformació i no deixa que s'unesca al receptor.
Per a mesurar l'efecte dels antagonistes en corbes dosi-resposta, cada corba dosi-resposta representa la concentració d'agonista que cal per a arribar al màxim de resposta biològica que anteriorment se li ha afegit una determinada concentració d'antagonista. Quan més a l'esquerra de la gràfica, cada corba té una concentració d'antagonista més alta.