Teutberga d'Arle: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 19:05, 10 feb 2013

Teutberga d'Arle dita també Tiberga d'Arle, (vers 887 - † abans de setembre de 948) fou una noble provençal. El seu nom el portava per la seva bèstia Teutberga, filla de Bosó el Vell i esposa de Lotari II de Lotaríngia i germana d'Hubert, avi de Teutberga d'Arle.

Era la filla de Teobald d'Arle, comte d'Arle i de Berta de Lotaríngia, filla il·legítima de Lotari II de Lotaríngia;^[1] era germana d'Hug d'Arle (vers 882- † 947), comte de Provença i rei d'Itàlia i de Bosó I d'Arles (885- † 936), comte de Provença.

Biografia

Es va casar el 908 ^[2] amb Garnier (o Warnarius) (nascut cap a 885 mort el 6 de desembre 924 combatent als víkings a la batalla de Chalmont ^[3] entre Milly-la-Forêt i Barbizon; Garnier era comte (o vescomte) de Sens des de vers 895 o 896, i comte de Troyes (923-924)

Va tenir quatre fills:

Manassès d'Arle (? - † 962), arquebisbe d'Arle (920-962), i després de Milà, pel qual la seva mare és coneguda.^[4]

Teuberga de Sens (909 - després de 962)

Fromond I comte de Sens (vers 914 - 948/951) comte 936-948/951

Berta de Sens (915 - ? )

Enllaços externs

Els comtes de Provence

Notes

↑ la mare d'aquesta no era evidentment Teutberga, una de les esposes de Lotari II, ja que en aquest cas Teobald i Berta haurien estat cosins germans
↑ Probablement abans, tenint en compte que el seu fill Manassès fou nomenat arquebisbe d'Arles des de 920; o alternativament Manassès seria fill d'un matrimoni precedent no conegut.
↑ Mentre que Roegnvald penetrava a Borgonya, saquejant tot al seu pas, els comtes Garnier de Sens i Manassès de Dijon, amb els bisbes Josselí de Langres i Anseis de Troyes, previnguts potser sota mà pel marquès Hug, havien reunit als seus vassalls. Aquestos senyors van marxar a l'encontre dels normands que es retiraven cap a França del nord, carregats de botí. El xoc va tenir lloc sobre els confins del Gatinais, a Chalmont, el 6 de desembre. La lluita va ser acarnissada. Es tractava per als normands d'assegurar la seva retirada, i els borgonyons estaven decidits a fer-los expiar els estralls que havien fet a les seves terres. Vuit-cents normands es diu que van quedar sobre el lloc. Del costat borgonyó, el comte Garnier, al morir el seu cavall que va caure al seu damunt, va ser capturat i executat.
↑ L'esmenta com "matris mee Theotberg" en una donació a Cluny de setembre del 948 en que el arquebisbe "Manases archiepiscopus Arelatensis" demanava pregar per la seva ànima, el que generalment vol dir que ja havia mort segurament no massa abans; vegeu a Els comtes de Provence
. Se sap d'altra banda que Manassès era un nebot d'Hug d'Arle el que reforça la relació de fill de Teutberga

[1] re d'aquesta no era evidentment Teutberga, una de les esposes de Lotari II, ja que en aquest cas Teobald i Berta haurien estat cosins germans

[2] Probablement abans, tenint en compte que el seu fill Manassès fou nomenat arquebisbe d'Arles des de 920; o alternativament Manassès seria fill d'un matrimoni precedent no conegut.

[3] Mentre que Roegnvald penetrava a Borgonya, saquejant tot al seu pas, els comtes Garnier de Sens i Manassès de Dijon, amb els bisbes Josselí de Langres i Anseis de Troyes, previnguts potser sota mà pel marquès Hug, havien reunit als seus vassalls. Aquestos senyors van marxar a l'encontre dels normands que es retiraven cap a França del nord, carregats de botí. El xoc va tenir lloc sobre els confins del Gatinais, a Chalmont, el 6 de desembre. La lluita va ser acarnissada. Es tractava per als normands d'assegurar la seva retirada, i els borgonyons estaven decidits a fer-los expiar els estralls que havien fet a les seves terres. Vuit-cents normands es diu que van quedar sobre el lloc. Del costat borgonyó, el comte Garnier, al morir el seu cavall que va caure al seu damunt, va ser capturat i executat.

[4] L'esmenta com "matris mee Theotberg" en una donació a Cluny de setembre del 948 en que el arquebisbe "Manases archiepiscopus Arelatensis" demanava pregar per la seva ànima, el que generalment vol dir que ja havia mort segurament no massa abans; vegeu a Els comtes de Provence
. Se sap d'altra banda que Manassès era un nebot d'Hug d'Arle el que reforça la relació de fill de Teutberga

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 '''Teutberga d'Arle''' dita també '''Tiberga d'Arle''', (vers 887 - † abans de setembre de 948) fou una noble provençal. El seu nom el portava per la seva bèstia [[Teutberga]], filla de [[Bosó el Vell]] i esposa de [[Lotari II de Lotaríngia]] i germana d'Hubert, avi de Teutberga d'Arle.
-Era la filla de [[Teobald d'Arle]], [[comtat d'Arle|comte d'Arle]] i de [[Berta de Lotaríngia]], filla il·legítima de [[Lotari II de Lotaríngia]];<ref> la mare d'aquesta no era evidentment Teutberga, una de les esposes de Lotari II, ja que en aquest cas Teobald i Berta haurien estat cosins germans</ref> era germana d'[[Hug d'Arle]] (vers 882- † 947), [[Llista de comtes de Provença|comte de Provença]] i [[Rei d'Itàlia|rei d'Itàlia]] i de [[Bosó I d'Arles]] (885- † 936), comte de Provença.
+Era la filla de [[Teobald d'Arle]], [[comtat d'Arle|comte d'Arle]] i de [[Berta de Lotaríngia]], filla il·legítima de [[Lotari II de Lotaríngia]];<ref>la mare d'aquesta no era evidentment Teutberga, una de les esposes de Lotari II, ja que en aquest cas Teobald i Berta haurien estat cosins germans</ref> era germana d'[[Hug d'Arle]] (vers 882- † 947), [[Llista de comtes de Provença|comte de Provença]] i [[rei d'Itàlia]] i de [[Bosó I d'Arles]] (885- † 936), comte de Provença.
 == Biografia ==
-Es va casar el [[908]] <ref> Probablement abans, tenint en compte que el seu fill Manassès fou anomenat arquebisbe d'Arles des de 920; o alternativament Manassès seria fill d'un matrimoni precedent no conegut.</ref> amb [[Garnier]] (o Warnarius) (nascut cap a 885 mort el 6 de desembre [[924]] combatent als [[víkings]] a la batalla de Chalmont <ref> Mentre que Roegnvald penetrava a Borgonya, saquejant tot al seu pas, els comtes Garnier de Sens i Manassès de Dijon, amb els bisbes Josselí de Langres i Anseis de Troyes, previnguts potser sota mà pel marquès Hug, havien reunit als seus vassalls. Aquestos senyors van marxar a l'encontre dels normands que es retiraven cap a França del nord, carregats de botí. El xoc va tenir lloc sobre els confins del Gatinais, a Chalmont, el 6 de desembre. La lluita va ser acarnissada. Es tractava per als normands d'assegurar la seva retirada, i els borgonyons estaven decidits a fer-los expiar els estralls que havien fet a les seves terres. Vuit-cents normands es diu que van quedar sobre el lloc. Del costat borgonyó, el comte Garnier, al morir el seu cavall que va caure al seu damunt, va ser capturat i executat. </ref> entre [[Milly-la-Forêt]] i [[Barbizon]]; Garnier era comte (o vescomte) de Sens des de vers 895 o 896, i [[Comtat de Troyes|comte de Troyes]] (923-924)
+Es va casar el [[908]] <ref>Probablement abans, tenint en compte que el seu fill Manassès fou nomenat arquebisbe d'Arles des de 920; o alternativament Manassès seria fill d'un matrimoni precedent no conegut.</ref> amb [[Garnier]] (o Warnarius) (nascut cap a 885 mort el 6 de desembre [[924]] combatent als [[víkings]] a la batalla de Chalmont <ref>Mentre que Roegnvald penetrava a Borgonya, saquejant tot al seu pas, els comtes Garnier de Sens i Manassès de Dijon, amb els bisbes Josselí de Langres i Anseis de Troyes, previnguts potser sota mà pel marquès Hug, havien reunit als seus vassalls. Aquestos senyors van marxar a l'encontre dels normands que es retiraven cap a França del nord, carregats de botí. El xoc va tenir lloc sobre els confins del Gatinais, a Chalmont, el 6 de desembre. La lluita va ser acarnissada. Es tractava per als normands d'assegurar la seva retirada, i els borgonyons estaven decidits a fer-los expiar els estralls que havien fet a les seves terres. Vuit-cents normands es diu que van quedar sobre el lloc. Del costat borgonyó, el comte Garnier, al morir el seu cavall que va caure al seu damunt, va ser capturat i executat.</ref> entre [[Milly-la-Forêt]] i [[Barbizon]]; Garnier era comte (o vescomte) de Sens des de vers 895 o 896, i [[Comtat de Troyes|comte de Troyes]] (923-924)
 Va tenir quatre fills:
-* [[Manassès d'Arle]] (? - † 962), [[Bisbat d'Arle|arquebisbe d'Arle]] (920-962), i després de [[Milà]], pel qual la seva mare és coneguda. <ref> L'esmenta com "matris mee Theotberg" en una donació a Cluny de setembre del 948 en que el arquebisbe "Manases archiepiscopus Arelatensis" demanava pregar per la seva ànima, el que generalment vol dir que ja havia mort segurament no massa abans; vegeu a [http://fmg.ac/Projects/MedLands/Provence.htm#_Toc147469697 Els comtes de Provence]<br/>. Se sap d'altra banda que Manassès era un nebot d'[[Hug d'Arle]] el que reforça la relació de fill de Teutberga </ref>
+* [[Manassès d'Arle]] (? - † 962), [[Bisbat d'Arle|arquebisbe d'Arle]] (920-962), i després de [[Milà]], pel qual la seva mare és coneguda.<ref>L'esmenta com "matris mee Theotberg" en una donació a Cluny de setembre del 948 en que el arquebisbe "Manases archiepiscopus Arelatensis" demanava pregar per la seva ànima, el que generalment vol dir que ja havia mort segurament no massa abans; vegeu a [http://fmg.ac/Projects/MedLands/Provence.htm#_Toc147469697 Els comtes de Provence]<br/>. Se sap d'altra banda que Manassès era un nebot d'[[Hug d'Arle]] el que reforça la relació de fill de Teutberga</ref>
 * Teuberga de Sens (909 - després de 962)
@@ Línia 14: / Línia 14: @@
 * Fromond I comte de Sens (vers 914 - 948/951) comte 936-948/951
 * Berta de Sens (915 - ? )
 == Enllaços externs ==
@@ Línia 22: / Línia 22: @@
 {{Referències| = 2}}
+	<!--ORDENA generat per bot-->
-{{ORDENA:Teutberga D'Arle}}	<!--ORDENA generat per bot-->
+{{ORDENA:Teutberga D'Arle}}
 [[Categoria:Bosònides]]
 [[Categoria:Comtes d'Arle]]