Mode irreal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 00:17, 11 feb 2013

El mode real (també anomenat mode d'adreces reals en els manuals d'Intel) és un mode d'operació del 80.286 i anteriors CPU s compatibles de l'arquitectura x86. El mode real està caracteritzat per 20 bit s d'espai d'adreces segmentat (significant que només es pot adreçar 1 MB de memòria), accés directe del programari a les rutines del BIOS i els perifèrics, i no té conceptes de protecció de memòria o multitasca a nivell de maquinari. Tots els CPU x86 de les sèries del 80.286 i posteriors comencen en mode real en encendre l'ordinador, els CPU 80.186 i anteriors tenien només un mode operacional, que era equivalent a el mode real en xips posteriors.

L'arquitectura 286 va introduir el mode protegit, permetent, entre altres coses, la protecció de la memòria a nivell de maquinari. No obstant això, utilitzar aquestes noves característiques requerir instruccions de programari addicionals no necessàries prèviament. Com que una especificació de disseny primària dels microprocessadors x86 és que siguin completament compatibles cap enrere amb el programari escrit per a tots els xips x86 abans d'ells, el xip 286 va ser fet per iniciar-se en 'mode real' - és a dir, en un mode que tenia apagades les noves característiques de protecció de memòria, de mode que poguessin córrer sistemes operatius escrits per microprocessadors més vells. Al dia d'avui, fins i tot els més recents CPU x86 s'inicien en mode real en encendre, i poden córrer el programari escrit per a qualsevol xip anterior.

Els sistemes operatius de disc (MS-DOS, DR-DOS, etc.) Treballen en mode real. Les primeres versions de Microsoft Windows, que eren essencialment un shell de interfície gràfica d'usuari corrent sobre el DOS, no eren realment un sistema operatiu per si mateixes, corrien en mode real, fins Windows 3.0, que podia córrer tant en mode real com en mode protegit. Windows 3.0 podia córrer de fet en dos "sabors" de mode protegit - el mode estàndard ", que corria usant mode protegit, i el" mode millorat 386 ", que a més feia servir adreçament de 32 bits i per tant no corria en un 286 (que tot i tenir mode protegit, seguia sent un xip de 16 bits, els registres de 32 bits van ser introduïts en la sèrie 80.386). El Windows 3.1 va remoure el suport per al mode real, i va ser el primer ambient operatiu d'ús massiu que va requerir com a mínim un processador 80286 (no comptant amb el Windows 2.0 que no va ser un producte massiu). Gairebé tots els sistemes operatius moderns x86 (Linux, Windows 95 i posteriors, OS/2, etc.) Canvien el CPU al mode protegit oa mode llarg en l'arrencada.

Vegeu també

Mode real - Mode irreal - Mode 8086 virtual - Mode protegit - Mode de Gerència del Sistema - Mode llarg
IA-32
X86
Llenguatge assemblador x86
Memòria convencional

Revisió del 00:12, 11 feb 2013 modifica Mcapdevila (discussió \| contribucions) 185.510 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 00:17, 11 feb 2013 modifica desfés Mcapdevila (discussió \| contribucions) 185.510 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1:		Línia 1:
	El ''' mode real ''' (també anomenat ''' mode de ~~adreça real~~ ''' en els manuals de [[Intel]]) és un mode d'operació del [[Intel 80.286\|80.286]] i anteriors [[CPU]] s compatibles de l'arquitectura [[x86]]. El mode real està caracteritzat per 20 [[bit]] s d'espai d'adreces segmentat (significant que només es pot adreçar 1 [[megabyte\|MB]] de memòria), accés directe del programari a les rutines del [[BIOS]] i els perifèrics, i no té conceptes de protecció de memòria o [[multitasca]] a nivell de maquinari. Tots els CPU x86 de les sèries del 80.286 i posteriors comencen en mode real en encendre l'ordinador, els CPU 80.186 i anteriors tenien només un mode operacional, que era equivalent a el mode real en xips posteriors.		El ''' mode real ''' (també anomenat ''' mode d'adreces reals ''' en els manuals d'[[Intel]]) és un mode d'operació del [[Intel 80.286\|80.286]] i anteriors [[CPU]] s compatibles de l'arquitectura [[x86]]. El mode real està caracteritzat per 20 [[bit]] s d'espai d'adreces segmentat (significant que només es pot adreçar 1 [[megabyte\|MB]] de memòria), accés directe del programari a les rutines del [[BIOS]] i els perifèrics, i no té conceptes de protecció de memòria o [[multitasca]] a nivell de maquinari. Tots els CPU x86 de les sèries del 80.286 i posteriors comencen en mode real en encendre l'ordinador, els CPU 80.186 i anteriors tenien només un mode operacional, que era equivalent a el mode real en xips posteriors.

	L'arquitectura 286 va introduir el [[mode protegit]], permetent, entre altres coses, la protecció de la memòria a nivell de maquinari. No obstant això, utilitzar aquestes noves característiques requerir instruccions de programari addicionals no necessàries prèviament. Com que una especificació de disseny primària dels microprocessadors x86 és que siguin completament compatibles cap enrere amb el programari escrit per a tots els xips x86 abans d'ells, el xip 286 va ser fet per iniciar-se en 'mode real' - és a dir, en un mode que tenia apagades les noves característiques de protecció de memòria, de mode que poguessin córrer [[sistema operatiu\|sistemes operatius]] escrits per microprocessadors més vells. Al dia d'avui, fins i tot els més recents CPU x86 s'inicien en mode real en encendre, i poden córrer el programari escrit per a qualsevol xip anterior.		L'arquitectura 286 va introduir el [[mode protegit]], permetent, entre altres coses, la protecció de la memòria a nivell de maquinari. No obstant això, utilitzar aquestes noves característiques requerir instruccions de programari addicionals no necessàries prèviament. Com que una especificació de disseny primària dels microprocessadors x86 és que siguin completament compatibles cap enrere amb el programari escrit per a tots els xips x86 abans d'ells, el xip 286 va ser fet per iniciar-se en 'mode real' - és a dir, en un mode que tenia apagades les noves característiques de protecció de memòria, de mode que poguessin córrer [[sistema operatiu\|sistemes operatius]] escrits per microprocessadors més vells. Al dia d'avui, fins i tot els més recents CPU x86 s'inicien en mode real en encendre, i poden córrer el programari escrit per a qualsevol xip anterior.