Viola (gènere): diferència entre les revisions
m Robot afegint {{Commonscat|Viola}} a partir de vi:Chi Hoa tím |
|||
Línia 54: | Línia 54: | ||
[[Categoria:Violàcies]] |
[[Categoria:Violàcies]] |
||
[[ar:بنفسج]] |
|||
[[az:Bənövşə (bitki)]] |
|||
[[bg:Теменуга]] |
|||
[[bo:མ་མེན་མེ་ཏོག]] |
|||
[[cs:Violka]] |
|||
[[da:Viol]] |
|||
[[de:Veilchen]] |
|||
[[dsb:Fijałka]] |
|||
[[el:Ίον (γένος)]] |
|||
[[en:Viola (plant)]] |
|||
[[eo:Violo]] |
|||
[[es:Viola (género)]] |
|||
[[et:Kannike]] |
|||
[[eu:Viola (generoa)]] |
|||
[[fa:بنفشه]] |
|||
[[fi:Orvokit]] |
|||
[[fr:Viola (genre végétal)]] |
|||
[[he:סגל (סוג)]] |
|||
[[hr:Ljubica]] |
|||
[[hsb:Fijałka]] |
|||
[[hu:Ibolya (növénynemzetség)]] |
|||
[[io:Violo]] |
|||
[[it:Viola (botanica)]] |
|||
[[ja:スミレ属]] |
|||
[[ka:ია]] |
|||
[[ko:제비꽃속]] |
|||
[[ku:Binefş]] |
|||
[[la:Viola (genus plantarum)]] |
|||
[[lbe:Банавша тӀутӀи]] |
|||
[[lt:Našlaitė]] |
|||
[[mn:Нил цэцэг]] |
|||
[[mrj:Фиалка]] |
|||
[[mzn:ونوشه]] |
|||
[[nl:Viooltje]] |
|||
[[nn:Fiolar]] |
|||
[[no:Fiolslekten]] |
|||
[[oc:Viola (genre vegetal)]] |
|||
[[pl:Fiołek]] |
|||
[[ps:چمبل]] |
|||
[[pt:Viola (planta)]] |
|||
[[ro:Viola (gen de plante)]] |
|||
[[ru:Фиалка]] |
|||
[[se:Violat]] |
|||
[[simple:Violet (plant)]] |
|||
[[sq:Manushaqja]] |
|||
[[sr:Љубичица]] |
|||
[[sv:Violsläktet]] |
|||
[[tr:Menekşe]] |
|||
[[uk:Фіалка]] |
|||
[[vi:Chi Hoa tím]] |
|||
[[zh:堇菜属]] |
Revisió del 16:56, 9 març 2013
Viola reichenbachiana | |
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Malpighiales |
Família | Violaceae |
Gènere | Viola L., 1753 |
Tipus taxonòmic | Viola odorata |
Viola és un gènere de plantes amb flor de la família de les violàcies.
Particularitats
El génere Viola és originari de climes temperats de l'hemisferi nord, incloent-hi Hawaii, Australàsia i els Andes. Les espècies més conegudes són les violes (també anomenades violers o violetes) i els pensaments.
La majoria d'espècies de viola són plantes herbàcies perennes i de mida reduïda. Algunes són arbustives. Les fulles normalment són de forma cordiforme i les flors asimètriques de color viola groc o blanc o altres combinacions. Algunes espècies són molt oloroses (Viola odorata) i altres molt poc.
Algunes espècies europees de mida molt reduïda viuen a l'ombra, mig cobertes de vegetació i floreixen a final d'hivern i principi de primavera.
Les flors anomenades "violetes africanes" Saintpaulia no estan relacionades amb el gènere Viola.
Espècies
N'hi han unes 500, sense comptar els híbrids. Els pensaments, o pensaments de jardí (Viola ×wittrockiana), són plantes híbrides. Entre les altres cal mencionar:
- Viola alba, violer d'alzinar
- Viola arborescens, viola de tardor
- Viola arvensis
- Viola banksii
- Viola biflora
- Viola bubanii, pensament del Montseny
- Vilola calaminària
- Viola canina
- Viola cornuta, pensament pirinenc
- Viola hirta
- Viola odorata, viola d'olor
- Viola pedunculata
- Viola pubescens
- Viola riviniana
- Viola stagnina
- Viola sylvestris, viola silvestre
- Viola tricolor, pensament silvestre
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viola |
- ITIS (Accessed December 2 2002)
- The Oxford Companion to Food, by Alan Davidson, Oxford University Press. ISBN 0-19-211579-0
- Larousse Gastronomique, by Prosper Montagne (Ed.), Clarkson Potter, 2001. ISBN 0-609-60971-8