Trenta Tirans

Els Trenta Tirans (en grec οἱ Τριάκοντα, hoi Triakonta) era un govern oligàrquic pro-espartà composat de trenta magistrats anomenats tirans, que succeí a la democràcia atenenca al final de la Guerra del Peloponès, durant menys d'un any, al 404 adC.

Després de la rendició d'Atenes a la guerra del Peloponès, van tornar a la ciutat, d'acord a les condicions de pau, els exiliats antidemocràtics. Aquestos conspiradors, aglutinats a la figura de Críties, que s'anomenaven a ells mateixos camarades (ἑταῖροι hetairoi), promovien públicament la necessitat d'un canvi dràstic a la constitució, encara és dissimulava com un retorn a la constitució heredada dels pares (patrios politeia). És recolzaren al fet que Lisandre estava reemplaçant els règims democràtics de les polis vençudes per règims oligàrquics recolzats en guarnicions espartanes.

Govern

A l'accedir al poder els Trenta van iniciar una purga dels líders atenencs durant la guerra del Peloponès. Molts van ser emprsonats, obligats a exiliar-se o condemnats a mort fent-los beure la cicuta.

Els Trenta van reduir significativament els drets dels ciutadans atenencs: van posar un límit al nombre de ciutadans amb dret a vot reservant-lo als més adinerats, i va restringir l'accès a les funcions legals a un selecte grup de 5.000 persones.

Finalment, el 404 aC, un grup de 70 dels exiliats atenencs es va reunir a Tebes on gaudien del suport del seu govern antiespartà. Liderats per Trasibul van emprendre una campanya contra els Trenta Tirans començant per prendre el lloc fortificat de Phyle, al mont Parnes. Un cop conquerida, Phyles serví per aglutinar tots els exiliats atenencs que s'aplegaren allí.

La campanya de Phyle va acabar amb el col·lapse del govern dels Trenta Tirans. Críties va ser asssasinat durant el cop que va restaurar la democràcia a Atenes.

Membres del Consell dels Trenta

Xenofont ofereix la llista completa dels Trenta al segon llibre d'Hel·lèniques. En ordre alfabètic, foren: Aneci, Aresi, Aristòtil, Caerel, Càricles, Càrmides, Cremo, Cleòmedes, Críties, Diòcles, Dracontides, Èsquines, Erasístrat, Eratòstenes, Euclides, Èumantes, Fèdim, Fidó, Hieró, Hipòloc, Hipòmac, Melobi, Mnesíloc, Mnesíteides, Onomacles, Pisó, Polícares, Sòfocles, Teògenes, Teognis i Teràmenes.

Referències a la literatura clàssica grega

• Un dels exiliats més destacats va ser Lísies, un dels deu oradors àtics que va haver de fugir d'Atenes amb l'arribada al poder dels Trenta. Poc després de la caiguda dels tirans, Lísies va esccriure la seva oració més coneguda en la que acusava a Eratòstenes de la mort del seu germà Polemarc.
• A l'Apologia, Plató també descriu com els tirans van ordenar a Sòcrates i quatre homes més que fessin un home pres per tal d'executar-lo. Els altres quatre van obeïr, però Sòcrates no va voler prendre-hi part posant la seva pròpia vida en perill. Segons Plató, Sòcrates només va salvar la vida perque poc després els Trenta van caure del poder.